Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dijous, 25 d’octubre del 2012

XIX JORNADA DE RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERS I POPULARS - Vida religiosa enmig de la crisi. Demano la Paraula!

XIX JORNADA DE RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERS I POPULARS
Vida Religiosa enmig de la crisi.
DEMANO LA PARAULA!
Mª Narcisa Fiol,
Provincial d’Europa de les Vedrunes
Dissabte, 10 de novembre de 2012 · Seminari Conciliar de Barcelona



Benvolgudes germanes i germans,

amb goig us convoquem a la XIXª Jornada de Religioses i Religiosos en Barris Obrers i
Populars de les diòcesis catalanes.


La nostra vida transcorre en un marc general marcat per la crisi, la qual es va allargant: ja
portem 5 llargs anys!. Una crisi que, com el joc de les nines russes, inclou diverses crisis:
financera-econòmica, social, política, moral... Ben segur que hem participat en diverses
sessions d’anàlisi d’aquesta situació, intentant esbrinar un futur que no sigui el d’una major
precarització, fragmentació social i empobriment de la gran majoria de la població.

Per altra banda, la nostra Jornada s’inscriu enguany en la celebració d’alguns esdeveniments
eclesials importants, com són el 50 aniversari del Concili Vaticà II, el Sínode sobre
l’Evangelització i l’Any de a Fe.

Per a moltes Congregacions el Concili va suposar un retorn als nostres orígens i a un esforç
generós d’actualització de la vida religiosa en el món, fortament marcat per una fonda
experiència de fe i una clara dimensió missionera o evangelitzadora.

És en aquest marc social i eclesial que volem plantejar-nos el nostre ésser i fer de servidors
de la vida, de la humanitat, seguint fidelment a nostre Senyor Jesús.

Volem ajudar-nos a llegir i a escoltar la situació de crisi com un signe del temps en el qual
Déu ens continua cridant, i això sovint no ho fa sense sacsejar-nos.

Més enllà d’intentar entendre les causes de la crisi i dels intents de donar resposta a les
conseqüències, encara que limitades, volem preguntar-nos: què qüestiona de la nostra vida
religiosa aquesta situació de crisi, a través de les persones amb les quals fem camí? Com
ens deixem interrogar no sols personalment, sinó com a comunitats i Congregacions? Encara més: què podem aportar de més específic, com a vida religiosa, a les persones que
viuen maltractades per la crisi? Amb quins signes fer-nos presents que siguin evangèlics?

Com veieu és una proposta agosarada però creiem que engrescadora. Ens hi ajudarà la Mª
Narcisa Fiol, provincial d’Europa de les Vedrunes.

Conjuntament la URC i el Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya ustornem a convidar a participar d’aquesta Jornada, que vol ser una experiència de comunió eclesial, on ben segur que ressonaran les grans qüestions que tota l’Església ens plantegem avui.

Us esperem a totes i tots.


PROGRAMA
09:30h Acolliment
10:00h Benvinguda i presentació
             Pregaria
10:15h Ponència
11:00h Aclariments
11:30h Descans
12:00h Treball personal
12:30h Treball en grups
14:00h Dinar
15:30h Posada en comú i diàleg
17:00h Eucaristia
             Comiat

 

COM ARRIBAR
Amb metro:
<L1> Plaça Universitat
<L2>Passeig de Gràcia o Universitat
<L3> Passeig de Gràcia o Catalunya
 

Amb tren:
Passeig de Gràcia o Catalunya
 

Amb cotxe:
Avinguda Diagonal i baixar per C/. Balmes fins el C/. Diputació. Es podrà aparcar al
mateix Seminari.
 

IMPORTANT
Per inscriure’s a la Jornada dirigiu-vos a la Secretaria de Pastoral Obrera:
Telf. 934 121 551   ·   pastoralobrera@arqbcn.cat
Data límit d’inscripció, 7 de novembre
Cal portar el dinar (podrem utilitzar el menjador)
L’aportació a la Jornada serà de 3€

dimarts, 16 d’octubre del 2012

MANIFEST DE LA 59a JORNADA GENERAL DE L'ACO. JOIA I ESPERANÇA - Gaudium et spes



En un context de crisi profunda ens cal albirar un nou demà, assenyalar un altre Món; anunciant una altra manera de viure, tot desmarcant-nos del que suposa l’escalada ferotge del guany, l’especulació i l’explotació. Tenir una mirada i una acció que combatin la indiferència i que vetllin i donin esperança a aquells i aquelles que pateixen les conseqüències d’un món injust.

Què oferim avui els cristians a la societat? En què ens distingim dels altres homes? Oferim una alternativa de vida? Ens hem difuminat en l'anonimat i en la manca de compromís amb la justícia i la llibertat per a tots? En comptes de contagiar els valors de l'evangeli de Jesús, han estat els "valors" del món els que influeixen en la majoria de les nostres decisions: recerca d'una posició social de prestigi, passió per tenir i ser rics, despreocupació pels marginats, seguir el que esta establert, buscar la satisfacció personal...

Però estem cridats a ser profetes del nostre temps. A cridar amb veu potent:

Mt 5,3
 »Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
Els que han triat una manera de viure concreta en que el bé comú està per sobre de qualsevol possessió material, que el “ser”, té més valor que el “tenir”, són afortunats perquè estan a punt per canviar un món consumista i capitalista on el diner val més que l’home.

Mt 5,4
»Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
També els que ploren per la cobdícia dels rics que els han fet perdre la seva independència econòmica i han de viure sotmesos als que els han despullat tenen ara l’oportunitat de descobrir la importància de qui sap compartir. Potser fa falta haver plorat alguna vegada per viure la satisfacció de treballar per un món més just.

Mt 5,5
»Feliços els humils: ells posseiran la terra!
Els aturats, els de l’associació de veïns, els obrers, els voluntaris... que es comprometen en el dia a dia per donar respostes a les necessitats que es plantegen, són els que fan possible una societat més justa. Són ells el que fan possible un món millor.

Mt 5,6
»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
Els que no es creuen de braços davant les injustícies que cometen uns homes sobre uns altres, unes nacions sobre altres, participen en la construcció d’una humanitat lliure de totes les opressions i perquè tothom tingui els béns
necessaris per a una vida digna. Feliços ells que són capaços de viure els veritables ideals humans.

Mt 5,7
»Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
Els que són capaços de posar-se a la “pell” de l’altre, compartir el seu patiment, entendre les seves errades, donar un cop de mà quan cal... podran viure confiant amb els que els envolten.


Mt 5,8
»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
Els de conducta irreprotxable, els que no pensen d'una manera i obren d'una altra, els que han cremat tots els ídols, els que no abriguen males intencions contra els altres, els de conducta transparent i sincera, els que creen confiança al seu voltant ... Tindran una profunda i constant experiència de Déu en la seva vida.

Mt 5,9
»Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
Els que treballen, sense armes ni violència, per implantar la justícia, per fer respectar els drets dels febles, única manera d'aconseguir la veritable pau, experimentaran la joia de viure amb els germans.

Mt 5,10
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
Els perseguits per una societat -basada en l'ambició de poder i de riqueses- que no tolera l'existència i l'activitat de persones o grups que treballin per enderrocar les bases del seu sistema demostren que estan en el bon camí.

Mt 5,11
»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies!
Només els que estan disposats a persecucions, insults, calúmnies ... serveixen per construir el regne de Déu en aquest món. La persecució és una prova que la nostra vida està causant impacte en la societat. És la prova del nostre èxit. Ara bé no podem oblidar que moltes de les crítiques -potser la majoria- són a causa de la nostra infidelitat a l'evangeli.

No trobarem la felicitat en els valors del món d’avui que genera atur, fam, exclusió, tortura, destrucció, alienació, misèria, marginació, soledat... Qui afavoreixi o qui consent la fam, la incultura, la injustícia, la mentida, l'opressió ... no és cristià.

Per construir el seu Regne, Déu actua en els pobres i els nets de cor, en els que tenen fam i set de justícia, en els perseguits per ser solidaris amb el poble... T’hi apuntes?

Qui tingui orelles que escolti, i qui tingui iphone que el desconnecti.


Inspirat en el llibre: Acercamiento a Jesús de Nazaret 2 de Francisco Bartolome Gonzalez Edicions Paulinas/Madrid 1985. Pags. 6-19

dimecres, 10 d’octubre del 2012

COMUNICAT DE LA GOAC DE BARCELONA - SANT FELIU DAVANT L’ACTUAL SITUACIÓ POLÍTICA I ECONÒMICA



Cada dia que passa, les famílies del món obrer i del treball veuen créixer la inseguretat, la incertesa i la por. Va augmentant el nombre de persones que passa a engrossir les llistes de l’atur. Persones que acudeixen a Càrites, a menjadors socials, que són amenaçades pels bancs en no poder pagar les hipoteques que van assumir quan disposaven d’un lloc de treball, immigrants que es queden sense atenció sanitària, joves que veuen davant seu un futur incert en l’educació i en l’accés al món laboral, impossibilitant desenvolupar un projecte de vida personal...
Són les conseqüències visibles d’aquesta situació econòmica en la qual ens han ficat els poderosos d’aquest món, en nom de l’idolatrat mercat. A aquesta situació hi hem arribat, entre altres coses, per unes formes de vida molt poc solidàries i per una cultura social que ha afavorit que persones i, sobretot, estructures no hàgim tingut en compte la justícia deguda als més empobrits. Els governs desenvolupen una sèrie de mesures polítiques, la fi de les quals és l’increment dels beneficis d’una minoria enfront de les necessitats de la majoria. Són mesures immorals perquè pretenen organitzar la vida d’esquena al treball i a les necessitats humanes, mesures que estan creant major desigualtat i pobresa i que no hem d’acceptar amb resignació.

Davant aquesta situació la GOAC, com a Església al món obrer, volem manifestar:

  • Que no és ètic, humà ni cristià posar en el centre de la vida política i legislativa mesures que condemnin a la pobresa, a l’exclusió i a l’esclavitud milers de persones, de famílies, tant al nostre país com a la resta del planeta. S’estan destruint els drets socials i laborals.
  • Que hem de plantejar-nos com és possible organitzar la vida social, econòmica, política i personal, des de criteris que no siguin prioritàriament els de la lògica del benefici sinó els del bé comú.

“El primer capital que s’ha de salvaguardar i valorar és l’home, la persona en la seva integritat” (Benet XVI).
“Les necessitats dels pobres han de tenir preferència sobre els desitjos dels rics; els drets dels treballadors, sobre l’increment dels beneficis” (Joan Pau II).
“Un criteri just no ha de basar-se en retallades desproporcionades en serveis essencials per als pobres. El criteri moral que ha de regir és que l’economia existeix per a la persona i no la persona per a l’economia” (bisbes d’EUA, setembre de 2012, amb motiu del dia del treball).

Volem posar de manifest que existeix també una altra realitat, de la qual els mitjans de comunicació no solen fer-se ressò. Són fets i experiències de vida humana, que ens mostren que és possible viure d’una altra manera, construir una altra societat més fraterna, des de criteris no economicistes, on totes i tots puguem viure amb dignitat. Per als creients són signes d’un món nou, i suposen per a la GOAC i altres moviments cristians una constant lluita diària contra la indignitat que provoca aquest sistema.
Així ens ho mostren tantes experiències i accions que s’estan vivint dins i fora de les nostres fronteres:

  • Les plataformes d’afectats per les hipoteques i la solidaritat amb les persones que queden sense habitatge.
  • Les expressions variades contra les retallades socials, com les mobilitzacions sindicals i socials.
  • Les diverses manifestacions de treballadores i treballadors, que mostren el seu rebuig davant el tancament d’empreses, davant els ERO; les assemblees d’aturats i aturades d’arreu, que busquen alternatives per al repartiment de l’ocupació.
  • Les plataformes veïnals que treballen per la construcció d’uns barris on poder viure amb dignitat.
  • Les experiències col·lectives que fomenten l’ocupació: empreses d’inserció; cooperatives; xarxes de solidaritat nacional i internacional; bancs de temps; economats solidaris; banca ètica; tendes a cost zero; solidaritat familiar i veïnal, o els grups de persones que comparteixen els seus béns amb altres famílies.
  • I totes les lluites dels pobles per ser veritables protagonistes de la seva vida i la seva història.

Totes aquestes experiències ens mostren que hi ha alternatives, que és possible un altre tipus de societat, un altre tipus de cultura solidària. Són pràctiques generadores d’una altra cultura, que fa viable noves formes d’organització de la vida social, on l’aspecte econòmic no té l’última paraula i on el centre és l’ésser humà i les seves necessitats. A això estem cridats. Aquí trobem la felicitat.

Masnou, 6-7 d’octubre de 2012
Assemblea diocesana de la GOAC


dimarts, 2 d’octubre del 2012

NOTA DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE SOBRE LA CRISI ECONÒMICA



A la carta pastoral Al servei del nostre poble, que els bisbes de Catalunya publicàrem al gener de l'any 2011, advertíem que la crisi econòmica tan greu que patíem ja en aquell moment era un dels reptes més importants que la nostra societat havia d'afrontar.

Lamentablement, un any i mig més tard de la publicació d'aquell escrit, aquesta crisi global, lluny de minvar, ha anat prenent unes dimensions extraordinàries que afecten la majoria dels sectors econòmics. Són moltes persones i famílies, treballadors, petits i mitjans empresaris, autònoms i funcionaris els qui pateixen unes greus afectacions que les mesures econòmiques recents han fet més dramàtiques.

Així mateix, la crisi ha provocat que alguns àmbits tan fonamentals com l'atenció sanitària, l'educació o els serveis socials s'hagin vist afectats per uns ajustaments que, en força casos, perjudiquen moltes de les persones que en són usuàries.

Catalunya, a més, té una situació econòmica i un sistema de finançament que fan molt difícil la reactivació del país, malgrat els grans sacrificis que la població es veu obligada a fer, especialment les persones que han quedat sense treball, els joves i aquells que disposen de rendes mínimes. Moltes són les veus que clamen contra aquesta situació i, darrerament, s’han fet sentir en nombroses manifestacions, on s’ha fet palès el desencís envers l’acció política i financera, el rebuig davant la dubtosa moralitat d’algunes persones i institucions, i un angoixant pessimisme sobre el possible redreçament de la situació.

Durant els darrers mesos, l'acció social de l'Església a casa nostra, realitzada per Càritas, Parròquies, institucions dependents de les Congregacions Religioses i dels diversos Moviments i Associacions catòliques, no solament s'ha mantingut, sinó que s'ha incrementat, tant pel que fa a l'atenció material i espiritual als qui es troben en situació de pobresa, com en la resolució de problemes més urgents, com ara l'atenció als afectats pels desnonaments o l'atur juvenil.

Com a Bisbes de les Diòcesis amb seu a Catalunya, volem agrair el treball que fan totes aquestes institucions d'Església en col·laboració amb altres institucions i amb les Administracions i, especialment, la tasca dels nombrosíssims voluntaris, així com també l'esforç de tantes persones i famílies que amb la seva contribució econòmica fan que es pugui dur a terme.

Així mateix, l'acció social de l'Església Catòlica no queda relegada a l'interior de les fronteres de les nostres Diòcesis ja que, malgrat la crisi econòmica que patim, continuem atenent i finançant solidàriament un gran nombre de projectes al Tercer Món –que ha de suportar una crisi endèmica més intensa–, al capdavant dels quals s'hi troben molts missioners preveres, religioses i religiosos, laiques i laics catòlics.

Benet XVI ha dit recentment: "No és deure de l'Església definir les vies per afrontar la crisi actual. No obstant això, els cristians tenen el deure de denunciar els mals, de testimoniar i mantenir vius els valors en què es fonamenta la dignitat de la persona i de promoure aquelles formes de solidaritat que afavoreixen el bé comú, perquè la humanitat esdevingui la família de Déu" (Discurs a la Fundació Centesimus Annus, 17.10.2011). Per això, cal amarar de compromís ètic el món de l'economia i les finances, perquè la dignitat de la persona humana sigui defensada i promoguda sempre, i perquè s’eviti tota especulació que acaba provocant un veritable desastre social. També cal combatre decididament els brots de corrupció en l’àmbit de les institucions i administracions. I en concret, cal que sigui una prioritat de tota la nostra societat la preocupació pel gran nombre d’aturats, per tantes famílies que viuen l’angoixa d’una possible pèrdua del treball, l’interès pels joves que s'han de poder incorporar per primer cop al món laboral, així com també el compromís pel manteniment dels llocs de treball, vetllant sempre perquè tinguin condicions dignes.

Cal analitzar els errors comesos aquests darrers anys, per no tornar a caure-hi més, i reconèixer que potser tots hem intentat viure per damunt de les pròpies possibilitats. S’hauria de poder demanar responsabilitats, especialment, a aquells que han provocat desordres financers i especulació. La societat, si vol ser justa, ha de posar les mesures necessàries per tal que els capitals prenguin també responsabilitats en ordre al bé comú i al just repartiment dels beneficis.

A la carta Al servei del nostre poble, dèiem: “És hora, també, de mirar endavant i de treballar més esforçadament pensant en les generacions futures. Els bisbes fem una crida a tots els agents socials -autoritats, empresaris, dirigents, treballadors- a no decaure en l’esforç, malgrat la duresa de les circumstàncies, i a treballar amb esperança, fent-ho d'acord amb els grans valors humans i cristians” (4,f).

Com a pastors de l'Església Catòlica, no podem deixar de dir a tothom que, en el fons d’aquesta actual crisi econòmica i financera, hi ha una crisi de valors i de fe. Quan l’home abandona Déu, es perd a si mateix. Quan les persones volen construir una societat sense Déu, acaben deshumanitzant-se, perquè obliden la gran pregunta de Déu a Caín, que travessa la història humana: “Què n’has fet del teu germà?” (Gn 4,9).

En aquests moments d’incertesa i de dificultats, estem convençuts de la capacitat del nostre poble per afrontar i superar els reptes que la crisi econòmica planteja. Així com en altres moments històrics difícils, el nostre país ha sabut redreçar-se amb nova fortalesa, també ara podrem anar endavant si mantenim la confiança en nosaltres mateixos, si enfortim la nostra tradicional laboriositat i esperit de sacrifici, si els dirigents saben conduir-nos posant com a prioritari el bé comú, i si tots ens ajudem i cerquem la veritable solidaritat entre els pobles d'Europa i del món, il·luminats per l’Evangeli que sempre ens crida a la conversió.

Volem col·laborar a mantenir l’esperança, i la demanem a Déu. Junts i amb l’esforç de tots, amb la voluntat d’acord i de col·laboració dels Partits polítics, dels Sindicats i de les Patronals, podrem superar aquesta crisi tan dura. Ens cal retornar als valors autèntics, als que no es marceixen, i a un estil de vida personal i familiar, institucional i eclesial, auster, generós i responsable, sense deixar la solidaritat envers els qui tenen menys o han de suportar més càrregues. Solament una fe que es tradueix en caritat envers el proïsme esdevé creïble i convincent.

Certament, creiem que Càritas –que és la institució eclesial de la caritat- encerta decisivament quan proposa: Viu senzillament, perquè d’altres, senzillament, puguin viure. Per això humilment fem una crida perquè tots ens orientem vers una manera de viure i d’actuar més modesta i senzilla, que no estigui per sobre de les nostres possibilitats. Així mateix, reclamem que tots fem un esforç d’ajudar i de compartir solidàriament amb els més febles de la societat, com ja estan duent a terme, exemplarment, molts cristians i moltes altres persones de bona voluntat. I finalment invitem a valorar i aplicar els principis fonamentals de la Doctrina Social de l'Església, ja que proposen orientacions vàlides per a la construcció d’una societat justa, lliure i solidària, especialment si els oferim en diàleg amb tots aquells que es preocupen seriosament per la persona humana i el seu món.


Salardú, 27 de juliol de 2012