Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dimecres, 28 de març de 2012

29 DE MARÇ, VAGA GENERAL



DAVANT LA CONVOCATÒRIA DE VAGA GENERAL DEL 29 DE MARÇ 2012


E
l proper 29 de març els sindicats i moltes altres entitats socials convoquen una vaga general a tot l’Estat. El detonador ha estat el profund malestar que ha provocat el decret llei de Reforma Laboral de febrer, que s’afegeix a la indignació provocada per les contínues retallades de tot tipus i alhora els increments de preus, que recauen sobre els i les treballadores, aturats, pensionistes... i que cada cop provoca més exclusió.

Concretament, aquesta reforma laboral, lluny d’aconseguir un creixement econòmic i la creació d’ocupació, redueix encara més els salaris i consolida el model productiu basat en els baixos costos.
Aquesta llei que imposa el govern del PP és una enorme agressió als drets dels treballadors i treballadores, i una immensa pèrdua en qualitat de vida. Els aspectes que veiem més negatius i impactants són:

* Es facilita i abarateix l’acomiadament. (Es rebaixa la indemnització a 20 dies per any treballat. Pot ser motiu d’acomiadament estar 9 dies de baixa).
*  L’empresari té el poder absolut sobre les condicions de treball i els salaris.(Poden abaixar els salaris i modificar les condicions laborals, unilateralment).
* Es suprimeixen les bonificacions per maternitat.   
* Agredeix el dret constitucional de la negociació col·lectiva. (L’empresari pot aplicar la clàusula de despenjament del conveni col·lectiu).
* Limita el poder judicial. (En matèries com els ERO, que es faran directament, sense autorització prèvia de l’Administració; i l’estabilitat en l’ocupació. Augmenten les  causes objectives per l’acomiadament).

Com a homes i dones obrers cristians no som aliens a la situació que vivim, per això:
-  sentim com a propi el plor i l’angoixa, el goig i l’esperança, sobretot dels pobres i de tota mena    d’afligits del nostre món, en tant que deixebles de Jesucrist (GS 1)
-  ens sentim cridats a participar en la construcció d’una societat, on la dignitat de les persones i els seus drets, estiguin per damunt de qualsevol interès economicista, que degrada les persones a mers instruments.
- ens sabem amb la responsabilitat de continuar el treball pels drets que hem rebut i volem            treballar perquè les generacions futures també en tinguin.
- ens motiva la caritat social i política: l’esforç dirigit a organitzar i estructurar la societat de manera que el pròxim no hagi de patir la misèria, sobretot quan aquesta  es converteix en la situació en que es debaten un immens nombre de persones i fins a pobles sencers, situació que avui té les proporcions d’una veritable qüestió social mundial (CDSE 208).  

Com a Pastoral Obrera de Barcelona oferim aquests elements de reflexió perquè creiem que no  podem callar davant la realitat que vivim, tot cridant a:
-           conèixer més a fons la Reforma Laboral
-           preparar i participar en la vaga general
-           continuar treballant, l’endemà de la vaga, per un treball més humà i una vida més           comunitària

PASTORAL OBRERA DE BARCELONA: ACO, GOAC, JOC, MIJAC, CAPELLANS OBRERES I RELIGIOSES EN BARRIS

dilluns, 5 de març de 2012

8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA TREBALLADORA

"El 8 de març és un símbol per a les dones de tot el món. Tot i haver acomplert el primer centenari dels tràgics fets que recorden aquest dia, el Dia Internacional de la Dona Treballadora continua tenint moltes raons per existir i moltes discriminacions per esborrar definitivament, per caminar cap a una societat amb igualtat d'oportunitats.
La situació de la dona treballadora encara és molt lluny de la igualtat d'oportunitats respecte als homes. Hi ha moltes precarietats que es fonamenten en un model de societat molt ben après i interioritzat, on els homes i les dones tenen uns rols definits, que costen de canviar. La situació s'agreuja si som dones i som joves, i també si, a més, som immigrants.
Encara trobem molts testimonis de dones que diuen: Em plantejo si podré formar una família. Penso que és impossible treballar en les condicions en què em trobo. S'ha de pensar molt, perquè no tindré gaire temps per dedicar-lo als meus fills i filles. Jo li dic a la meva parella que potser quan tornem a Hondures ens ho podrem plantejar, o si aconseguís un treball estable aquí, que tal i com estan les coses no crec que passi (Jenny, d'Hondures).
Un altre exemple de la situació de la dona treballadora és aquest: Com a fisioterapeuta, no crec que tingui connotacions especials el fet de ser dona de cara a les empreses, però si que en té de cara als pacients. Es pensen que com que sóc una noia (i més aviat petita), no seré capaç de sostenir una persona mentre l'estic reeducant a caminar o fent pujar i baixar escales, quan trontolla i comença a caure. Però això no és veritat, ja que no és per la força bruta que aguantaràs una persona que cau, és per com compenses amb el pes del teu cos la caiguda del pacient. Costa explicar-ho als pacients, així que la solució que he trobat és ensenyar- los, fent una demostració en viu, que tot i ser dona i “petita” el puc aguantar.... (Helena, militant de la JOC).
Aprofitem l'ocasió per parlar-ne des del que vivim en el nostre entorn. Ens adonem que Déu ens ofereix un projecte col·lectiu basat en el reconeixement de cada persona, de cada home i de cada dona, cosa que sempre sorprèn. S'estranyen que Jesús parlés amb una dona (Jn 4, 27).
Per això posem de manifest el valor de tota persona, especialment de la dona per totes aquestes situacions que encara vivim. Cap de nosaltres no pot ser menyspreada, ni pot ser tractada socialment com a un objecte de consum o mà d'obra barata.
En, i des dels nostres moviments continuem treballant, transmetent, lluitant i comprometent-nos a unir els nostres esforços, junt amb tantíssimes persones que defensen la igualtat entre els éssers humans i la prioritat de la persona per sobre del capital i del patriarcat.
Ens comprometem a continuar aquest camí amb la nostra metodologia, partint de la vida, de les situacions que estan patint els i les treballadores dels moviments i dels nostres entorns, amb qui compartim la vida i el treball dia a dia. Volem unir els nostres esforços amb totes les persones del món que lluiten i treballen en aquest mateix camí dins del món obrer.
Proclamem que:
√ L'atur no ha de castigar més les dones, les oportunitats han de ser iguals per a tothom.
√ Voler fer una família no hauria de representar un impediment laboral o quedar-se sense feina.
√ Hem d'eradicar els prejudicis de la societat sobre allò que una dona pot fer o no pot fer.
√ Les pensions de les dones no les poden deixar en el llindar de la pobresa.
√ Comunitàriament, hem de continuar fent per sortir de l'atur, la marginació, la soledat, els maltractaments...
Continuem lluitant, amb el somni que un altre món ja! és possible, que una vida igual per tothom i per a nosaltres, les dones, també és possible!"
MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: (ACO, GOAC, JOC, MIJAC), CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÓCESIS DE CATALUNYA.

divendres, 2 de març de 2012

COMUNUCAT DAVANT LA REFORMA LABORAL

COMUNICAT DAVANT LA NOVA REFORMA LABORAL

La Joventut Obrera Cristiana i la Germanor Obrera d'Acció Catòlica, com a part de l'Església en el món obrer i del treball, oferim aquesta reflexió davant l'aprovació pel Consell de Ministres d'una nova reforma laboral.
Ens trobem amb la 16a reforma del mercat de treball en democràcia. Fins ara les successives reformes laborals portades a terme pels governs, d'un o altre signe polític, amb el pretext de modernitzar i flexibilitzar aquest mercat laboral, han transformant la concepció i la funció del treball assalariat en la nostra societat i estan soscavant els drets de les persones treballadores i de les seves famílies.
Aquestes reformes sempre s'han presentat com una necessitat per a combatre l'atur, però només han aconseguit:
- incrementar l'ocupació temporal, especialment per als joves;
- diversificar les modalitats de contractació a la carta;
- abaratir el cost de l'acomiadament;
- reduir el creixement dels salaris;
- devaluar els serveis públics (serveis socials, educació i sanitat).
En definitiva, han aprofundit en el treball precari i en l'empobriment de les famílies treballadores. Un exemple el tenim en els anys de creixement econòmic anteriors a l'actual crisi: fins i tot creant-se riquesa i ocupació, aquestes no van servir per a disminuir la pobresa al nostre país.
Cap reforma no ha estat orientada cap a l'expansió d'una ocupació decent, com Benet XVI reclama en l’encíclica “Caritas in veritate”. Els drets que emanen d'un treball a l'alçada de l’ésser humà no poden estar subordinats a les exigències econòmiques. És l'economia que s’ha d'orientar a les necessitats de les persones i de les seves famílies; és l'ésser humà el centre de l'activitat econòmica i laboral. El respecte a la dignitat del treball, vinculat a la dignitat de la persona, és i ha de ser el criteri central d'una economia orientada per una “ètica amiga de la persona”.
Aquesta nova reforma és una altra agressió al treball humà com a principi de vida. Creiem que una reforma laboral que pretén ser completa i marcar un abans i un després en les relacions laborals, no pot fer-se sense el suficient consens social entre les persones treballadores i el col·lectiu empresarial. I hauria, a més, de respondre a les necessitats de les famílies treballadores i no a les exigències imposades pels mercats financers, les grans empreses, les institucions comunitàries i els organismes econòmics internacionals.
Aquesta reforma laboral és una volta de rosca més per flexibilitzar el mercat de treball:
- Trenca el dret constitucional a la negociació col·lectiva i a la capacitat organitzativa dels treballadors –no existeix negociació real dels treballadors en l'àmbit de l'empresa quan el 95% del teixit productiu espanyol està compost per empreses de menys de 50 treballadors. Aquest Reial decret contempla la fractura de la cohesió social en habilitar la “caducitat” dels convenis col·lectius desincentivant qualsevol negociació entre les parts.
- Facilita i abarateix l'expulsió del mercat de treball: treu impediments a l'acomiadament per causes econòmiques; rebaixa la indemnització de l'improcedent (passant a 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats) i elimina l'autorització administrativa per poder dur a terme els expedients de regulació d'ocupació. Els contractes indefinits amb aquesta nova regulació tampoc tindran, com els temporals, condició d'estabilitat.
- Obre el camí per ajustar els salaris a la productivitat. Amb aquesta reforma, els salaris dels treballadors més febles dependran de la voluntat unilateral de l'empresari.
- Dificulta, quan no impedeix o precaritza, l'ocupació juvenil. Més del 80% de l'ocupació destruïda per la crisi correspon a l’ocupació juvenil. El nou contracte de treball indefinit, especialment per a joves (també per a aturats de llarga durada), dirigit a les empreses de menys de 50 treballadors, es pot convertir, més que indefinit, en un contracte temporal sense causa justificada. Aquestes noves modalitats de contractació i regulació posen en veritable perill, encara més, l'estabilitat present i futura de la major part de la joventut.
No compartim la individualització de les relacions laborals que proposa aquesta reforma. Recordem als nostres governants que el treball és una experiència comunitària i que una de les funcions de l'empresa, segons la Doctrina Social de l'Església, és afavorir la comunitarietat. Tot el que suposi la individualització, donar prioritat als interessos personals enfront dels col·lectius, significa trencar la vocació a la comunió de l’esser humà
No és lícit eliminar drets i protecció de les persones treballadores amb l'argument de combatre l'atur i de reduir la temporalitat, quan han estat les polítiques econòmiques dels últims governs les que han provocat que hi hagi un teixit productiu tan feble i una ocupació tan precària.
No podem seguir flexibilitzant les relacions laborals sense garantir la seguretat d'una vida digna per a les persones treballadores i les seves famílies. I aquesta reforma es duu a terme en un context de fallida de l'Estat del benestar, de reducció del sector públic i de retallades dels serveis i prestacions socials sense precedents.
Aquesta reforma trenca el feble equilibri conquistat històricament entre capital-treball, allunyant-se del principi sempre defensat per l'Església de la prioritat del treball enfront del capital. A més, suposa un nou cop al Dret Laboral, limitant la seva capacitat de frenar la creixent mercantilització i “cosificació” del treball humà. Considerem que aquest Govern ha aprofitat l'estat de quietud i por de la major part de la ciutadania, per a eliminar velles conquestes laborals i aspiracions aconseguides després de moltes lluites de tantes persones al llarg de la història.
Els reptes actuals que travessa l'economia espanyola requereixen mesures polítiques concertades en l'àmbit internacional que subordinin l'economia financera a l'economia productiva. Cal, com han demanat insistentment Benet XVI i el Pontifici Consell Justícia i Pau, una reforma del sistema financer internacional. Aquesta reforma suposaria avançar en justícia social i comunió de béns, redistribuint efectivament la riquesa existent; controlar l'economia especulativa i frenar el desmesurat afany de lucre, en lloc d'eliminar drets. Aquest és el camí que pot generar riquesa orientada a la creació d'ocupació decent i amb drets, i a disminuir la pobresa.
Com a Església en el món obrer, en les actuals circumstàncies, demanem a les autoritats polítiques, als agents socials i econòmics, al conjunt dels treballadors i de la societat, i especialment als cristians i cristianes, que caminem junts, amb la intenció d'eliminar les causes que han generat aquesta crisi econòmica i, al mateix temps, superem les estructures econòmiques i socials injustes que tant sofriment, deshumanització i pobresa estan generant a les persones.
També instem els partits polítics a corregir i reorientar, en el procés parlamentari, aquesta reforma laboral posant al centre d’aquesta el treball decent i amb drets i, al mateix temps, animem a participar en les iniciatives i mobilitzacions que es convoquin per part de les organitzacions eclesials, socials i sindicals que ajudin a prendre consciència i a revertir aquesta situació tan lesiva per a les persones treballadores i les seves famílies.
Madrid, 16 de febrer de 2012