“Creo que vamos muriendo poco a poco aunque con ganas de seguir haciendo
oír nuestra voz y compromisos!” (Un
de nosaltres, a un company jesuïta de MO).
Essen,
nordest d’Alemanya a prop de Colònia i dels Països Baixos. Conca minera del
Ruhr, Vegetació rica amb rius caudalosos i interminables boscos d’arbres alts, només
interromputs per cases de teulada punxeguda i ciutats de 600.000 habitants. Entre
capellans, religioses i laics, ens vam trobar fins a 43 persones en els moments
més plens: 3 francesos, 2 espanyols, 3 catalans, 5 d’Anglaterra, 7 de Bèlgica, 1
suïs, 1 dels Països Baixos, i 21 d’Alemanya (no endebades eren els amfitrions!).
Tots i totes seguidors del Crist, amb una diversa però seriosa trajectòria de
compromís laboral, popular, polític, en línia amb la Teologia de l’Alliberament concretada en l’ara
i aquí. Una llarga presentació personal de cadascú ens va situar el primer
vespre.
1. Temes tractats
El tema
central reflexionat prèviament en els diversos col·lectius era “CONDEMNATS A LA
PRECARIETAT?, EMPESOS A ALLIBERAR DE LES PORS!”. Dels diversos documents, vam
posar en comú una frase que personalment reflectís el més important.Un per un
vam explicar per què. Degudament agrupades les respostes, van sortir cinc temes
a debatre en petits grups. La precarietat, conseqüència del Sistema Global
econòmic, social i polític que explota, estava
a la base dels cinc.
La humanitat pel davant de tot. Com
l’humanisme és una resposta a tots els fonamentalismes
Viure la inseguretat, sense pors. És
impossible cercar la total seguretat a qualsevol preu.
El cercle viciós de les pors. Quines
comprensions de les causes, quines anàlisis en fem de les pors emocionals i de
les pors “reals” o induïdes.
Participació. Com a
reacció a les deficiències de participació constatades en la vida en societat.
El Regne de Déu. Com
aportar actualment la novetat de l’evangeli a les nostra gent obrera i popular
d’Europa i del món. Quins desitjos i novetats percebem en la voluntat de canvis
. Jesús va optar per la precarietat
2. Visites fetes
Són part
important de la trobada. No és turisme sinó coneixement in situ de les realitats que ens afecten.
Visita
a un menjador per passavolants al centre de Dusseldorf on hi
treballa la Joanna Lochner . Cada dia més de 80 menjars. Explicacions de com
s’organitza, etc
Visita al barri i la gran mesquita de Duisburg-Marxloh, on les
estructures social son gairebé destruïdes.
Trobada amb el Consiliari General de la CAJ
(JOC d’Alemanya). Christoph és un laic de 24 anys, a sou del
bisbat d’Essen; ha estudiat teologia i anima i segueix els diversos grups de la
JOC.
Dortmund-Dortsfeld, ciutat
de 600.000 habitants. Visita a un centre antifeixista en aquesta ciutat amb una
forta i preocupant presència pública i militant de partits nazis i grups
para-nazis. Molta organització pública i clandestina Un 1% de la població vota nazi i hi milita.
Tenen presència en el Consell Municipal de la ciutat Els moviments anti-nazi
són molt valents. Una noia de 23 anys, universitària, ens va explicar la seva
experiència de compromís arriscat.
3. Visita del bisbe d’ESSEN
Msr Overbeck, responsable de la conferència
episcopal alemanya per les qüestions socials. Gestor eclesiàstic proper i
simpàtic, molt ben preparat(parla 7 llengües, castellà per suposat).Va estar un
parell d’hores saludant a tothom i
responent a qüestions. No es va mullar. Va compartir el sopar festiu.
4. Eucaristia de Pentecosta
“segons
la tradició catòlica” com va dir l’Albert Koolen que presidia, amb molta
participació de les dones en la celebració. Hi participaven luterans i
anglicans, i va combregar tothom.
5. “Soirée festive”
S’havia
fet un cançoner amb lletres i músiques, en diverses llengües. A part de les
guitarres habituals, una noia alemanya acompanyava les cançons amb...una serra
de 70 cms (!) que feia vibrar amb un arc de violí. Sonava finíssim.
6. Document final
No vol
ser un manifest sinó una “Letre ouverte”, una reflexió dels “delegats dels capellans obrers, germans i germanes
obreres catòliques i protestants dels Països Baixos, Suïssa, Alemanya, França,
Bèlgica, Anglaterra, Itàlia, Espanya i Catalunya”, en la trobada
internacional a Essen. Manifestació com a resposta a les múltiples interpel·lacions
del Papa Francesc a “escoltar el crit de la terra i dels desesperats”.
Expressa
la voluntat d’afrontar conjuntament els reptes de la precarietat creixent per
un gran nombre de ciutadans i ciutadanes europees. Fa unes Preguntes Radicals a aquesta Europa
que ha oblidat el seu passat històric, les guerres fratricides i la voluntat de
construir la Unió Europea. Fa esment a la successió de tractats europeus signats
a espatlles de la gent actual; a la covardia davant de la immigració per raons
climàtiques i per les guerres civils o fratricides, oblidant l’època
colonialista d’Europa, que va explotar i oprimir aquells països d’on ara ens
venen els pobres. Fa una anàlisi sobre els reptes actuals i una crida urgent a
“una Europa de fronteres obertes”, a fer “una política econòmica europea que
acabi amb les causes de patiment de la gent, que tingui una política agrícola
equitativa i rebutgi els “tractats entre poders”, sovint causa d’explotació de
les poblacions africanes. Acaba solemnement proclamant els desitjos “d’una
Europa vital: democràtica políticament, econòmicament justa, socialment
solidària, culturalment pluralista, diversificada regionalment, ecològicament
respectuosa amb l’entorn, ecumènica i interreligiosa... I esperant que “un
esperit de generositat i gratuïtat es desvetlli en els nostres països”.
7. Possible futur de les trobades anuals
Pel futur es descarta el cap de setmana de
Pentecosta en atenció als capellans obrers en actiu i amb responsabilitats
pastorals, en dies de més feina.
Es proposa que les trobades anuals siguin
alternativament a França (Saint Dénis) i a Alemanya (...) on la infraestructura
ja està assegurada.
En qualsevol cas, els anglesos ens acolliran a Manchester, del 8 al 10 de juny de 2018.
8. Valoració final
Aquestes
trobades sempre són gratificants perquè posen en comú molta vida compromesa,
molts anys de coneixements personals, i sempre esperonen a major coherència per
l’experiència que s’hi rep, malgrat la dificultat feixuga de les traduccions...
Quedes amb la sensació de retenir més la “música” que la lletra del que s’ha
sentit i s’ha comunicat. Però sortim amb ganes de retrobar-nos a Manchester el
2018.
carta OBERTA (4 de Juny de 2017)
dels membres de la Trobada internacional
a ESSEN (Alemanya):
Delegats
del col.lectiu de « sacerdots - obrers », i germans i germanes obrers/es
catòlics i protestants dels Països Baixos,
Suïssa, Alemanya, França, Bèlgica, Anglaterra, Itàlia, Espanya i Catalunya.
(que, voluntàriament han decidit tornar a reunir-se a Anglaterra el 2018)
Desprès de les múltiples interpel·lacions del papa Francesc a « escoltar
el crit de la terra i el dels desesperats », En nom de la
nostra Fe compartida en Jesucrist Alliberador, mort i ressuscitat
per la salvació de tota la humanitat, volem associar els nostres actes i les nostres
paraules als de totes les dones i homes de bona voluntat, militantes i
militants, que escullen avui, els camins
de la veritat, de la solidaritat, del
compartir i de la justícia… CAMINS de PaU,
cAMINS d'amor universAL!
JUNTS I JUNTES, COM FER FRONT I ACTUAR DAVANT DE LA PRECARIETAT CREIXENT D'UN GRAN NOMBRE DE CIUTADANS EUROPEUS?
Juntes i
junts, volem afrontar els desafiaments de la precarietat!
* Molts i moltes de nosaltres patim de prop o de lluny
aquesta situació que es mostra de diferents formes:
- Salaris
massa baixos per viure decentment
- Contractes
de treball limitats a temps parcial o de durada determinada
-
Impossibilitat d'obtenir un títol de permanència pels refugiats/des
- Por de
perdre el treball – Por de l´atur…
- Els mes grans, por de viure la incapacitat
de mantenir-se en el treball fins el terme de llur recorregut professional
- Per tots aquells i aquelles que
tenen cura dels altres: pares, pròxims - envellint – amb minusvalidesa, i que assumeixen així, el pes
d'una gran responsabilitat
- El
risc de la malaltia
* Aquestes inseguretats generen múltiples pors, en
particular les de violències mortals en tot el món, quan una autèntica resolució
es trobaria en un projecte polític ambiciós.
A l’acceptar lluitar per solucions polítiques realistes, creiem
necessari treballar per dilucidar les actituds útils per viure sense por en el
cor d’aquestes incerteses,
- a superar
la vergonya per guanyar l’aposta de compartir les dificultats amb altres,
- a
sortir de l’isolament per recolzar-se solidàriament…
* Molts i moltes i sobre tot de les joves generacions, se
senten de tal manera abandonats, exclosos/es, ja sigui del mon del treball, sigui
de la vida social i econòmica… (cf. ''La joia de l’Evangeli'' N° 53), que ja no
esperen res de la societat i refusen tota forma de participació a la vida democràtica
i social. Sentint-se incapaços d’influenciar activament les decisions polítiques,
a causa de llur marginalitat, a penes son representats en moltes instancies de
decisió.
* Atès que es perceben com abandonats per la societat, opten
per deixar de votar, o be, per protestar orienten llur vot vers una política sobiranista
que navega i nodreix les pors de la gent…
Questions a Europa
- És que
ha oblidat Europa el seu passat històric, les guerres mortíferes que han tenyit
de sang a moltes nacions europees, i que
estan a l’origen de la voluntat de construir la Unió Europea?
- La
successió de tractats, no validats pel conjunt dels pobles de les diferents nacions,
no ha pas traït aquesta idea generosa d'una fraternitat i d’un just intercanvi
entre tots els pobles dels països d'Europa ?
- De la
mateixa manera, davant l’aflux de
migracions climàtiques i les vinculades
a les guerres civils o fratricides, és que els països europeus obliden que
son aquestes mateixes poblacions les que ells han explotat i oprimit durant l’era
colonialista ?…D’altra part, aquests països europeus no son en gran
majoria, signataris de la convenció de Ginebre, pel que fa al dret d'asil?…
- Aquesta
manca de consideració, aquesta forma de menyspreu, es perpetua encara
actualment tan a nivell econòmic, pels més humils de la societat, com a nivell
de totes les poblacions migrants vingudes en massa per cercar refugi i
seguretat.
Aquesta situació que patim avui, haurem de sofrir-la molt
mes en les properes generacions, si no tenim la capacitat d’inaugurar noves polítiques
on la justícia tingui la primacia pel damunt del profit…
Fem una crida urgent per:
- Una Europa de fronteres obertes:
* Una Europa acollidora a tots i a totes les
que fugen de les guerres, i a llur lot de mals conseqüents.
* Una Europa dels drets humans, entre
ells, el dret fonamental d’asil !
* Una
Europa que rebutja la criminalització dels migrants i la practica de la reconducció immediata a la frontera, sense
cap decisió de justícia… i en regions de guerra.
* Una Europa que es nega a esser actriu de
la indiferència general i esdevé culpable de crims contra la humanitat, externalitzant
l’acollida dels migrants i demandants d’asil fora de les seves fronteres…
- Una política econòmica europea
* que deixi d’esser la causa del patiment de la població d'Europa….. tot enfrontant-la a les "ruïnes industrials i als abandonaments de mitjans d producció”, a la creixent destrucció del medi ambient, a la lliure competència entre les nacions i els treballadors ...
* Que rebutgi els "tractats associatius” que sovint
causen l'explotació dels africans,
* Que respecti els drets de tots els treballadors i
promogui condicions de treball decent.
PERQUE DESITGEM
Una Europa
viva: democràtica a nivell polític–
econòmicament justa – solidaria a nivell social – pluralista a nivell cultural
– regionalment diversificada – ecològica i respectuosa del medi ambient – ecumènica
i interreligiosa… /…
PERQUÈ ESPEREM
que un IMPULS DE GENEROSITAT I GRATUITAT ES DESVETLLI EN ELS NOSTRES PAÏSOS, a fi que esdevingui
una veritable solidaritat Europea! …
Oferint el
primat a l'humà ! i valoritzant sense treva, la trobada i el diàleg
fratern entre tots i totes !
« Heus aquí que el regne de Deu es al mig de vosaltres. »
Evangeli segons San Lluc, cap. 17, 20-25
Davant d'una sala plena, amb presència de persones representatives d'entitats socials, cíviques, sindicals, polítiques i altres persones que han col·laborat en el llarg procés de la Iniciativa Legislativa Popular de la Renda Garantida de Ciutadania, van obrir l'acte els representants de la Comissió Promotora Diosdado Toledano i Sixto Garganté, que van fer un repàs del procés d'aquesta Iniciativa legislativa, des del seu inici fins a l'aprovació de la llei per unanimitat. Es va explicar els aspectes principals del contingut de la llei, resultat del treball en la ponència i de la negociació amb el govern de la Generalitat, destacant els principals elements d'aquesta negociació.
Es va informar de la preparació d'un acte públic de celebració festiu i lúdic en una plaça pública de Barcelona el 15 de setembre, dia en què s'inicia la implementació d'aquest important dret social, trucant a la col·laboració en la seva preparació.
