Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dijous, 10 de maig de 2012

COMUNICAT PLATAFORMA IMMIGRACIÓ

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA D’ENTITATS CRISTIANES AMB ELS IMMIGRANTS ENTORN L’ELIMINACIÓ DEL DRET A L’ASSITÈNCIA SANITÀRIA A LES PERSONES ESTRANGERES  SENSE AUTORITZACIÓ  DE RESIDÈNCIA

En relació al Decret Llei 16/2012 del Govern espanyol amb el qual s’introdueixen diferents modificacions legislatives en l’assistència pública sanitària, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants vol fer públiques les seves consideracions al respecte:

1.      L’esmentat Decret Llei, entre moltes altres mesures que no són objecte de la nostra atenció aquí, elimina del dret a l’assistència sanitària a les persones estrangeres  sense autorització de residència a l’Estat espanyol, un dret reconegut fins ara per la Llei d’Estrangeria. L’assistència ja només es mantindrà en els casos d’urgència per accident o malaltia fins l’alta mèdica, dones embarassades i menors de 18 anys.

2.      Des del nostre punt de vista, aquesta mesura, de dubtosa constitucionalitat, representa una greu i inacceptable involució en matèria de drets humans, al restringir greument el dret a la protecció de la salut i a l’assistència mèdica de les persones afectades, reconegut en l’art. 25.1 de la Declaració Universal del Drets Humans, posant també en perill el seu dret a la vida i menyspreant la seva dignitat humana. Alhora, comportarà un factor d’inseguretat i exclusió social per a aquests col·lectius, fet que s’afegeix a la creixent precarietat que ja pateixen, enviant un missatge populista i molt perillós d’ estigmatització dels estrangers.

3.      Al nostre parer, aquesta mesura no es pot justificar per la intenció de reduir el dèficit públic, atès que l’estalvi econòmic que representa en el conjunt del pressupost sanitari és mínim. Al contrari, és més que probable que, en molts casos, el fet de no prestar l’assistència mèdica oportuna generarà posteriorment un cost econòmic superior, quan moltes patologies acabin derivant en malaltia greu. A més a més, això pot contribuir a col·lapsar els serveis d’urgències. Tampoc no es pot justificar pel fet que existeixin casos de frau en la utilització dels serveis de salut per part d’algunes persones estrangeres (“turisme sanitari”). En tot cas, calen mesures per evitar o reduir el frau que es pugui produir, en comptes d’eliminar l’assistència de forma generalitzada a tot un col·lectiu.

4.      Des del nostre punt de vista, aquesta mesura s’integra en una tendència preocupant de polítiques que, en l’actual context de crisi econòmica, perjudiquen especialment als col·lectius socials més vulnerables i que debiliten greument l’Estat del benestar o Estat social.  Aquesta forma d’Estat és una conquesta irrenunciable de justícia social, que Europa hauria de mantenir i reivindicar com a model de referència global.

5.      Per tot això, instem el Govern espanyol a rectificar aquesta mesura i a continuar oferint assistència mèdica a tota persona que ho necessiti. Com recorda contínuament l’Església, “qualsevol emigrant és una persona humana que, com a tal, té drets fonamentals inalienables que han de ser respectats per tots en qualsevol situació” (Benet XVI, Caritas in Veritate, 65). Comprenem l’exigència de reduir el dèficit públic, però entenem que existeixen altres polítiques que poden obtenir els mateixos resultats sense posar en perill prestacions tan essencials com són l’educació bàsica i l’atenció sanitària universals i gratuïtes. La reducció del dèficit es pot aconseguir amb la racionalització de la despesa pública en diferents aspectes: la disminució de l’enorme despesa militar espanyola; la lluita més activa contra totes les formes de corrupció, d’abús dels serveis públics  i de frau fiscal; la millora en la gestió i l’ús més responsable dels serveis públics; i un repartiment més equitatiu de les càrregues públiques en funció dels nivells de renda, entre d’altres.



Barcelona, 3 de maig de 2012


ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, FUNDACIÓ LA SALUT ALTA I COMUNITATS DE VIDA CRISTIANA.

MANIFEST DEL PRIMER DE MAIG 2012


MANIFEST DEL PRIMER DE MAIG DE 2012

El Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores, és una jornada reivindicativa en la qual commemorem la solidaritat dels obrers de Xicago de 1886 i les  víctimes de la defensa dels drets laborals al llarg de la història del moviment obrer.

El Primer de Maig d’enguany està molt marcat per la reforma laboral, les retallades econòmiques, la pujada de l’atur, els desnonaments injustos, el dèficit fiscal i la conseqüent resposta dels treballadors i treballadores a la vaga general del passat 29 de març.
Entre llums i ombres els cristians obrers, que també vivim en la nostra pròpia pell aquesta situació, ens sentim solidaris a tantes persones que pateixen les conseqüències de la crisi econòmica provocada per un sistema econòmic injust.

Hem vist que...:

-          totes les mesures econòmiques, laborals i socials provoquen pèrdues importants dels drets dels treballadors i treballadores;
-          moltes famílies estan sent afectades en la seves relacions per situacions de tensió, angoixa, estrès, depressió, canvis de caràcter...,
-          va augmentant el nombre d’aturats i aturades;
-          els joves miren amb molta inseguretat el seu futur;
-          cada vegada hi ha més persones abocades a la marginació;
-          algunes persones grans han de mantenir, amb les seves pensions que moltes vegades són petites, la precarietat econòmica dels seus fills i nets;
-          famílies han de renunciar les seves vivendes perquè no poden pagar les hipoteques;
-          treballadors d’altres llocs que han de tornar als seus països d’origen per manca de sortides laborals i perspectiva de futur.

Ens hem deixar il·luminar per l’evangeli segons Marc que…

-          ens recorda que Jesús veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor (Mc 6, 34);
-          ens adverteix que sempre ens faltarà una cosa per gaudir del Regne de Déu si no donem el que tenim als pobres (Mc 10, 21);
-          ens subratlla que per ser important en mig de la gent cal ser servidor a l’estil de Jesús que va donar la vida (Mc 10, 43);
-          ens crida a discernir la nostra escala de valors davant un món materialista i consumista (Mc 12, 17);
-          ens fa mirar i visibilitzar els petits gestos de vida dels més petits de la nostra societat (Mc 12, 44);
-          ens empenta per fer una lectura creient de la realitat que estem vivim sense por ni fatalisme (Mc 14, 28).

La dignitat de la persona i les exigències de la justícia requereixen, sobretot avui, que les opcions econòmiques no facin augmentar de manera excessiva i moralment inacceptable les desigualtats i que se segueixi buscant com a prioritat l'objectiu de l'accés al treball per part de tots, o ho mantinguin. Caritas in veritate 36, de Benet XVI

Ens sentim compromesos a...:

-          continuar denunciant totes les injustícies que atempten contra els drets humans dels treballadors i treballadores a partir d’actuacions que visibilitzin les víctimes de la crisi;
-          treballar allà on som (família, barri, lloc de treball, parròquia, moviments, associacions...) per crear xarxes de solidaritat;
-          tenir una actitud reivindicativa tant a nivell individual com col·lectiu davant les administracions que tenen la responsabilitat de garantir els drets i el benestar de totes les persones;
-          sensibilitzar a les persones que formem l’Església perquè donem exemple evangèlic des de l’austeritat, confiança, esperança, justícia, germanor, hospitalitat, amor fratern i acollida;
-          educar a un estil de vida més auster, valorant les coses petites, sabent compartir el poc que tenim... amb el nostre testimoni en el dia a dia; i, a la vegada, amb la creació d’espais de trobada de solidaritat i acollida: bancs dels temps, bescanvi de coses, capses de resistència, compartir béns, pedagogia del saber administrar, borses de treball, ajuda mútua...

MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: ACO, GOAC, JOC, MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA.