Des de la JOC (Joventut Obrera Cristiana) Nacional de Catalunya i les Illes, presentem aquest manifest amb per fer visibles totes aquelles situacions que, de fa temps o actualment, està patint la gent que cerca refugi i una vida digna. Durant la Campanya “Trenquem el mur de la desigualtat, construïm comunitat” iniciada aquest curs 2016-2017, hem observat que arreu la desigualtat socio-econòmica, els conflictes bèl·lics, el canvi climàtic, la marginació i la pobresa extrema obliguen milions de persones a fugir dels seus països d’origen. Junt amb això, estem veient la indiferència de les nostres institucions públiques envers aquestes injustícies.
Constatem que:
- La UE i els diferents governs no compleixen els compromisos que havien adquirit. El Tractat de la UE amb Turquia és una vergonya, signat per a impedir l’arribada a Europa.
- Els poderosos condueixen la humanitat a la deshumanització, ja que saquegen la natura, espolien els béns naturals, provoquen les guerres, violen els drets fonamentals dels éssers humans i dels pobles, els fan fora dels seus territoris i els maltracten en la seva fugida (sense tenir en compte que són població civil).
- Els mitjans massius de comunicació ofereixen una informació esbiaixada i només d’allò que és a prop o “ens afecta”. Utilitzen el terme “refugiats” tot referint-se a éssers humans que no gaudeixen de cap refugi, sinó que viuen en la inseguretat i en el martiri d’haver de deambular constantment. A més, aquests mitjans invisibilitzen les persones immigrades.
- Els falsos rumors que origina el relat xenòfob provoca que molta gent utilitzi també un discurs de rebuig, contrari a l’acolliment de les persones.
- Allò que la memòria històrica ens diu. En situació de guerra i postguerra, el poble espanyol també va haver de demanar asil a països propers (com ara França) i a països llunyans (Mèxic, Argentina...)
- Feliçment, hi ha moltes persones i associacions implicades que fan tot el possible per col·laborar amb les poblacions afectades i per denunciar aquesta gran injustícia. Destaquem també l’impuls del papa Francesc aquest 2017 en especial sobre els “menors migrants, vulnerables i sense veu”. Així com les paraules dels bisbes d’aquí: “Els menors són molts cops, junt amb les dones, víctimes innocents de la tracta de persones amb la finalitat d’explotació laboral, sexual, d’extracció d’òrgans...”.
- Finalment, constatem que tothom som filles i fills de Déu i per tant, dignes que se’ns respectin els nostres drets, tant individuals com comunitaris.
Reivindiquem:
- La visibilització de les causes reals i profundes que motiven que les persones hagin de migrar.Així doncs, la denúncia dels interessos econòmics i l’actuació de les grans corporacions vers els béns naturals d’aquests països, la transparència sobre els diners que mou el comerç mundial d’armes, etc.
- El compliment, com a mínim, dels acords signats per l’Estat espanyol i la UE quant al nombre de “refugiats” que rebrien acollida. [A Espanya 1.304 dels 17.337 compromesos].
- Un tracte digne, que tingui molt en compte que aquestes persones han perdut éssers estimats, casa, feina, comunitat, estabilitat emocional...
- L’actualització de la convenció de Ginebra. Avui en dia hi ha altres factors, com els desastres naturals (agreujats pel canvi climàtic del qual sobretot el món occidental n’és responsable) que sí estan contemplats a la convenció de la Organització per a la Unitat Africana del 1969.
- Una política al servei de totes les persones, especialment d’aquelles més desafavorides. És la contrària a la lentitud i/o la congelació en els processos d’acolliment.
- El tancament dels CIE (Centres d’internament d’estrangers), per ser espais d’empresonament i deshumanització de persones. I l’aturada de les devolucions “en calent”a les tanques de Ceuta i Melilla.
- Uns mitjans de comunicació independents dels interessos de determinats grups de poder. Uns mitjans que ofereixin informació real i no esbiaixada sobre les situacions que pateixen les persones que cerquen refugi arreu del món; sobre els conflictes bèl·lics que existeixen, tots ells; sobre les injustícies, i alhora sobre les actuacions realment solidàries poble a poble.
- L’enderrocament dels murs; la prohibició de crear-ne més; la il·legalització de l’espoli i de la circulació descontrolada de mercaderies; la justa distribució de les riqueses del món, i la lliure circulació de les persones; NO A LES FRONTERES.
Nosaltres ens comprometem a:
- Com Cardijn (fundador de la JOC) ens inspira, donar importància a la vida de germanor entre el jovent, tot col·laborant a la creació d’una fraternitat universal que superi tota mena de fronteres i a lluitar per un món de pau i justícia.
- Seguir treballant per la conscienciació de la gent dels nostres entorns,tot utilitzant informació real, per tal de trencar prejudicis.
- Continuar informant-nos i aprenent de les persones migrants, tot col·laborant amb elles i amb les associacions que hi treballen.
- Lluitar contra les causes que provoquen que les persones hagin de fugir dels seus països (l’actuació de les transnacionals, el canvi climàtic, la militarització, el comerç d’armes...).
- Seguir lluitant contra les negligències i les situacions de precarietat que es pateixen als “camps dels refugiats”. A causa del tractament deshumanitzat, existeix un oblit de les necessitats de cada persona: infants sense escolaritzar, dones embarassades sense l’atenció mèdica necessària, falta d’higiene (que empitjora amb la menstruació), els i les joves que no tenen oportunitats per créixer cap a un futur digne...
Per tot plegat, exigim que es prenguin en consideració les reivindicacions anteriors i convidem tothom, en especial els i les joves de la classe treballadora, a caminar conjuntament en aquesta direcció.
