Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.
Pàgines
dilluns, 17 de desembre del 2012
BON NADAL I FELIÇ 2013!! DES DE LA PASTORAL OBRERA DE BARCELONA
Etiquetes de comentaris:
ACO,
Capellans Obrers,
Església,
GOAC,
JOC,
MIJAC,
Pastoral Obrera,
Religioses en barris obrers
dilluns, 3 de desembre del 2012
CELEBRACIÓ DEL NADAL DE LA GOAC de BARCELONA-SANT FELIU
Celebrar el naixement del Crist,
la Bona Noticia que cada dia reneix entre
nosaltres,
Dissabte 15 de desembre
a la parròquia St. Pere Ermengol, al C. Lluís Borrassà 20
metro Besós Mar, línea groga.
A les 18h presentació de SIGNES D'ESPERANÇA
amb una persona de la PAH,
un company de Telefònica implicat en la Vaga de Fam contra els
acomiadaments
i una persona d'un AMPA.
A les 20h farem la CELEBRACIÓ del NADAL
Cal portar una copa, la que més us estimeu.
A les 21h sopar comunitari.
Us esperem a tots i totes!!!!!
dilluns, 26 de novembre del 2012
TESTIGOS DE LA FE PARA EVANGELIZAR EL MUNDO OBRERA (Comunicado de las XVIII Jornadas Generales de Pastoral Obrera)
Bajo el lema “Testigos de la Fe para evangelizar el
mundo obrero” se han celebrado, en Ávila, los días 17 y 18 de noviembre, las
decimoctavas Jornadas Generales de Pastoral Obrera, que organiza el Departamento de Pastoral
Obrera de la CEAS, presidido por Mons. Antonio Algora
Hernando, Obispo prior de Ciudad Real, con asistencia de delegaciones y
secretariados diocesanos de pastoral obrera de 40 diócesis, y participación de
los Movimientos Apostólicos Obreros.
En el contexto de la celebración del Año de la Fe, de
la conmemoración del 50 aniversario de la apertura del Concilio Vaticano II, y
en el vigésimo aniversario de la publicación del Catecismo, fruto del Concilio,
hemos querido sentirnos, una vez más, interpelados por la vida del mundo obrero
y del trabajo, y preguntarnos cómo ser testigos de la fe para evangelizar el
mundo obrero en las actuales circunstancias.
Como mujeres y hombres
trabajadores, somos portadores nosotros mismos del dolor y el sufrimiento del
mundo del trabajo: el desempleo creciente, la precariedad, las cambiantes condiciones de
trabajo, el miedo y la incertidumbre, las condiciones de vida de las familias
obreras, cada vez más difíciles; los desahucios que afectan a las familias más
empobrecidas, víctimas de la crisis.
Como cristianos,
miembros de la Iglesia, somos conscientes de cómo todo ello afecta a la propia vida familiar, y
cómo dificulta la propia vivencia de la fe y su transmisión. La vida familiar es el
primer lugar en el cual el Evangelio se encuentra con la vida ordinaria y
muestra su capacidad de transfigurar las condiciones fundamentales de la
existencia en el horizonte del amor.
Ponemos de manifiesto
con nuestros obispos que “la situación de crisis genera en muchas personas sentimientos de
malestar y de desencanto, de irritación y de rechazo ante unas instituciones
sociales y políticas que, aun disponiendo de tantos medios económicos y
técnicos, no han sido capaces de ordenar la vida en común de un modo
verdaderamente justo y humano. Los jóvenes sufren de un modo muy intenso los
efectos de la crisis y se ven afectados por la falta de trabajo en porcentajes
difíciles de soportar. Es éste uno de los aspectos más dolorosos y preocupantes
de la actual situación.”(Ante la crisis, solidaridad. Declaración de la Comisión Permanente
de la CEE)
Nosotros
confiamos en la inspiración y en la fuerza del Espíritu, que nos enseñará lo
que debemos decir y lo que debemos hacer, aun en las circunstancias más
difíciles. Es nuestro deber, por eso, vencer el miedo con la fe, el cansancio
con la esperanza, la indiferencia con el amor. Encontramos en este mundo obrero y del trabajo una invitación del
Resucitado a ser testigos de su nombre.
Junto al mismo Cristo, el otro signo de
autenticidad de la nueva evangelización tiene el rostro de los empobrecidos. Por eso percibimos las llamadas urgentes que surgen a la luz del Evangelio en
nuestro mundo: liberar el trabajo de aquellas condiciones que no pocas veces lo
transforman en un peso insoportable con una perspectiva incierta, amenazada a
menudo por el desempleo, especialmente entre los jóvenes; poner a la persona
humana en el centro del desarrollo económico; y pensar este mismo desarrollo
como una ocasión de crecimiento de la humanidad en justicia y unidad. El hombre, a través del trabajo con el que
transforma el mundo, está llamado también a salvaguardar el rostro que Dios ha
querido dar a su creación.
En esta situación, como Iglesia nos sentimos convocados
a renovar nuestra presencia íntima y realmente solidaria del género humano y de su historia llamados
a seguir denunciando los mecanismos perversos de esta economía que impiden
que esté al servicio de las personas y su dignidad. Nos sentimos llamados a testimoniar la fe en Jesucristo,
único Señor, y a vivir la vida personal,
familiar y comunitaria desde la fe en Jesucristo, que nos llama a poner en el centro de la vida las necesidades de los
más pobres.
divendres, 9 de novembre del 2012
COMUNICAT DE LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA AMB MOTIU DE LA CONVOCATÒRIA DE VAGA GENERAL I LES ELECCIONS CATALANES
14-N, vaga general; 25-N, eleccions
al Parlament.
Els homes i dones obrers i cristians
hi participarem
activament per reivindicar els drets
socials
Tots nosaltres, homes i
dones d’Església obrera i compromesa, tenim un especial interès en el seguiment
de tot el procés de la crisi econòmica. Som especialment sensibles i crítics
amb les mesures aplicades per a sortir-ne i les seves conseqüències, des de la
solidaritat activa amb els moviments i plataformas ciutadanes que s’enfronten
críticament a aquesta situació i que elaboren alternatives.
Avui, la societat catalana i
el món estan en constant mobilització. El neoliberalisme econòmic ha fracassat
amb la seva sacralització del benefici i dels mercats per damunt de tot. Les
classes populars reclamem ara canvis profunds en els principis ètics i valors
que regeixen la societat, així com en les formes de vida i d’organització. I
cerquem horitzons que il·lusionin i ens ajudin a anar definint aquests canvis,
que han
de tenir com a finalitat el
bé comú.
1. S’està precaritzant fins a nivells insostenibles la vida política, econòmica,
social i laboral
Avui, el sistema, està
mostrant la seva cara més immoral i criminal. Les mesures aplicades pels
governs de Catalunya i de l’Estat Espanyol, lluny d’activar l’economia
productiva, estan provocant l’augment constant de l’atur (25 %), de la precarietat
laboral i social, i de la pobresa en general (21%).
Veiem com els governs
apliquen al conjunt de les classes populars retallades, mesures d’austeritat,
augment d’impostos a les classes més desfavorides, flexibilitat laboral, congelación
de sous, etc. i com aquestes mesures no són aplicades als poderosos i als rics
del sistema. Constatem que amb la finalitat
de defensar el benefici i als
mercats “tot si val”, i que el deute l’hem de pagar els treballadors i les
treballadores.
La VAGA GENERAL és,
altre cop, la concreció crítica i reivindicativa a un procés de constant
agressió als drets laborals i socials dels treballadors i treballadores. Al
mateix temps s’ha produït una convocatòria d’ELECCIONS al Parlament de Catalunya, del
tot inesperada, on es planteja, com a perspectiva de fons, la necessitat de
construir un projecte de futur nacional, que doni al nostre poble la
possibilitat de sortirse’n a partir de les pròpies capacitats. Amb els nostres
bisbes de Catalunya “defensem la
legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte
de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb
paciència la pau i la justícia” (Al servei del nostre poble, CET 2011, n.5).
2. Rebutgem aquesta realitat
Davant de la opressió de
tantes persones pel sistema, creiem que no és ètic, humà, ni cristià continuar
impulsant, obsessivament, mesures polítiques que condemnen a la pobresa i a la
exclusió, amb l’eliminació progressiva dels drets socials i laborals. La
persona i el bé comú, que són per a nosaltres prioritaris, no han estat una perspectiva
d’aquest sistema.
Creiem que els criteris
ètics, les actituds i les mesures polítiques dutes a terme en la gestió d’aquesta
crisi, han malmès l’avenç en democràcia. Els fets d’usura manifesta, de malversació
de fons públics, de frau, d’engany en l’aplicació dels programes i promeses
polítiques han fonamentat una desafecció vers el món de la política i un clar
rebuig i allunyament dels nostres joves.
La necessitat de ser i de
lluitar per la nostra dignitat de persones i de poble, s’ha convertit avui en
una necessitat social.
3. Ens sentim compromesos i reivindiquem un canvi de sistema
Com a cristianes i cristians
tenim molt presents les paraules del Concili Vaticà II: “la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels
homes contemporanis, sobretot dels pobres, i de tots els que sofreixen són
també la joia i l’esperança, la tristesa il’angoixa dels deixebles de Crist, i
no hi ha res de veritablementhumà que no trobi ressò en el cor d’ells.” (Gaudium
et Spes 1)
És per això que davant d’aquesta
doble convocatòria de vaga general i eleccions al Parlament:
Reivindiquem i ens sentim
compromesos en la necessitat d’organitzar la vida social, l’economia, la
política, des d’altres criteris que no siguin els de la lògica dels beneficis, i
ens posem a caminar com ja ho fan, de fa anys, molts homes i dones militants
solidaris i moltes organitzacions del poble.
Defensarem els valors democràtics fonamentals de diàleg,
voluntat d’acord, afavorir el bé comú, la llibertat
d’expressió, el lliure dret
a decidir dels pobles,…
Reivindiquem claredat en els
missatges i programes polítics pel que fa a les mesures per sortir de la crisi
i concreció en el model de
país al qual aspirem i volem construir.
Ens comprometem a ser
persones actives, participatives, crítiques i solidàries en la defensa de la
dignitat humana i dels pobles. De la mateixa manera continuarem aprofundint en
la concreció, en el dia a dia, del nostre compromís obrer i cristià, posant en
primer lloc els més pobres i febles de la nostra societat.
MOVIMENTS I
COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS:ACO, GOAC, JOC I MIJAC, CAPELLANS
OBRERS, RELIGIOSES EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS
DE CATALUNYA
Etiquetes de comentaris:
ACO,
Comunicats,
Església,
GOAC,
JOC,
MIJAC,
Pastoral Obrera,
Vaga General
COMUNICADO DE LOS MOVIMIENTOS OBREROS CRISTIANOS DE PORTUGAL Y ESPAÑA ANTE LA JORNADA EUROPEA DE HUELGAS Y MANIFESTACIONES DEL 14 DE NOVIEMBRE
La Confederación Europea de Sindicatos (CES) ha convocado una jornada
de acción y solidaridad para el próximo 14 de noviembre. Esta Jornada europea
adoptará diversas formas: huelgas, manifestaciones, concentra- ciones y otras
acciones.
Ante este acontecimiento importante e histórico para la vida de
los trabajadores y trabajadoras de Europa y para quienes sufren la lacra
del desempleo, nosotros como Movimientos Cristianos en el mundo
obrero de España y Portugal, nos alegramos por esta jornada europea y hacemos
pública nuestra posición.
Las tasas de pobreza y exclusión de nuestros países del sur de Europa
están aumentando a un ritmo vertiginoso. Hay un ataque en toda regla a los
derechos sociales y a la protección de las personas y familias
trabajadoras con el argumento de priorizar el pago de la deuda. Una
deuda que es ilegítima al proceder de préstamos que fueron concedidos y
gestionados de manera dudosa, que atentan contra la dignidad de la vida de
la ciudadanía, y ponen en peligro la convivencia pacífica entre los
pueblos. La política europea, que tomó medidas desastrosas en algunos de los
estados miembros, ha declarado como prioridad la salvación del sistema
financiero y de los bancos, en lugar de rescatar a las personas. La deuda
pública se está convirtiendo en un mecanismo de trasvase de riqueza de pobres a
ricos. Por eso, cada vez hay más personas con empleos precarios o que no
encuentran trabajo y con un futuro incierto, especialmente los jóvenes.
Entendemos que pese a la situación que estamos sufriendo, no podemos
ni debemos olvidar a nuestros hermanos y hermanas de los países más
empobrecidos de Europa del Este y de nuestro planeta. Lo que aquí empezamos a
sufrir es lo que está sucediendo, sobre todo en el Sur, desde hace décadas,
donde la deuda externa se ha cobrado millones de vidas, abocando al hambre y la
esclavitud a miles de personas, familias y países enteros.
Las consecuencias de estas decisiones afectan al conjunto de la
sociedad pero, de manera más dura, a los sectores del mundo del trabajo más
débiles y empobrecidos. Estas consecuencias llevan al empobrecimiento
generalizado y a la pérdida de cohesión social
y de horizonte vital. Los grupos más castigados son los inmigrantes, los jóvenes, las mujeres
y parados de larga duración...
Este año en la Iglesia celebramos “el Año de la fe”. Como parte de
ella, se nos invita a profundizar en el Catecismo de la Iglesia, en donde
leemos: “La regulación de la economía únicamente por la ley de mercado
quebranta la justicia social, porque «existen numerosas necesidades humanas que
no pueden ser satisfechas por el mercado». Es preciso promover una regulación
razonable del mercado y de las iniciativas económicas, según una justa
jerarquía de valores y con vistas al bien común.” (CIC, 2425)
Nosotras y nosotros, que formamos parte de estos
movimientos, entendemos que quien debe promover esta regulación razonable
del mercado, son los gobiernos. Pero en la situación actual, nuestros gobiernos
son súbditos de la situación financiera y la única salida que nos están
ofreciendo son políticas de recortes, que rebajan claramente los derechos de
los trabajadores respecto a situaciones anteriores. Lo peor es que en los últimos años de nuestras democracias
siempre pierden en el concierto social los mismos, y siempre los más
débiles.
Por eso, la primera vía para intentar revertir esta situación de
conflicto es el diálogo. Cuando éste no es posible, la propia Iglesia
reconoce la legitimidad del recurso a “la huelga no violenta, cuando se
presenta como el instrumento necesario, en vistas a unas mejoras proporcionadas
y teniendo en cuenta el bien común” (CIC,
517) La política que se está
desarrollando ha olvidado el sentido de la justicia y un trabajo en defensa de
la fraternidad y el bien común.
Precisamente por esta razón, entendemos que esta convocatoria de
huelga general y las movilizaciones en toda Europa están justificadas.
Las políticas al servicio de las personas y de sus necesidades básicas deberían
ser prioridad, por encima de los intereses de los mercados.
Una de
las terribles consecuencias que ha provocado esta involución y regresión
social, es la aparición de un sentimiento generalizado de miedo. Un estado de
miedo e incertidumbre que se ha instalado para condicionar las expectativas y
proyectos personales y familiares de las personas: miedo a perder el
empleo, asumiendo así todo tipo de precariedad, miedo a las represalias
por cualquier acción de protesta, miedo igualmente a secundar una convocatoria
de huelga...
Mientras
esto sea así, entendemos que hay legitimidad para actuar en
defensa de los derechos de las personas y familias trabajadoras. A su vez
reivindicamos, en el marco de esta Jornada europea de acción y
solidaridad, el papel de la política y, en especial, de los sindicatos, que son
la principal defensa organizada de los trabajadores.
Por todo ello, pedimos a los políticos,
sindicatos, empresarios, entidades financieras y a los distintos expertos, que
actúen con responsabilidad ante la gravedad de la situación actual, que
puede empeorarse en el caso de que olviden este principio básico de humanidad:
“las necesidades de los pobres deben tener preferencia sobre los deseos de los
ricos; los derechos de los trabajadores, sobre el incremento de los beneficios”
(Juan
Pablo II, Toronto 1984)
Queremos acabar invitando a vivir las palabras de
nuestros obispos, al finalizar el reciente Sínodo sobre la Nueva
Evangelización, celebrado en octubre:
“Al mundo de la economía y del trabajo queremos
recordar como de la luz del Evangelio surgen algunas llamadas urgentes: liberar
el trabajo de aquellas condiciones que no pocas veces lo transforman en un peso
insoportable con una perspectiva incierta, amenazada por el desempleo,
especialmente entre los jóvenes, poner a la persona humana en el centro del
desarrollo económico y pensar este mismo desarrollo como una ocasión de
crecimiento de la humanidad en justicia y unidad.”
MADRID, LISBOA, BRUSELAS
7 de noviembre de 2012
LOC/MTC de Portugal (Liga Obrera Catòlica/Movimiento de Trabajadores Cristianos)
JOC Portugal
HOAC España
ACO España
JOC España
Movimiento de Trabajadores Cristianos de Europa
Etiquetes de comentaris:
Comunicats,
Església,
Pastoral Obrera,
Vaga General
XERRADA-CO·LOQUI "L'ORGANITZACIÓ SOCIAL I POLÍTICA DE CATALUNYA"
Amics i amigues,
la GOAC (Germanor Obrera d'Acció Catòlica) us convida a la xerrada-col·loqui
sobre
"L'organització Social
i Política de Catalunya"
L'acte serà dissabte 10 de novembre a les 16,30h
al C. Rivadeneyra 6, 3ra planta.
Es comptarà amb la participació de:
Gregorio Belmonte,
responsable d'organització d'EUiA,
Fidel Lora, membre de la
Trobada Alternativa de 9Barris i de la Comissió Municipalista de la CUP
Ferran Fuguet, militant de
la GOAC Barcelona-St. Feliu
Animeu-vos!!!
dijous, 25 d’octubre del 2012
XIX JORNADA DE RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERS I POPULARS - Vida religiosa enmig de la crisi. Demano la Paraula!
XIX JORNADA DE RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERS I POPULARS
Vida Religiosa enmig de la crisi.
DEMANO LA PARAULA!
Mª Narcisa Fiol,
Provincial d’Europa de les Vedrunes
Dissabte, 10 de novembre de 2012 · Seminari Conciliar de Barcelona
Benvolgudes germanes i germans,
amb goig us convoquem a la XIXª Jornada de Religioses i Religiosos en Barris Obrers i
Populars de les diòcesis catalanes.
La nostra vida transcorre en un marc general marcat per la crisi, la qual es va allargant: ja
portem 5 llargs anys!. Una crisi que, com el joc de les nines russes, inclou diverses crisis:
financera-econòmica, social, política, moral... Ben segur que hem participat en diverses
sessions d’anàlisi d’aquesta situació, intentant esbrinar un futur que no sigui el d’una major
precarització, fragmentació social i empobriment de la gran majoria de la població.
Per altra banda, la nostra Jornada s’inscriu enguany en la celebració d’alguns esdeveniments
eclesials importants, com són el 50 aniversari del Concili Vaticà II, el Sínode sobre
l’Evangelització i l’Any de a Fe.
Per a moltes Congregacions el Concili va suposar un retorn als nostres orígens i a un esforç
generós d’actualització de la vida religiosa en el món, fortament marcat per una fonda
experiència de fe i una clara dimensió missionera o evangelitzadora.
És en aquest marc social i eclesial que volem plantejar-nos el nostre ésser i fer de servidors
de la vida, de la humanitat, seguint fidelment a nostre Senyor Jesús.
Volem ajudar-nos a llegir i a escoltar la situació de crisi com un signe del temps en el qual
Déu ens continua cridant, i això sovint no ho fa sense sacsejar-nos.
Més enllà d’intentar entendre les causes de la crisi i dels intents de donar resposta a les
conseqüències, encara que limitades, volem preguntar-nos: què qüestiona de la nostra vida
religiosa aquesta situació de crisi, a través de les persones amb les quals fem camí? Com
ens deixem interrogar no sols personalment, sinó com a comunitats i Congregacions? Encara més: què podem aportar de més específic, com a vida religiosa, a les persones que
viuen maltractades per la crisi? Amb quins signes fer-nos presents que siguin evangèlics?
Com veieu és una proposta agosarada però creiem que engrescadora. Ens hi ajudarà la Mª
Narcisa Fiol, provincial d’Europa de les Vedrunes.
Conjuntament la URC i el Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya ustornem a convidar a participar d’aquesta Jornada, que vol ser una experiència de comunió eclesial, on ben segur que ressonaran les grans qüestions que tota l’Església ens plantegem avui.
Us esperem a totes i tots.
PROGRAMA
09:30h Acolliment
10:00h Benvinguda i presentació
Pregaria
10:15h Ponència
11:00h Aclariments
11:30h Descans
12:00h Treball personal
12:30h Treball en grups
14:00h Dinar
15:30h Posada en comú i diàleg
17:00h Eucaristia
Comiat
COM ARRIBAR
Amb metro:
<L1> Plaça Universitat
<L2>Passeig de Gràcia o Universitat
<L3> Passeig de Gràcia o Catalunya
Amb tren:
Passeig de Gràcia o Catalunya
Amb cotxe:
Avinguda Diagonal i baixar per C/. Balmes fins el C/. Diputació. Es podrà aparcar al
mateix Seminari.
IMPORTANT
Per inscriure’s a la Jornada dirigiu-vos a la Secretaria de Pastoral Obrera:
Telf. 934 121 551 · pastoralobrera@arqbcn.cat
Data límit d’inscripció, 7 de novembre
Cal portar el dinar (podrem utilitzar el menjador)
L’aportació a la Jornada serà de 3€
Vida Religiosa enmig de la crisi.
DEMANO LA PARAULA!
Mª Narcisa Fiol,
Provincial d’Europa de les Vedrunes
Dissabte, 10 de novembre de 2012 · Seminari Conciliar de Barcelona
Benvolgudes germanes i germans,
amb goig us convoquem a la XIXª Jornada de Religioses i Religiosos en Barris Obrers i
Populars de les diòcesis catalanes.
La nostra vida transcorre en un marc general marcat per la crisi, la qual es va allargant: ja
portem 5 llargs anys!. Una crisi que, com el joc de les nines russes, inclou diverses crisis:
financera-econòmica, social, política, moral... Ben segur que hem participat en diverses
sessions d’anàlisi d’aquesta situació, intentant esbrinar un futur que no sigui el d’una major
precarització, fragmentació social i empobriment de la gran majoria de la població.
Per altra banda, la nostra Jornada s’inscriu enguany en la celebració d’alguns esdeveniments
eclesials importants, com són el 50 aniversari del Concili Vaticà II, el Sínode sobre
l’Evangelització i l’Any de a Fe.
Per a moltes Congregacions el Concili va suposar un retorn als nostres orígens i a un esforç
generós d’actualització de la vida religiosa en el món, fortament marcat per una fonda
experiència de fe i una clara dimensió missionera o evangelitzadora.
És en aquest marc social i eclesial que volem plantejar-nos el nostre ésser i fer de servidors
de la vida, de la humanitat, seguint fidelment a nostre Senyor Jesús.
Volem ajudar-nos a llegir i a escoltar la situació de crisi com un signe del temps en el qual
Déu ens continua cridant, i això sovint no ho fa sense sacsejar-nos.
Més enllà d’intentar entendre les causes de la crisi i dels intents de donar resposta a les
conseqüències, encara que limitades, volem preguntar-nos: què qüestiona de la nostra vida
religiosa aquesta situació de crisi, a través de les persones amb les quals fem camí? Com
ens deixem interrogar no sols personalment, sinó com a comunitats i Congregacions? Encara més: què podem aportar de més específic, com a vida religiosa, a les persones que
viuen maltractades per la crisi? Amb quins signes fer-nos presents que siguin evangèlics?
Com veieu és una proposta agosarada però creiem que engrescadora. Ens hi ajudarà la Mª
Narcisa Fiol, provincial d’Europa de les Vedrunes.
Conjuntament la URC i el Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya ustornem a convidar a participar d’aquesta Jornada, que vol ser una experiència de comunió eclesial, on ben segur que ressonaran les grans qüestions que tota l’Església ens plantegem avui.
Us esperem a totes i tots.
PROGRAMA
09:30h Acolliment
10:00h Benvinguda i presentació
Pregaria
10:15h Ponència
11:00h Aclariments
11:30h Descans
12:00h Treball personal
12:30h Treball en grups
14:00h Dinar
15:30h Posada en comú i diàleg
17:00h Eucaristia
Comiat
COM ARRIBAR
Amb metro:
<L1> Plaça Universitat
<L2>Passeig de Gràcia o Universitat
<L3> Passeig de Gràcia o Catalunya
Amb tren:
Passeig de Gràcia o Catalunya
Amb cotxe:
Avinguda Diagonal i baixar per C/. Balmes fins el C/. Diputació. Es podrà aparcar al
mateix Seminari.
IMPORTANT
Per inscriure’s a la Jornada dirigiu-vos a la Secretaria de Pastoral Obrera:
Telf. 934 121 551 · pastoralobrera@arqbcn.cat
Data límit d’inscripció, 7 de novembre
Cal portar el dinar (podrem utilitzar el menjador)
L’aportació a la Jornada serà de 3€
Etiquetes de comentaris:
Església,
Pastoral Obrera,
Religioses en barris obrers
dimarts, 16 d’octubre del 2012
MANIFEST DE LA 59a JORNADA GENERAL DE L'ACO. JOIA I ESPERANÇA - Gaudium et spes
En un context de crisi profunda ens cal albirar un nou demà, assenyalar
un altre Món; anunciant una altra manera de viure, tot desmarcant-nos del que
suposa l’escalada ferotge del guany, l’especulació i l’explotació. Tenir una
mirada i una acció que combatin la indiferència i que vetllin i donin esperança
a aquells i aquelles que pateixen les conseqüències d’un món injust.
Què oferim avui els cristians a la societat? En què ens distingim dels
altres homes? Oferim una alternativa de vida? Ens hem difuminat en l'anonimat i
en la manca de compromís amb la justícia i la llibertat per a tots? En comptes
de contagiar els valors de l'evangeli de Jesús, han estat els
"valors" del món els que influeixen en la majoria de les nostres
decisions: recerca d'una posició social de prestigi, passió per tenir i ser
rics, despreocupació pels marginats, seguir el que esta establert, buscar la
satisfacció personal...
Però estem cridats a ser profetes del nostre temps. A cridar amb veu
potent:
Mt 5,3
»Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
Els que han triat una manera de viure concreta en que el bé comú està
per sobre de qualsevol possessió material, que el “ser”, té més valor que el
“tenir”, són afortunats perquè estan a punt per canviar un món consumista i capitalista
on el diner val més que l’home.
Mt 5,4
»Feliços els qui ploren: Déu
els consolarà!
També els que ploren per la cobdícia dels rics que els han fet perdre la
seva independència econòmica i han de viure sotmesos als que els han despullat
tenen ara l’oportunitat de descobrir la importància de qui sap compartir.
Potser fa falta haver plorat alguna vegada per viure la satisfacció de
treballar per un món més just.
Mt 5,5
»Feliços els humils: ells
posseiran la terra!
Els aturats, els de l’associació de veïns, els obrers, els voluntaris...
que es comprometen en el dia a dia per donar respostes a les necessitats que es
plantegen, són els que fan possible una societat més justa. Són ells el que fan
possible un món millor.
Mt 5,6
»Feliços els qui tenen fam i
set de ser justos: Déu els saciarà!
Els que no es creuen de braços davant les injustícies que cometen uns
homes sobre uns altres, unes nacions sobre altres, participen en la construcció
d’una humanitat lliure de totes les opressions i perquè tothom tingui els béns
necessaris per a una vida digna. Feliços ells que són capaços de viure els veritables ideals humans.
necessaris per a una vida digna. Feliços ells que són capaços de viure els veritables ideals humans.
Mt 5,7
»Feliços els compassius: Déu
se'n compadirà!
Els que són capaços de posar-se a la “pell” de l’altre, compartir el seu
patiment, entendre les seves errades, donar un cop de mà quan cal... podran
viure confiant amb els que els envolten.
Mt 5,8
»Feliços els nets de cor: ells
veuran Déu!
Els de conducta irreprotxable, els que no pensen d'una manera i obren
d'una altra, els que han cremat tots els ídols, els que no abriguen males
intencions contra els altres, els de conducta transparent i sincera, els que
creen confiança al seu voltant ... Tindran una profunda i constant experiència
de Déu en la seva vida.
Mt 5,9
»Feliços els qui treballen per
la pau: Déu els anomenarà fills seus!
Els que treballen, sense armes ni violència, per implantar la justícia,
per fer respectar els drets dels febles, única manera d'aconseguir la veritable
pau, experimentaran la joia de viure amb els germans.
Mt 5,10
»Feliços els perseguits pel fet
de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
Els perseguits per una societat -basada en l'ambició de poder i de
riqueses- que no tolera l'existència i l'activitat de persones o grups que
treballin per enderrocar les bases del seu sistema demostren que estan en el
bon camí.
Mt 5,11
»Feliços vosaltres quan, per
causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota
mena de calúmnies!
Només els que estan disposats a persecucions, insults, calúmnies ...
serveixen per construir el regne de Déu en aquest món. La persecució és una
prova que la nostra vida està causant impacte en la societat. És la prova del
nostre èxit. Ara bé no podem oblidar que moltes de les crítiques -potser la
majoria- són a causa de la nostra infidelitat a l'evangeli.
No trobarem la felicitat en els valors del món d’avui que genera atur,
fam, exclusió, tortura, destrucció, alienació, misèria, marginació, soledat...
Qui afavoreixi o qui consent la fam, la incultura, la injustícia, la mentida,
l'opressió ... no és cristià.
Per construir el seu Regne, Déu actua en els pobres i els nets de cor,
en els que tenen fam i set de justícia, en els perseguits per ser solidaris amb
el poble... T’hi apuntes?
Qui tingui orelles que escolti, i qui tingui iphone que el desconnecti.
Inspirat en el
llibre: Acercamiento a Jesús de Nazaret 2 de Francisco Bartolome Gonzalez
Edicions Paulinas/Madrid 1985. Pags. 6-19
dimecres, 10 d’octubre del 2012
COMUNICAT DE LA GOAC DE BARCELONA - SANT FELIU DAVANT L’ACTUAL SITUACIÓ POLÍTICA I ECONÒMICA
Cada dia que passa, les famílies del món obrer i del treball veuen
créixer la inseguretat, la incertesa i la por. Va augmentant el nombre de persones que
passa a engrossir les llistes de l’atur. Persones que acudeixen a Càrites, a
menjadors socials, que són amenaçades pels bancs en no poder pagar les
hipoteques que van assumir quan disposaven d’un lloc de treball, immigrants que
es queden sense atenció sanitària, joves que veuen davant seu un futur incert
en l’educació i en l’accés al món laboral, impossibilitant desenvolupar un
projecte de vida personal...
Són les conseqüències visibles d’aquesta situació econòmica en la qual
ens han ficat els poderosos d’aquest món, en nom de l’idolatrat mercat. A
aquesta situació hi hem arribat, entre altres coses, per unes formes de vida
molt poc solidàries i per una cultura social que ha afavorit que persones i,
sobretot, estructures no hàgim tingut en compte la justícia deguda als més
empobrits. Els governs desenvolupen una sèrie de mesures polítiques, la fi de
les quals és l’increment dels beneficis d’una minoria enfront de les
necessitats de la
majoria. Són mesures immorals perquè pretenen organitzar la
vida d’esquena al treball i a les necessitats humanes, mesures que estan creant
major desigualtat i pobresa i que no hem d’acceptar amb resignació.
Davant aquesta situació la GOAC, com a Església al món obrer, volem
manifestar:
- Que no és ètic, humà ni cristià posar en el centre de la vida política i legislativa mesures que condemnin a la pobresa, a l’exclusió i a l’esclavitud milers de persones, de famílies, tant al nostre país com a la resta del planeta. S’estan destruint els drets socials i laborals.
- Que hem de plantejar-nos com és possible organitzar la vida social, econòmica, política i personal, des de criteris que no siguin prioritàriament els de la lògica del benefici sinó els del bé comú.
“El primer capital que s’ha de salvaguardar i valorar
és l’home, la persona en la seva integritat” (Benet XVI).
“Les necessitats dels pobres han de tenir preferència
sobre els desitjos dels rics; els drets dels treballadors, sobre l’increment
dels beneficis” (Joan Pau II).
“Un criteri just
no ha de basar-se en retallades desproporcionades en serveis essencials per als
pobres. El criteri moral que ha de regir és que l’economia existeix per a la
persona i no la persona per a l’economia” (bisbes
d’EUA, setembre de 2012, amb motiu del dia del treball).
Volem posar de
manifest que existeix també una altra realitat, de la qual els mitjans de
comunicació no solen fer-se ressò. Són fets i experiències de vida humana, que
ens mostren que és possible viure d’una altra manera, construir una altra
societat més fraterna, des de criteris no economicistes, on totes i tots puguem
viure amb dignitat. Per als creients són signes d’un món nou, i suposen per a la GOAC
i altres moviments cristians una constant lluita diària contra la indignitat
que provoca aquest sistema.
Així ens ho mostren tantes experiències i accions que s’estan vivint
dins i fora de les nostres fronteres:
- Les plataformes d’afectats per les hipoteques i la solidaritat amb les persones que queden sense habitatge.
- Les expressions variades contra les retallades socials, com les mobilitzacions sindicals i socials.
- Les diverses manifestacions de treballadores i treballadors, que mostren el seu rebuig davant el tancament d’empreses, davant els ERO; les assemblees d’aturats i aturades d’arreu, que busquen alternatives per al repartiment de l’ocupació.
- Les plataformes veïnals que treballen per la construcció d’uns barris on poder viure amb dignitat.
- Les experiències col·lectives que fomenten l’ocupació: empreses d’inserció; cooperatives; xarxes de solidaritat nacional i internacional; bancs de temps; economats solidaris; banca ètica; tendes a cost zero; solidaritat familiar i veïnal, o els grups de persones que comparteixen els seus béns amb altres famílies.
- I totes les lluites dels pobles per ser veritables protagonistes de la seva vida i la seva història.
Totes aquestes experiències ens mostren que hi ha alternatives, que és
possible un altre tipus de societat, un altre tipus de cultura solidària. Són
pràctiques generadores d’una altra cultura, que fa viable noves formes
d’organització de la vida social, on l’aspecte econòmic no té l’última paraula
i on el centre és l’ésser humà i les seves necessitats. A això estem cridats.
Aquí trobem la felicitat.
Masnou, 6-7 d’octubre de 2012
Assemblea diocesana de la GOAC
Etiquetes de comentaris:
Comunicats,
Església,
GOAC,
Pastoral Obrera
dimarts, 2 d’octubre del 2012
NOTA DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE SOBRE LA CRISI ECONÒMICA
A la carta pastoral Al servei del nostre
poble, que els bisbes de Catalunya publicàrem al gener de l'any
2011, advertíem que la crisi econòmica tan greu que patíem ja en aquell moment
era un dels reptes més importants que la nostra societat havia d'afrontar.
Lamentablement, un any i mig més tard de la publicació d'aquell escrit,
aquesta crisi global, lluny de minvar, ha anat prenent unes dimensions
extraordinàries que afecten la majoria dels sectors econòmics. Són moltes
persones i famílies, treballadors, petits i mitjans empresaris, autònoms i
funcionaris els qui pateixen unes greus afectacions que les mesures econòmiques
recents han fet més dramàtiques.
Així mateix, la crisi ha provocat que alguns àmbits tan fonamentals com
l'atenció sanitària, l'educació o els serveis socials s'hagin vist afectats per
uns ajustaments que, en força casos, perjudiquen moltes de les persones que en
són usuàries.
Catalunya, a més, té una situació econòmica i un sistema de finançament que
fan molt difícil la reactivació del país, malgrat els grans sacrificis que la
població es veu obligada a fer, especialment les persones que han quedat sense
treball, els joves i aquells que disposen de rendes mínimes. Moltes són les
veus que clamen contra aquesta situació i, darrerament, s’han fet sentir en
nombroses manifestacions, on s’ha fet palès el desencís envers l’acció política
i financera, el rebuig davant la dubtosa moralitat d’algunes persones i
institucions, i un angoixant pessimisme sobre el possible redreçament de la
situació.
Durant els darrers mesos, l'acció social de l'Església a casa nostra,
realitzada per Càritas, Parròquies, institucions dependents de les
Congregacions Religioses i dels diversos Moviments i Associacions catòliques,
no solament s'ha mantingut, sinó que s'ha incrementat, tant pel que fa a
l'atenció material i espiritual als qui es troben en situació de pobresa, com
en la resolució de problemes més urgents, com ara l'atenció als afectats pels
desnonaments o l'atur juvenil.
Com a Bisbes de les Diòcesis amb seu a Catalunya, volem agrair el treball
que fan totes aquestes institucions d'Església en col·laboració amb altres
institucions i amb les Administracions i, especialment, la tasca dels
nombrosíssims voluntaris, així com també l'esforç de tantes persones i famílies
que amb la seva contribució econòmica fan que es pugui dur a terme.
Així mateix, l'acció social de l'Església Catòlica no queda relegada a
l'interior de les fronteres de les nostres Diòcesis ja que, malgrat la crisi
econòmica que patim, continuem atenent i finançant solidàriament un gran nombre
de projectes al Tercer Món –que ha de suportar una crisi endèmica més intensa–,
al capdavant dels quals s'hi troben molts missioners preveres, religioses i
religiosos, laiques i laics catòlics.
Benet XVI ha dit recentment: "No és deure de l'Església definir les vies
per afrontar la crisi actual. No obstant això, els cristians tenen el deure de
denunciar els mals, de testimoniar i mantenir vius els valors en què es
fonamenta la dignitat de la persona i de promoure aquelles formes de
solidaritat que afavoreixen el bé comú, perquè la humanitat esdevingui la
família de Déu" (Discurs
a la Fundació Centesimus Annus, 17.10.2011). Per això, cal amarar
de compromís ètic el món de l'economia i les finances, perquè la dignitat de la
persona humana sigui defensada i promoguda sempre, i perquè s’eviti tota
especulació que acaba provocant un veritable desastre social. També cal
combatre decididament els brots de corrupció en l’àmbit de les institucions i
administracions. I en concret, cal que sigui una prioritat de tota la nostra
societat la preocupació pel gran nombre d’aturats, per tantes famílies que
viuen l’angoixa d’una possible pèrdua del treball, l’interès pels joves que
s'han de poder incorporar per primer cop al món laboral, així com també el
compromís pel manteniment dels llocs de treball, vetllant sempre perquè tinguin
condicions dignes.
Cal analitzar els errors comesos aquests darrers anys, per no tornar a
caure-hi més, i reconèixer que potser tots hem intentat viure per damunt de les
pròpies possibilitats. S’hauria de poder demanar responsabilitats,
especialment, a aquells que han provocat desordres financers i especulació. La
societat, si vol ser justa, ha de posar les mesures necessàries per tal que els
capitals prenguin també responsabilitats en ordre al bé comú i al just
repartiment dels beneficis.
A la carta Al servei del nostre poble,
dèiem: “És hora, també, de mirar endavant i de treballar més esforçadament
pensant en les generacions futures. Els bisbes fem una crida a tots els agents
socials -autoritats, empresaris, dirigents, treballadors- a no decaure en
l’esforç, malgrat la duresa de les circumstàncies, i a treballar amb esperança,
fent-ho d'acord amb els grans valors humans i cristians” (4,f).
Com a pastors de l'Església Catòlica, no podem deixar de dir a tothom que,
en el fons d’aquesta actual crisi econòmica i financera, hi ha una crisi de
valors i de fe. Quan l’home abandona Déu, es perd a si mateix. Quan les
persones volen construir una societat sense Déu, acaben deshumanitzant-se,
perquè obliden la gran pregunta de Déu a Caín, que travessa la història humana:
“Què n’has fet del teu germà?” (Gn
4,9).
En aquests moments d’incertesa i de dificultats, estem convençuts de la
capacitat del nostre poble per afrontar i superar els reptes que la crisi
econòmica planteja. Així com en altres moments històrics difícils, el nostre
país ha sabut redreçar-se amb nova fortalesa, també ara podrem anar endavant si
mantenim la confiança en nosaltres mateixos, si enfortim la nostra tradicional
laboriositat i esperit de sacrifici, si els dirigents saben conduir-nos posant
com a prioritari el bé comú, i si tots ens ajudem i cerquem la veritable solidaritat
entre els pobles d'Europa i del món, il·luminats per l’Evangeli que sempre ens
crida a la conversió.
Volem col·laborar a mantenir l’esperança, i la demanem a Déu. Junts i amb
l’esforç de tots, amb la voluntat d’acord i de col·laboració dels Partits
polítics, dels Sindicats i de les Patronals, podrem superar aquesta crisi tan
dura. Ens cal retornar als valors autèntics, als que no es marceixen, i a un
estil de vida personal i familiar, institucional i eclesial, auster, generós i
responsable, sense deixar la solidaritat envers els qui tenen menys o han de
suportar més càrregues. Solament una fe que es tradueix en caritat envers el
proïsme esdevé creïble i convincent.
Certament, creiem que Càritas –que és la institució eclesial de la caritat-
encerta decisivament quan proposa: Viu
senzillament, perquè d’altres, senzillament, puguin viure. Per això
humilment fem una crida perquè tots ens orientem vers una manera de viure i
d’actuar més modesta i senzilla, que no estigui per sobre de les nostres
possibilitats. Així mateix, reclamem que tots fem un esforç d’ajudar i de
compartir solidàriament amb els més febles de la societat, com ja estan duent a
terme, exemplarment, molts cristians i moltes altres persones de bona voluntat.
I finalment invitem a valorar i aplicar els principis fonamentals de la
Doctrina Social de l'Església, ja que proposen orientacions vàlides per a la
construcció d’una societat justa, lliure i solidària, especialment si els
oferim en diàleg amb tots aquells que es preocupen seriosament per la persona
humana i el seu món.
Salardú, 27 de juliol
de 2012
dimecres, 19 de setembre del 2012
"NO NEGARÁS JUSTICIA AL POBRE"
‘NO NEGARÁS JUSTICIA AL
POBRE’ (Ex 23,6)
Comunicado de la HOAC y la
JOC ante la actual situacion política y económica
HERMANDAD
OBRERA DE ACCIÓN CATÓLICA y JUVENTUD OBRERA CRISTIANA, difusion@hoac.es
MADRID.
Cada día
que pasa, las familias del mundo obrero y del trabajo ven crecer la
inseguridad, la incertidumbre y el miedo. Va aumentando el número de personas
que pasa a engrosar las listas del paro. Personas que acuden a Cáritas, a
comedores sociales, que son amenazadas por los bancos, al no poder pagar las
hipotecas que asumieron cuando disponían de un puesto de trabajo, inmigrantes
que se quedan sin atención sanitaria, jóvenes que ven ante sí un futuro
incierto en lo educativo, lo laboral, con imposibilidad de desarrollar un
proyecto de vida personal…
Son
algunas de las consecuencias visibles de esta situación económica en la que nos
han metido los poderosos de este mundo, en nombre del idolatrado mercado. Y a
esta situación hemos llegado, entre otras cosas, por unas formas de vida muy
poco solidarias y por una cultura social que ha favorecido que personas y,
sobre todo estructuras, no hayamos tenido en cuenta la justicia debida a los
más empobrecidos.
Los
gobiernos desarrollan una serie de medidas políticas cuyo fin es el incremento
de los beneficios de una minoría frente a las necesidades de la mayoría. Son medidas
inmorales, al pretender organizar la vida de espaldas al trabajo y a las necesidades
humanas, medidas que están creando mayor desigualdad y pobreza y que no debemos
aceptar con resignación.
Ante esta
situación la HOAC y la JOC, como Iglesia en el mundo obrero, queremos
manifestar:
Que no es
ético, humano, ni cristiano continuar poniendo en el centro de la vida política
y legislativa medidas que condenen a la pobreza, a la exclusión y a la
esclavitud a miles de personas, de familias, tanto en nuestro país, como en el
resto del planeta. Se están destruyendo los derechos sociales y laborales.
Que ante
esta situación las organizaciones sociales, políticas y económicas, y también
todas las personas, hemos de plantearnos cómo es posible organizar la vida
social, la economía, la política, desde otros criterios que no sean
prioritariamente el de la lógica del beneficio.
“El primer capital que se ha de salvaguardar y valorar es el hombre, la
persona en su integridad” (Benedicto XVI)
“Las necesidades de los pobres deben tener preferencia sobre los deseos
de los ricos; los derechos de los trabajadores, sobre el incremento de los
beneficio” (Juan Pablo II) “Un criterio justo no debe basarse en recortes
desproporcionados en servicios esenciales para los pobres. El criterio moral
que debe regir es que la “economía existe para la persona y no la persona para
la economía” (Obispos de EEUU, septiembre 2012
con motivo del día del trabajo).
Queremos
poner de manifiesto que existe también otra realidad, de la que los medios de
comunicación no suelen hacerse eco. Son hechos y experiencias de vida humana,
que nos muestran que es posible vivir de otra manera, construir otra sociedad
más fraterna, desde criterios no economicistas, donde todas y todos podamos
vivir con dignidad. Para los creyentes son signos del Reino de Dios y suponen,
para la JOC, la HOAC y otros movimientos cristianos, una constante de lucha
diaria contra la indignidad que provoca este sistema.
Así nos lo
muestran tantas experiencias y acciones que se están viviendo dentro y fuera de
nuestras fronteras:
·
las plataformas de afectados por las hipotecas y la solidaridad con
las personas que se quedan sin vivienda;
·
las expresiones variadas contra los recortes sociales, como las
movilizaciones sindicales y sociales;
·
las diversas manifestaciones de trabajadoras y trabajadores mostrando
su rechazo ante el cierre de empresas, ante los ERES; las asambleas de parados
y paradas dispersas por todo el territorio del estado, buscando alternativas
para el reparto del empleo;
·
las plataformas vecinales que trabajan por la construcción de barrios
donde poder vivir con dignidad;
·
las experiencias de tantos colectivos que fomentan el empleo, empresas
de inserción, cooperativas, las redes de solidaridad nacional e internacional,
los bancos de tiempo, los economatos solidarios, la banca ética, tiendas a
coste cero, la solidaridad familiar, vecinal, o los grupos de personas que
comparten sus bienes con otras familias…
Todas
estas experiencias son muestras de que hay alternativas, de que es posible otro
tipo de sociedad, otro tipo de cultura solidaria. Son prácticas generadoras de
otra cultura que hace viable nuevas formas de organización de la vida social,
donde lo económico no tiene la última palabra y donde el centro es el ser
humano y sus necesidades. A eso estamos llamados, ahí encuentran los hombres y
mujeres de hoy, creyentes o no creyentes, la felicidad y ahí debemos
encontrarnos para potenciarlos.
Madrid, 14 de septiembre de 2012.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)