Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dilluns, 3 de desembre de 2012

CELEBRACIÓ DEL NADAL DE LA GOAC de BARCELONA-SANT FELIU


Celebrar el naixement del Crist,
 la Bona Noticia que cada dia reneix entre nosaltres,

Dissabte 15 de desembre
a la parròquia St. Pere Ermengol, al C. Lluís Borrassà 20
 metro Besós Mar, línea groga.

A les 18h presentació de SIGNES D'ESPERANÇA
amb una persona de la PAH,
un company de Telefònica implicat en la Vaga de Fam contra els acomiadaments
i una persona d'un AMPA.
A les 20h farem la CELEBRACIÓ del NADAL
Cal portar una copa, la que més us estimeu.

A les 21h sopar comunitari.

Us esperem a tots i totes!!!!!

dilluns, 26 de novembre de 2012

TESTIGOS DE LA FE PARA EVANGELIZAR EL MUNDO OBRERA (Comunicado de las XVIII Jornadas Generales de Pastoral Obrera)



Bajo el lema “Testigos de la Fe para evangelizar el mundo obrero” se han celebrado, en Ávila, los días 17 y 18 de noviembre, las decimoctavas Jornadas Generales de Pastoral Obrera, que organiza el Departamento de Pastoral Obrera de la CEAS, presidido por Mons. Antonio Algora Hernando, Obispo prior de Ciudad Real, con asistencia de delegaciones y secretariados diocesanos de pastoral obrera de 40 diócesis, y participación de los Movimientos Apostólicos Obreros.

En el contexto de la celebración del Año de la Fe, de la conmemoración del 50 aniversario de la apertura del Concilio Vaticano II, y en el vigésimo aniversario de la publicación del Catecismo, fruto del Concilio, hemos querido sentirnos, una vez más, interpelados por la vida del mundo obrero y del trabajo, y preguntarnos cómo ser testigos de la fe para evangelizar el mundo obrero en las actuales circunstancias.

Como mujeres y hombres trabajadores, somos portadores nosotros mismos del dolor y el sufrimiento del mundo del trabajo: el desempleo creciente, la precariedad, las cambiantes condiciones de trabajo, el miedo y la incertidumbre, las condiciones de vida de las familias obreras, cada vez más difíciles; los desahucios que afectan a las familias más empobrecidas, víctimas de la crisis.

Como cristianos, miembros de la Iglesia, somos conscientes de cómo todo ello afecta a la propia vida familiar, y cómo dificulta la propia vivencia de la fe y su transmisión. La vida familiar es el primer lugar en el cual el Evangelio se encuentra con la vida ordinaria y muestra su capacidad de transfigurar las condiciones fundamentales de la existencia en el horizonte del amor.

Ponemos de manifiesto con nuestros obispos que “la situación de crisis genera en muchas personas sentimientos de malestar y de desencanto, de irritación y de rechazo ante unas instituciones sociales y políticas que, aun disponiendo de tantos medios económicos y técnicos, no han sido capaces de ordenar la vida en común de un modo verdaderamente justo y humano. Los jóvenes sufren de un modo muy intenso los efectos de la crisis y se ven afectados por la falta de trabajo en porcentajes difíciles de soportar. Es éste uno de los aspectos más dolorosos y preocupantes de la actual situación.”(Ante la crisis, solidaridad. Declaración de la Comisión Permanente de la CEE)

Nosotros confiamos en la inspiración y en la fuerza del Espíritu, que nos enseñará lo que debemos decir y lo que debemos hacer, aun en las circunstancias más difíciles. Es nuestro deber, por eso, vencer el miedo con la fe, el cansancio con la esperanza, la indiferencia con el amor. Encontramos en este mundo obrero y del trabajo una invitación del Resucitado a ser testigos de su nombre. 

Junto al mismo Cristo, el otro signo de autenticidad de la nueva evangelización tiene el rostro de los empobrecidos. Por eso percibimos las llamadas urgentes que surgen a la luz del Evangelio en nuestro mundo: liberar el trabajo de aquellas condiciones que no pocas veces lo transforman en un peso insoportable con una perspectiva incierta, amenazada a menudo por el desempleo, especialmente entre los jóvenes; poner a la persona humana en el centro del desarrollo económico; y pensar este mismo desarrollo como una ocasión de crecimiento de la humanidad en justicia y unidad. El hombre, a través del trabajo con el que transforma el mundo, está llamado también a salvaguardar el rostro que Dios ha querido dar a su creación.

En esta situación, como Iglesia nos sentimos convocados a renovar nuestra presencia íntima y realmente solidaria del género humano y de su historia llamados a seguir denunciando los mecanismos perversos de esta economía que impiden que esté al servicio de las personas y su dignidad. Nos sentimos llamados a testimoniar la fe en Jesucristo, único Señor,  y a vivir la vida personal, familiar y comunitaria desde la fe en Jesucristo, que nos llama a poner en el centro de la vida las necesidades de los más pobres.

Ávila, 18 de noviembre de 2012

divendres, 9 de novembre de 2012

COMUNICAT DE LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA AMB MOTIU DE LA CONVOCATÒRIA DE VAGA GENERAL I LES ELECCIONS CATALANES



14-N, vaga general; 25-N, eleccions al Parlament.
Els homes i dones obrers i cristians hi participarem
activament per reivindicar els drets socials

Tots nosaltres, homes i dones d’Església obrera i compromesa, tenim un especial interès en el seguiment de tot el procés de la crisi econòmica. Som especialment sensibles i crítics amb les mesures aplicades per a sortir-ne i les seves conseqüències, des de la solidaritat activa amb els moviments i plataformas ciutadanes que s’enfronten críticament a aquesta situació i que elaboren alternatives.

Avui, la societat catalana i el món estan en constant mobilització. El neoliberalisme econòmic ha fracassat amb la seva sacralització del benefici i dels mercats per damunt de tot. Les classes populars reclamem ara canvis profunds en els principis ètics i valors que regeixen la societat, així com en les formes de vida i d’organització. I cerquem horitzons que il·lusionin i ens ajudin a anar definint aquests canvis, que han
de tenir com a finalitat el bé comú.

1. S’està precaritzant fins a nivells insostenibles la vida política, econòmica, social i laboral

Avui, el sistema, està mostrant la seva cara més immoral i criminal. Les mesures aplicades pels governs de Catalunya i de l’Estat Espanyol, lluny d’activar l’economia productiva, estan provocant l’augment constant de l’atur (25 %), de la precarietat laboral i social, i de la pobresa en general (21%).

Veiem com els governs apliquen al conjunt de les classes populars retallades, mesures d’austeritat, augment d’impostos a les classes més desfavorides, flexibilitat laboral, congelación de sous, etc. i com aquestes mesures no són aplicades als poderosos i als rics del sistema. Constatem que amb la finalitat
de defensar el benefici i als mercats “tot si val”, i que el deute l’hem de pagar els treballadors i les treballadores.

La VAGA GENERAL és, altre cop, la concreció crítica i reivindicativa a un procés de constant agressió als drets laborals i socials dels treballadors i treballadores. Al mateix temps s’ha produït una convocatòria d’ELECCIONS al Parlament de Catalunya, del tot inesperada, on es planteja, com a perspectiva de fons, la necessitat de construir un projecte de futur nacional, que doni al nostre poble la possibilitat de sortirse’n a partir de les pròpies capacitats. Amb els nostres bisbes de Catalunya “defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia” (Al servei del nostre poble, CET 2011, n.5).

2. Rebutgem aquesta realitat

Davant de la opressió de tantes persones pel sistema, creiem que no és ètic, humà, ni cristià continuar impulsant, obsessivament, mesures polítiques que condemnen a la pobresa i a la exclusió, amb l’eliminació progressiva dels drets socials i laborals. La persona i el bé comú, que són per a nosaltres prioritaris, no han estat una perspectiva d’aquest sistema.

Creiem que els criteris ètics, les actituds i les mesures polítiques dutes a terme en la gestió d’aquesta crisi, han malmès l’avenç en democràcia. Els fets d’usura manifesta, de malversació de fons públics, de frau, d’engany en l’aplicació dels programes i promeses polítiques han fonamentat una desafecció vers el món de la política i un clar rebuig i allunyament dels nostres joves.

La necessitat de ser i de lluitar per la nostra dignitat de persones i de poble, s’ha convertit avui en una necessitat social.

3. Ens sentim compromesos i reivindiquem un canvi de sistema

Com a cristianes i cristians tenim molt presents les paraules del Concili Vaticà II: “la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres, i de tots els que sofreixen són també la joia i l’esperança, la tristesa il’angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de veritablementhumà que no trobi ressò en el cor d’ells.” (Gaudium et Spes 1)

És per això que davant d’aquesta doble convocatòria de vaga general i eleccions al Parlament:
Reivindiquem i ens sentim compromesos en la necessitat d’organitzar la vida social, l’economia, la política, des d’altres criteris que no siguin els de la lògica dels beneficis, i ens posem a caminar com ja ho fan, de fa anys, molts homes i dones militants solidaris i moltes organitzacions del poble.

Defensarem els valors democràtics fonamentals de diàleg, voluntat d’acord, afavorir el bé comú, la llibertat
d’expressió, el lliure dret a decidir dels pobles,…

Reivindiquem claredat en els missatges i programes polítics pel que fa a les mesures per sortir de la crisi
i concreció en el model de país al qual aspirem i volem construir.

Ens comprometem a ser persones actives, participatives, crítiques i solidàries en la defensa de la dignitat humana i dels pobles. De la mateixa manera continuarem aprofundint en la concreció, en el dia a dia, del nostre compromís obrer i cristià, posant en primer lloc els més pobres i febles de la nostra societat.


MOVIMENTS I COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS:ACO, GOAC, JOC I MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA

COMUNICADO DE LOS MOVIMIENTOS OBREROS CRISTIANOS DE PORTUGAL Y ESPAÑA ANTE LA JORNADA EUROPEA DE HUELGAS Y MANIFESTACIONES DEL 14 DE NOVIEMBRE


La Confederación Europea de Sindicatos (CES) ha convocado una jornada de acción y solidaridad para el próximo 14 de noviembre. Esta Jornada europea adoptará diversas formas: huelgas, manifestaciones, concentra- ciones y otras acciones.

Ante  este acontecimiento importante e histórico para la vida de los trabajadores y  trabajadoras de Europa y para quienes sufren la lacra del  desempleo, nosotros como Movimientos Cristianos en el mundo obrero de España y Portugal, nos alegramos por esta jornada europea y hacemos pública nuestra posición.    

Las tasas de pobreza y exclusión de nuestros países del sur de Europa están aumentando a un ritmo vertiginoso. Hay un ataque en toda regla a los derechos sociales y a la protección de las personas y familias trabajadoras con el argumento de priorizar el pago de la deuda. Una deuda que es ilegítima al proceder de préstamos que fueron concedidos y gestionados de manera dudosa, que atentan contra la dignidad de la vida de la ciudadanía, y ponen en peligro la convivencia pacífica entre los pueblos. La política europea, que tomó medidas desastrosas en algunos de los estados miembros, ha declarado como prioridad la salvación del sistema financiero y de los bancos, en lugar de rescatar a las personas. La deuda pública se está convirtiendo en un mecanismo de trasvase de riqueza de pobres a ricos. Por eso, cada vez hay más personas con empleos precarios o que no encuentran trabajo y con un futuro incierto, especialmente los jóvenes.

Entendemos que pese a la situación que estamos sufriendo, no podemos ni debemos olvidar a nuestros hermanos y hermanas de los países más empobrecidos de Europa del Este y de nuestro planeta. Lo que aquí empezamos a sufrir es lo que está sucediendo, sobre todo en el Sur, desde hace décadas, donde la deuda externa se ha cobrado millones de vidas, abocando al hambre y la esclavitud a miles de personas, familias y países enteros.
Las consecuencias de estas decisiones afectan al conjunto de la sociedad pero, de manera más dura, a los sectores del mundo del trabajo más débiles y empobrecidos. Estas consecuencias llevan al empobrecimiento generalizado y a la pérdida de cohesión social y de horizonte vital. Los grupos más castigados son los  inmigrantes, los jóvenes, las mujeres y parados de larga duración...

Este año en la Iglesia celebramos “el Año de la fe”. Como parte de ella, se nos invita a profundizar en el Catecismo de la Iglesia, en donde leemos: “La regulación de la economía únicamente por la ley de mercado quebranta la justicia social, porque «existen numerosas necesidades humanas que no pueden ser satisfechas por el mercado». Es preciso promover una regulación razonable del mercado y de las iniciativas económicas, según una justa jerarquía de valores y con vistas al bien común.” (CIC, 2425)

Nosotras y nosotros, que formamos parte de estos movimientos, entendemos que quien debe promover esta regulación razonable del mercado, son los gobiernos. Pero en la situación actual, nuestros gobiernos son súbditos de la situación financiera y la única salida que nos están ofreciendo son políticas de recortes, que rebajan claramente los derechos de los trabajadores respecto a situaciones anteriores. Lo peor es que en los últimos años de nuestras democracias siempre pierden en el concierto social los mismos, y siempre los más débiles. 

Por eso, la primera vía para intentar revertir esta situación de conflicto es el diálogo. Cuando éste no es posible, la propia Iglesia reconoce la legitimidad del recurso a “la huelga no violenta, cuando se presenta como el instrumento necesario, en vistas a unas mejoras proporcionadas y teniendo en cuenta el bien común” (CIC, 517) La política que se está desarrollando ha olvidado el sentido de la justicia y un trabajo en defensa de la fraternidad y el bien común. 

Precisamente por esta razón, entendemos que esta convocatoria de huelga general y las movilizaciones en toda Europa están justificadas. Las políticas al servicio de las personas y de sus necesidades básicas deberían ser prioridad, por encima de los intereses de los mercados.

Una de las terribles consecuencias que ha provocado esta involución y regresión social, es la aparición de un sentimiento generalizado de miedo. Un estado de miedo e incertidumbre que se ha instalado para condicionar las expectativas y proyectos personales y familiares de las personas: miedo a perder el empleo, asumiendo así todo tipo de precariedad, miedo a las represalias por cualquier acción de protesta, miedo igualmente a secundar una convocatoria de huelga... 

Mientras esto sea así, entendemos que hay legitimidad para actuar en defensa de los derechos de las personas y familias trabajadoras. A su vez reivindicamos, en el marco de esta Jornada europea de acción y solidaridad, el papel de la política y, en especial, de los sindicatos, que son la principal defensa organizada de los trabajadores.

Por todo ello, pedimos a los políticos, sindicatos, empresarios, entidades financieras y a los distintos expertos, que actúen con responsabilidad ante la gravedad de la situación actual, que puede empeorarse en el caso de que olviden este principio básico de humanidad: “las necesidades de los pobres deben tener preferencia sobre los deseos de los ricos; los derechos de los trabajadores, sobre el incremento de los beneficios” (Juan Pablo II, Toronto 1984) 

Queremos acabar invitando a vivir las palabras de nuestros obispos, al finalizar el reciente Sínodo sobre la Nueva Evangelización, celebrado en octubre:
“Al mundo de la economía y del trabajo queremos recordar como de la luz del Evangelio surgen algunas llamadas urgentes: liberar el trabajo de aquellas condiciones que no pocas veces lo transforman en un peso insoportable con una perspectiva incierta, amenazada por el desempleo, especialmente entre los jóvenes, poner a la persona humana en el centro del desarrollo económico y pensar este mismo desarrollo como una ocasión de crecimiento de la humanidad en justicia y unidad.” 


MADRID, LISBOA, BRUSELAS
7 de noviembre de 2012


LOC/MTC de Portugal (Liga Obrera Catòlica/Movimiento de Trabajadores Cristianos)
JOC Portugal
HOAC España
ACO España
JOC España
Movimiento de Trabajadores Cristianos de Europa

XERRADA-CO·LOQUI "L'ORGANITZACIÓ SOCIAL I POLÍTICA DE CATALUNYA"

Amics i amigues,
la GOAC (Germanor Obrera d'Acció Catòlica) us convida a la xerrada-col·loqui sobre
   "L'organització Social i Política de Catalunya"
L'acte serà dissabte 10 de novembre  a les 16,30h al C. Rivadeneyra 6, 3ra planta.

Es comptarà amb la participació de:

Gregorio Belmonte, responsable d'organització d'EUiA,

Fidel Lora, membre de la Trobada Alternativa de 9Barris i de la Comissió Municipalista de la CUP

Ferran Fuguet, militant de la GOAC Barcelona-St. Feliu




Animeu-vos!!!


dijous, 25 d’octubre de 2012

XIX JORNADA DE RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERS I POPULARS - Vida religiosa enmig de la crisi. Demano la Paraula!

XIX JORNADA DE RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERS I POPULARS
Vida Religiosa enmig de la crisi.
DEMANO LA PARAULA!
Mª Narcisa Fiol,
Provincial d’Europa de les Vedrunes
Dissabte, 10 de novembre de 2012 · Seminari Conciliar de Barcelona



Benvolgudes germanes i germans,

amb goig us convoquem a la XIXª Jornada de Religioses i Religiosos en Barris Obrers i
Populars de les diòcesis catalanes.


La nostra vida transcorre en un marc general marcat per la crisi, la qual es va allargant: ja
portem 5 llargs anys!. Una crisi que, com el joc de les nines russes, inclou diverses crisis:
financera-econòmica, social, política, moral... Ben segur que hem participat en diverses
sessions d’anàlisi d’aquesta situació, intentant esbrinar un futur que no sigui el d’una major
precarització, fragmentació social i empobriment de la gran majoria de la població.

Per altra banda, la nostra Jornada s’inscriu enguany en la celebració d’alguns esdeveniments
eclesials importants, com són el 50 aniversari del Concili Vaticà II, el Sínode sobre
l’Evangelització i l’Any de a Fe.

Per a moltes Congregacions el Concili va suposar un retorn als nostres orígens i a un esforç
generós d’actualització de la vida religiosa en el món, fortament marcat per una fonda
experiència de fe i una clara dimensió missionera o evangelitzadora.

És en aquest marc social i eclesial que volem plantejar-nos el nostre ésser i fer de servidors
de la vida, de la humanitat, seguint fidelment a nostre Senyor Jesús.

Volem ajudar-nos a llegir i a escoltar la situació de crisi com un signe del temps en el qual
Déu ens continua cridant, i això sovint no ho fa sense sacsejar-nos.

Més enllà d’intentar entendre les causes de la crisi i dels intents de donar resposta a les
conseqüències, encara que limitades, volem preguntar-nos: què qüestiona de la nostra vida
religiosa aquesta situació de crisi, a través de les persones amb les quals fem camí? Com
ens deixem interrogar no sols personalment, sinó com a comunitats i Congregacions? Encara més: què podem aportar de més específic, com a vida religiosa, a les persones que
viuen maltractades per la crisi? Amb quins signes fer-nos presents que siguin evangèlics?

Com veieu és una proposta agosarada però creiem que engrescadora. Ens hi ajudarà la Mª
Narcisa Fiol, provincial d’Europa de les Vedrunes.

Conjuntament la URC i el Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya ustornem a convidar a participar d’aquesta Jornada, que vol ser una experiència de comunió eclesial, on ben segur que ressonaran les grans qüestions que tota l’Església ens plantegem avui.

Us esperem a totes i tots.


PROGRAMA
09:30h Acolliment
10:00h Benvinguda i presentació
             Pregaria
10:15h Ponència
11:00h Aclariments
11:30h Descans
12:00h Treball personal
12:30h Treball en grups
14:00h Dinar
15:30h Posada en comú i diàleg
17:00h Eucaristia
             Comiat

 

COM ARRIBAR
Amb metro:
<L1> Plaça Universitat
<L2>Passeig de Gràcia o Universitat
<L3> Passeig de Gràcia o Catalunya
 

Amb tren:
Passeig de Gràcia o Catalunya
 

Amb cotxe:
Avinguda Diagonal i baixar per C/. Balmes fins el C/. Diputació. Es podrà aparcar al
mateix Seminari.
 

IMPORTANT
Per inscriure’s a la Jornada dirigiu-vos a la Secretaria de Pastoral Obrera:
Telf. 934 121 551   ·   pastoralobrera@arqbcn.cat
Data límit d’inscripció, 7 de novembre
Cal portar el dinar (podrem utilitzar el menjador)
L’aportació a la Jornada serà de 3€

dimarts, 16 d’octubre de 2012

MANIFEST DE LA 59a JORNADA GENERAL DE L'ACO. JOIA I ESPERANÇA - Gaudium et spes



En un context de crisi profunda ens cal albirar un nou demà, assenyalar un altre Món; anunciant una altra manera de viure, tot desmarcant-nos del que suposa l’escalada ferotge del guany, l’especulació i l’explotació. Tenir una mirada i una acció que combatin la indiferència i que vetllin i donin esperança a aquells i aquelles que pateixen les conseqüències d’un món injust.

Què oferim avui els cristians a la societat? En què ens distingim dels altres homes? Oferim una alternativa de vida? Ens hem difuminat en l'anonimat i en la manca de compromís amb la justícia i la llibertat per a tots? En comptes de contagiar els valors de l'evangeli de Jesús, han estat els "valors" del món els que influeixen en la majoria de les nostres decisions: recerca d'una posició social de prestigi, passió per tenir i ser rics, despreocupació pels marginats, seguir el que esta establert, buscar la satisfacció personal...

Però estem cridats a ser profetes del nostre temps. A cridar amb veu potent:

Mt 5,3
 »Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
Els que han triat una manera de viure concreta en que el bé comú està per sobre de qualsevol possessió material, que el “ser”, té més valor que el “tenir”, són afortunats perquè estan a punt per canviar un món consumista i capitalista on el diner val més que l’home.

Mt 5,4
»Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
També els que ploren per la cobdícia dels rics que els han fet perdre la seva independència econòmica i han de viure sotmesos als que els han despullat tenen ara l’oportunitat de descobrir la importància de qui sap compartir. Potser fa falta haver plorat alguna vegada per viure la satisfacció de treballar per un món més just.

Mt 5,5
»Feliços els humils: ells posseiran la terra!
Els aturats, els de l’associació de veïns, els obrers, els voluntaris... que es comprometen en el dia a dia per donar respostes a les necessitats que es plantegen, són els que fan possible una societat més justa. Són ells el que fan possible un món millor.

Mt 5,6
»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
Els que no es creuen de braços davant les injustícies que cometen uns homes sobre uns altres, unes nacions sobre altres, participen en la construcció d’una humanitat lliure de totes les opressions i perquè tothom tingui els béns
necessaris per a una vida digna. Feliços ells que són capaços de viure els veritables ideals humans.

Mt 5,7
»Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
Els que són capaços de posar-se a la “pell” de l’altre, compartir el seu patiment, entendre les seves errades, donar un cop de mà quan cal... podran viure confiant amb els que els envolten.


Mt 5,8
»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
Els de conducta irreprotxable, els que no pensen d'una manera i obren d'una altra, els que han cremat tots els ídols, els que no abriguen males intencions contra els altres, els de conducta transparent i sincera, els que creen confiança al seu voltant ... Tindran una profunda i constant experiència de Déu en la seva vida.

Mt 5,9
»Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
Els que treballen, sense armes ni violència, per implantar la justícia, per fer respectar els drets dels febles, única manera d'aconseguir la veritable pau, experimentaran la joia de viure amb els germans.

Mt 5,10
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
Els perseguits per una societat -basada en l'ambició de poder i de riqueses- que no tolera l'existència i l'activitat de persones o grups que treballin per enderrocar les bases del seu sistema demostren que estan en el bon camí.

Mt 5,11
»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies!
Només els que estan disposats a persecucions, insults, calúmnies ... serveixen per construir el regne de Déu en aquest món. La persecució és una prova que la nostra vida està causant impacte en la societat. És la prova del nostre èxit. Ara bé no podem oblidar que moltes de les crítiques -potser la majoria- són a causa de la nostra infidelitat a l'evangeli.

No trobarem la felicitat en els valors del món d’avui que genera atur, fam, exclusió, tortura, destrucció, alienació, misèria, marginació, soledat... Qui afavoreixi o qui consent la fam, la incultura, la injustícia, la mentida, l'opressió ... no és cristià.

Per construir el seu Regne, Déu actua en els pobres i els nets de cor, en els que tenen fam i set de justícia, en els perseguits per ser solidaris amb el poble... T’hi apuntes?

Qui tingui orelles que escolti, i qui tingui iphone que el desconnecti.


Inspirat en el llibre: Acercamiento a Jesús de Nazaret 2 de Francisco Bartolome Gonzalez Edicions Paulinas/Madrid 1985. Pags. 6-19

dimecres, 10 d’octubre de 2012

COMUNICAT DE LA GOAC DE BARCELONA - SANT FELIU DAVANT L’ACTUAL SITUACIÓ POLÍTICA I ECONÒMICA



Cada dia que passa, les famílies del món obrer i del treball veuen créixer la inseguretat, la incertesa i la por. Va augmentant el nombre de persones que passa a engrossir les llistes de l’atur. Persones que acudeixen a Càrites, a menjadors socials, que són amenaçades pels bancs en no poder pagar les hipoteques que van assumir quan disposaven d’un lloc de treball, immigrants que es queden sense atenció sanitària, joves que veuen davant seu un futur incert en l’educació i en l’accés al món laboral, impossibilitant desenvolupar un projecte de vida personal...
Són les conseqüències visibles d’aquesta situació econòmica en la qual ens han ficat els poderosos d’aquest món, en nom de l’idolatrat mercat. A aquesta situació hi hem arribat, entre altres coses, per unes formes de vida molt poc solidàries i per una cultura social que ha afavorit que persones i, sobretot, estructures no hàgim tingut en compte la justícia deguda als més empobrits. Els governs desenvolupen una sèrie de mesures polítiques, la fi de les quals és l’increment dels beneficis d’una minoria enfront de les necessitats de la majoria. Són mesures immorals perquè pretenen organitzar la vida d’esquena al treball i a les necessitats humanes, mesures que estan creant major desigualtat i pobresa i que no hem d’acceptar amb resignació.

Davant aquesta situació la GOAC, com a Església al món obrer, volem manifestar:

  • Que no és ètic, humà ni cristià posar en el centre de la vida política i legislativa mesures que condemnin a la pobresa, a l’exclusió i a l’esclavitud milers de persones, de famílies, tant al nostre país com a la resta del planeta. S’estan destruint els drets socials i laborals.
  • Que hem de plantejar-nos com és possible organitzar la vida social, econòmica, política i personal, des de criteris que no siguin prioritàriament els de la lògica del benefici sinó els del bé comú.

“El primer capital que s’ha de salvaguardar i valorar és l’home, la persona en la seva integritat” (Benet XVI).
“Les necessitats dels pobres han de tenir preferència sobre els desitjos dels rics; els drets dels treballadors, sobre l’increment dels beneficis” (Joan Pau II).
“Un criteri just no ha de basar-se en retallades desproporcionades en serveis essencials per als pobres. El criteri moral que ha de regir és que l’economia existeix per a la persona i no la persona per a l’economia” (bisbes d’EUA, setembre de 2012, amb motiu del dia del treball).

Volem posar de manifest que existeix també una altra realitat, de la qual els mitjans de comunicació no solen fer-se ressò. Són fets i experiències de vida humana, que ens mostren que és possible viure d’una altra manera, construir una altra societat més fraterna, des de criteris no economicistes, on totes i tots puguem viure amb dignitat. Per als creients són signes d’un món nou, i suposen per a la GOAC i altres moviments cristians una constant lluita diària contra la indignitat que provoca aquest sistema.
Així ens ho mostren tantes experiències i accions que s’estan vivint dins i fora de les nostres fronteres:

  • Les plataformes d’afectats per les hipoteques i la solidaritat amb les persones que queden sense habitatge.
  • Les expressions variades contra les retallades socials, com les mobilitzacions sindicals i socials.
  • Les diverses manifestacions de treballadores i treballadors, que mostren el seu rebuig davant el tancament d’empreses, davant els ERO; les assemblees d’aturats i aturades d’arreu, que busquen alternatives per al repartiment de l’ocupació.
  • Les plataformes veïnals que treballen per la construcció d’uns barris on poder viure amb dignitat.
  • Les experiències col·lectives que fomenten l’ocupació: empreses d’inserció; cooperatives; xarxes de solidaritat nacional i internacional; bancs de temps; economats solidaris; banca ètica; tendes a cost zero; solidaritat familiar i veïnal, o els grups de persones que comparteixen els seus béns amb altres famílies.
  • I totes les lluites dels pobles per ser veritables protagonistes de la seva vida i la seva història.

Totes aquestes experiències ens mostren que hi ha alternatives, que és possible un altre tipus de societat, un altre tipus de cultura solidària. Són pràctiques generadores d’una altra cultura, que fa viable noves formes d’organització de la vida social, on l’aspecte econòmic no té l’última paraula i on el centre és l’ésser humà i les seves necessitats. A això estem cridats. Aquí trobem la felicitat.

Masnou, 6-7 d’octubre de 2012
Assemblea diocesana de la GOAC


dimarts, 2 d’octubre de 2012

NOTA DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE SOBRE LA CRISI ECONÒMICA



A la carta pastoral Al servei del nostre poble, que els bisbes de Catalunya publicàrem al gener de l'any 2011, advertíem que la crisi econòmica tan greu que patíem ja en aquell moment era un dels reptes més importants que la nostra societat havia d'afrontar.

Lamentablement, un any i mig més tard de la publicació d'aquell escrit, aquesta crisi global, lluny de minvar, ha anat prenent unes dimensions extraordinàries que afecten la majoria dels sectors econòmics. Són moltes persones i famílies, treballadors, petits i mitjans empresaris, autònoms i funcionaris els qui pateixen unes greus afectacions que les mesures econòmiques recents han fet més dramàtiques.

Així mateix, la crisi ha provocat que alguns àmbits tan fonamentals com l'atenció sanitària, l'educació o els serveis socials s'hagin vist afectats per uns ajustaments que, en força casos, perjudiquen moltes de les persones que en són usuàries.

Catalunya, a més, té una situació econòmica i un sistema de finançament que fan molt difícil la reactivació del país, malgrat els grans sacrificis que la població es veu obligada a fer, especialment les persones que han quedat sense treball, els joves i aquells que disposen de rendes mínimes. Moltes són les veus que clamen contra aquesta situació i, darrerament, s’han fet sentir en nombroses manifestacions, on s’ha fet palès el desencís envers l’acció política i financera, el rebuig davant la dubtosa moralitat d’algunes persones i institucions, i un angoixant pessimisme sobre el possible redreçament de la situació.

Durant els darrers mesos, l'acció social de l'Església a casa nostra, realitzada per Càritas, Parròquies, institucions dependents de les Congregacions Religioses i dels diversos Moviments i Associacions catòliques, no solament s'ha mantingut, sinó que s'ha incrementat, tant pel que fa a l'atenció material i espiritual als qui es troben en situació de pobresa, com en la resolució de problemes més urgents, com ara l'atenció als afectats pels desnonaments o l'atur juvenil.

Com a Bisbes de les Diòcesis amb seu a Catalunya, volem agrair el treball que fan totes aquestes institucions d'Església en col·laboració amb altres institucions i amb les Administracions i, especialment, la tasca dels nombrosíssims voluntaris, així com també l'esforç de tantes persones i famílies que amb la seva contribució econòmica fan que es pugui dur a terme.

Així mateix, l'acció social de l'Església Catòlica no queda relegada a l'interior de les fronteres de les nostres Diòcesis ja que, malgrat la crisi econòmica que patim, continuem atenent i finançant solidàriament un gran nombre de projectes al Tercer Món –que ha de suportar una crisi endèmica més intensa–, al capdavant dels quals s'hi troben molts missioners preveres, religioses i religiosos, laiques i laics catòlics.

Benet XVI ha dit recentment: "No és deure de l'Església definir les vies per afrontar la crisi actual. No obstant això, els cristians tenen el deure de denunciar els mals, de testimoniar i mantenir vius els valors en què es fonamenta la dignitat de la persona i de promoure aquelles formes de solidaritat que afavoreixen el bé comú, perquè la humanitat esdevingui la família de Déu" (Discurs a la Fundació Centesimus Annus, 17.10.2011). Per això, cal amarar de compromís ètic el món de l'economia i les finances, perquè la dignitat de la persona humana sigui defensada i promoguda sempre, i perquè s’eviti tota especulació que acaba provocant un veritable desastre social. També cal combatre decididament els brots de corrupció en l’àmbit de les institucions i administracions. I en concret, cal que sigui una prioritat de tota la nostra societat la preocupació pel gran nombre d’aturats, per tantes famílies que viuen l’angoixa d’una possible pèrdua del treball, l’interès pels joves que s'han de poder incorporar per primer cop al món laboral, així com també el compromís pel manteniment dels llocs de treball, vetllant sempre perquè tinguin condicions dignes.

Cal analitzar els errors comesos aquests darrers anys, per no tornar a caure-hi més, i reconèixer que potser tots hem intentat viure per damunt de les pròpies possibilitats. S’hauria de poder demanar responsabilitats, especialment, a aquells que han provocat desordres financers i especulació. La societat, si vol ser justa, ha de posar les mesures necessàries per tal que els capitals prenguin també responsabilitats en ordre al bé comú i al just repartiment dels beneficis.

A la carta Al servei del nostre poble, dèiem: “És hora, també, de mirar endavant i de treballar més esforçadament pensant en les generacions futures. Els bisbes fem una crida a tots els agents socials -autoritats, empresaris, dirigents, treballadors- a no decaure en l’esforç, malgrat la duresa de les circumstàncies, i a treballar amb esperança, fent-ho d'acord amb els grans valors humans i cristians” (4,f).

Com a pastors de l'Església Catòlica, no podem deixar de dir a tothom que, en el fons d’aquesta actual crisi econòmica i financera, hi ha una crisi de valors i de fe. Quan l’home abandona Déu, es perd a si mateix. Quan les persones volen construir una societat sense Déu, acaben deshumanitzant-se, perquè obliden la gran pregunta de Déu a Caín, que travessa la història humana: “Què n’has fet del teu germà?” (Gn 4,9).

En aquests moments d’incertesa i de dificultats, estem convençuts de la capacitat del nostre poble per afrontar i superar els reptes que la crisi econòmica planteja. Així com en altres moments històrics difícils, el nostre país ha sabut redreçar-se amb nova fortalesa, també ara podrem anar endavant si mantenim la confiança en nosaltres mateixos, si enfortim la nostra tradicional laboriositat i esperit de sacrifici, si els dirigents saben conduir-nos posant com a prioritari el bé comú, i si tots ens ajudem i cerquem la veritable solidaritat entre els pobles d'Europa i del món, il·luminats per l’Evangeli que sempre ens crida a la conversió.

Volem col·laborar a mantenir l’esperança, i la demanem a Déu. Junts i amb l’esforç de tots, amb la voluntat d’acord i de col·laboració dels Partits polítics, dels Sindicats i de les Patronals, podrem superar aquesta crisi tan dura. Ens cal retornar als valors autèntics, als que no es marceixen, i a un estil de vida personal i familiar, institucional i eclesial, auster, generós i responsable, sense deixar la solidaritat envers els qui tenen menys o han de suportar més càrregues. Solament una fe que es tradueix en caritat envers el proïsme esdevé creïble i convincent.

Certament, creiem que Càritas –que és la institució eclesial de la caritat- encerta decisivament quan proposa: Viu senzillament, perquè d’altres, senzillament, puguin viure. Per això humilment fem una crida perquè tots ens orientem vers una manera de viure i d’actuar més modesta i senzilla, que no estigui per sobre de les nostres possibilitats. Així mateix, reclamem que tots fem un esforç d’ajudar i de compartir solidàriament amb els més febles de la societat, com ja estan duent a terme, exemplarment, molts cristians i moltes altres persones de bona voluntat. I finalment invitem a valorar i aplicar els principis fonamentals de la Doctrina Social de l'Església, ja que proposen orientacions vàlides per a la construcció d’una societat justa, lliure i solidària, especialment si els oferim en diàleg amb tots aquells que es preocupen seriosament per la persona humana i el seu món.


Salardú, 27 de juliol de 2012


dimecres, 19 de setembre de 2012

"NO NEGARÁS JUSTICIA AL POBRE"


‘NO NEGARÁS JUSTICIA AL POBRE’ (Ex 23,6)
Comunicado de la HOAC y la JOC ante la actual situacion política y económica
HERMANDAD OBRERA DE ACCIÓN CATÓLICA y JUVENTUD OBRERA CRISTIANA, difusion@hoac.es
MADRID.

Cada día que pasa, las familias del mundo obrero y del trabajo ven crecer la inseguridad, la incertidumbre y el miedo. Va aumentando el número de personas que pasa a engrosar las listas del paro. Personas que acuden a Cáritas, a comedores sociales, que son amenazadas por los bancos, al no poder pagar las hipotecas que asumieron cuando disponían de un puesto de trabajo, inmigrantes que se quedan sin atención sanitaria, jóvenes que ven ante sí un futuro incierto en lo educativo, lo laboral, con imposibilidad de desarrollar un proyecto de vida personal…
Son algunas de las consecuencias visibles de esta situación económica en la que nos han metido los poderosos de este mundo, en nombre del idolatrado mercado. Y a esta situación hemos llegado, entre otras cosas, por unas formas de vida muy poco solidarias y por una cultura social que ha favorecido que personas y, sobre todo estructuras, no hayamos tenido en cuenta la justicia debida a los más empobrecidos.
Los gobiernos desarrollan una serie de medidas políticas cuyo fin es el incremento de los beneficios de una minoría frente a las necesidades de la mayoría. Son medidas inmorales, al pretender organizar la vida de espaldas al trabajo y a las necesidades humanas, medidas que están creando mayor desigualdad y pobreza y que no debemos aceptar con resignación.
Ante esta situación la HOAC y la JOC, como Iglesia en el mundo obrero, queremos manifestar:
Que no es ético, humano, ni cristiano continuar poniendo en el centro de la vida política y legislativa medidas que condenen a la pobreza, a la exclusión y a la esclavitud a miles de personas, de familias, tanto en nuestro país, como en el resto del planeta. Se están destruyendo los derechos sociales y laborales.
Que ante esta situación las organizaciones sociales, políticas y económicas, y también todas las personas, hemos de plantearnos cómo es posible organizar la vida social, la economía, la política, desde otros criterios que no sean prioritariamente el de la lógica del beneficio.
“El primer capital que se ha de salvaguardar y valorar es el hombre, la persona en su integridad” (Benedicto XVI)
“Las necesidades de los pobres deben tener preferencia sobre los deseos de los ricos; los derechos de los trabajadores, sobre el incremento de los beneficio” (Juan Pablo II) “Un criterio justo no debe basarse en recortes desproporcionados en servicios esenciales para los pobres. El criterio moral que debe regir es que la “economía existe para la persona y no la persona para la economía” (Obispos de EEUU, septiembre 2012 con motivo del día del trabajo).
Queremos poner de manifiesto que existe también otra realidad, de la que los medios de comunicación no suelen hacerse eco. Son hechos y experiencias de vida humana, que nos muestran que es posible vivir de otra manera, construir otra sociedad más fraterna, desde criterios no economicistas, donde todas y todos podamos vivir con dignidad. Para los creyentes son signos del Reino de Dios y suponen, para la JOC, la HOAC y otros movimientos cristianos, una constante de lucha diaria contra la indignidad que provoca este sistema.
Así nos lo muestran tantas experiencias y acciones que se están viviendo dentro y fuera de nuestras fronteras:
·                    las plataformas de afectados por las hipotecas y la solidaridad con las personas que se quedan sin vivienda;
·                    las expresiones variadas contra los recortes sociales, como las movilizaciones sindicales y sociales;
·                    las diversas manifestaciones de trabajadoras y trabajadores mostrando su rechazo ante el cierre de empresas, ante los ERES; las asambleas de parados y paradas dispersas por todo el territorio del estado, buscando alternativas para el reparto del empleo;
·                    las plataformas vecinales que trabajan por la construcción de barrios donde poder vivir con dignidad;
·                    las experiencias de tantos colectivos que fomentan el empleo, empresas de inserción, cooperativas, las redes de solidaridad nacional e internacional, los bancos de tiempo, los economatos solidarios, la banca ética, tiendas a coste cero, la solidaridad familiar, vecinal, o los grupos de personas que comparten sus bienes con otras familias…
Todas estas experiencias son muestras de que hay alternativas, de que es posible otro tipo de sociedad, otro tipo de cultura solidaria. Son prácticas generadoras de otra cultura que hace viable nuevas formas de organización de la vida social, donde lo económico no tiene la última palabra y donde el centro es el ser humano y sus necesidades. A eso estamos llamados, ahí encuentran los hombres y mujeres de hoy, creyentes o no creyentes, la felicidad y ahí debemos encontrarnos para potenciarlos. 
Madrid, 14 de septiembre de 2012.