Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

divendres, 27 de gener de 2012

Manifest Plataforma Entitas Cristianes Immigració




Una pràctica legal contra els drets humans: els Centres d’Internament per a Estrangers (CIE)

Les dues morts, que han tingut lloc recentment en el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona, han posat sota l’atenció dels mitjans de comunicació una realitat molt poc coneguda per l’opinió pública: la pràctica de la detenció, l’internament i l’expulsió forçosa de persones immigrades del nostre país, per part de les forces de seguretat de l’Estat.

D’acord amb la legislació que s’ha anat promulgant des de mitjans dels anys 80, a Espanya, com en altres països del nostre entorn, l’entrada o permanència en el territori de l’Estat, sense els permisos administratius necessaris, és sancionada legalment amb multa o expulsió del país. També es sanciona amb l’expulsió la comissió d’activitats delictives o il·legals. La sanció d’expulsió comporta, alhora, la prohibició d’entrada al nostre país, en determinats períodes. D’acord amb aquesta normativa, les autoritats espanyoles procedeixen diàriament a l’expulsió de nombroses persones..

Però el que és realment molt desconegut públicament és que la legislació espanyola (com la d’altres països europeus) autoritza les autoritats administratives competents, amb el vistiplau del jutge, a internar en centres de detenció aquelles persones sobre les quals recau un procediment d’expulsió, no com a sanció, sinó amb la finalitat de garantir que aquesta expulsió es durà a terme.

L’estada en aquests centres de detenció, els denominats Centres d’Internament per a Estrangers (CIE) només pot tenir lloc mentre es tramita el procediment d’expulsió i amb un termini màxim de seixanta dies, al final del qual els afectats han de ser expulsats o posats en llibertat. La realitat és que una part dels interns (l’Administració no en facilita xifres) són expulsats i els altres són posats en llibertat per impossibilitat de practicar l’expulsió dins del termini establert o per motius diversos (legals, tècnics, burocràtics...).

¿És aquesta una pràctica moralment acceptable? Certament, les autoritats dels països receptors d’immigració i més si aquesta és molt important, han de tenir la possibilitat d’establir regulacions i limitacions adequades del fet migratori, per tal de garantir que aquest es desenvolupi de forma ordenada i protegir l’interès general, la convivència i la cohesió social. Ara bé, resulta molt dubtosa la justificació d’una mesura com és la privació de llibertat fins a seixanta dies de les persones sotmeses a un procés d’expulsió, per una qüestió purament administrativa com és el simple fet de no tenir autorització d’estada a Espanya. Tenim seriosos dubtes que sigui proporcionat i just privar d’un dret humà, fonamental i bàsic, com és la llibertat, i, a més, durant un període tan llarg de temps, a persones que no han comès cap delicte ni cap acció que comporti dany social o a tercers, i que simplement aspiren a viure millor o amb dignitat.

En tot cas, el més preocupant és la manera com es practica, al nostre país, l’internament dels estrangers en procés d’expulsió. Nombroses institucions, com ara el mateix Defensor del Poble, Col·legis d’Advocats i ONG han denunciat repetidament i des de fa anys, les greus deficiències d’aquests centres:

la seva inadequada concepció com a presons;
la manca d’una regulació adequada del règim de vida i dels drets dels interns (com exigeix la Llei) sense un veritable control judicial per tutelar-los;
la insuficient atenció sanitària;
la manca quasi total d’atenció social, psicològica o religiosa a unes persones que es troben en una situació angoixant, que porta en alguns casos al suïcidi;
l’absoluta manca de transparència sobre el que s’esdevé en el seu interior, al qual es denega l’accés a entitats socials que podrien prestar una valuosa atenció a les persones internades;
la total absència d’activitats culturals o de lleure en els centres, que aboca els interns a una perjudicial ociositat durant tota la seva estada, que agreuja el seu malestar;
les restriccions injustificades per comunicar-se amb els seus familiars o amb l’exterior;
les dificultats per obtenir una adequada defensa i orientació jurídica, sumades a la mala informació que reben sobre la seva situació i el patiment per la incertesa de no saber si finalment seran expulsats o en quin moment;
finalment, les denúncies de maltractaments, arbitrarietats i tracte desconsiderat que massa sovint reben els interns, per part dels funcionaris responsables de la seva custòdia.

En conseqüència, la situació actual als centres d’internament d’estrangers no és compatible amb les garanties pròpies d’un Estat Democràtic i de Dret ni respectuosa de la dignitat humana i els seus drets fonamentals. Es per això que ens unim a totes aquelles veus que exigeixen al Govern espanyol que es tanquin aquests Centres d’Internament o, en el seu defecte, s’aprovi un reglament regulador que corregeixi totes aquestes deficiències, tal com exigeix la Llei, i que es prenguin totes les mesures adequades a fi que en aquests centres es respecti plenament la dignitat i els drets de les persones que hi són internades. En aquest sentit, les entitats membres d’aquesta Plataforma, com ja hem comunicat a l’Administració (obtenint-ne la negativa com a resposta), mostrem de nou la nostra disponibilitat a oferir atenció social, humana i religiosa a les persones internades en el CIE de Barcelona.

Finalment, volem expressar el nostre desig que tant al Parlament com a l’opinió pública s’obri un debat profund sobre l’existència d’aquests centres i sobre la legitimitat de la detenció, l’internament i l’expulsió d’estrangers que preveu actualment la legislació espanyola.

Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants
24 de gener de 2012

ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, COMUNITAT DE SANT EGIDI, FUNDACIÓ LA SALUT ALTA I COMUNITATS DE VIDA CRISTIANA.