Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dimecres, 27 de novembre de 2013

XX JORNADA DE RELIGIOSES I RELIGIOSOS EN BARRIS OBRERS I POPULARS




Sota el títol "Espiritualitat en l'acció social als barris obrers i ambients populars", i amb l’ajut del jesuïta Dario Mollà, teòleg i especialista en espiritualitat ignasiana, aprofundirem en la vivència de la crisi des de la nostra fe (espiritualitat, encarnació...) concretant-la a l'acció amb actituds i signes d’esperança davant la crisi que estem vivim.

Conjuntament la URC i el Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya us tornem a convidar a participar d’aquesta Jornada de formació, convivència  i comunió eclesial. Un espai privilegiat per plantejar-nos les grans qüestions de l’Església enmig de la societat actual.

Us esperem a totes i tots.

Per inscriure’s a la Jornada dirigiu-vos
Secretaria de Pastoral Obrera
            Telf. 933  011 568
pastoralobrera@arqbcn.cat



dilluns, 25 de novembre de 2013

LA GOAC I LA ACO DAVANT EL 25N - DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

NO MÉS VIOLÈNCIA A LES DONES
 Si una dona pateix violència la patim totes


És violència

El menyspreu, L'insult i el crit.
Els cops.
L’assetjament sexual a casa , al carrer o a la feina.
La violació a casa, al carrer i com a arma de guerra.
Posar traves a la promoció personal.
Haver de demostrar més mèrits i capacitats per assumir llocs de treball, llocs de responsabilitat professional o política.
Haver d’abandonar els propis  fills per mantenir-los tot cuidant els dels altres en altres països.
Cobrar menys.
Haver d’assumir la majoria de tasques de cura de persones vulnerables i de la llar sense rebre reconeixement polític ni econòmic.
Veure reduïts els servies i recursos per les persones que requereixen especial atenció.
Aprovar lleis que criminalitzen la decisió vers la pròpia maternitat.
Estar vetada per assumir càrrecs i funcions pel fet de ser dona.


Aquest 25 de Novembre tornem a recordar les 62 dones mortes aquest any per les seves parelles i ex-parelles sentimentals a l’estat espanyol i posem de manifest que s’han presentat més de 100.000 denúncies per agressió, segons els expertes moltes menys que les agressions reals.

Però les agressions a la llar son la punta de d’iceberg de tot un comportament social impregnat de violència de gènere que patim les dones arreu del món.

Vivim en un sistema patriarcal que considera els homes superiors, més racionals, més pràctics, més independents, més emprenedors i en definitiva més capacitats per governar la llar, les empreses, les escoles, les esglésies, els partits polítics, les institucions públiques.

A l’hora vivim en un sistema capitalista que considera els beneficis materials i econòmics com el criteri més important per organitzar la vida i no té en compte que la activitat humana fonamental és sostenir la vida i que retallar despeses i serveis per enriquir-se suposa sovint una sobrecarrega  insostenible per les dones.

Les dones cristianes i obreres, creiem que els valors de l’evangeli son la font per viure una vida digna, que mereix la pena ser viscuda. Des d’aquest valors destaquem que les dones som iguals als homes en drets i dignitat.

Cal treballar per un canvi de mentalitats per tal que el respecte, l’amor i la llibertat siguin la base de la convivència i la dignitat de  la persona sigui el valor fonamental.

Cal continuar exigint a les administracions els mitjans adients per acabar amb la violència i la discriminació vers les dones.

Cal que l’Església reconegui definitivament la paritat entre home i dona  ja que Déu ens va crear, dona i home, a la seva imatge i semblança.


Les dones creiem en nosaltres mateixes i hem iniciat col·lectivament un camí sense retorn cap a la plena realització!!!

Germanor Obrera d’Acció Catòlica
Acció Catòlica Obrera

                                                                            25 de novembre de 2013

divendres, 22 de novembre de 2013

LA PASTORAL OBRERA DE BARCELONA ENS ADHERIM A "ATUREM ELS PRESSUPOSTOS ANTISOCIALS"

ATUREM ELS PRESSUPOSTOS ANTISOCIALS!

Els governs de l’Estat i el de la Generalitat, servils i obedients davant la Troika, aprovaran ben aviat els pressupostos més antisocials des que, l’any 2008, va començar la crisi. Al llarg d’aquest túnel d’austericidi permanent, les lluites han estat moltes i molt diverses. Però l’ofensiva dels poders financers, amb la submissió d’aquests governs, fa que es continuïn aplicant retallades, cada cop més agressives, contra les classes populars.

Estem a punt d’assistir, doncs, a l’adopció d’uns pressupostos que, lluny d’alleugerir les càrregues i retallades que han patit les classes populars, aprofundiran els atacs contra la ciutadania de tot l’Estat i de Catalunya. Els governs del PP i de CiU tenen previst implementar, l’un rere l’altre, una nova escomesa antisocial en forma de retallades de pensions, més retallades en educació, sanitat, serveis públics i altres, així com l’aprovació de la Llei de reforma de l’administració local, que tindrà com a conseqüència deixar els ajuntaments sense molts dels serveis que fins ara donaven a les poblacions del territori, amb el consegüent increment del nombre de persones que passaran a engreixar les xifres de l’atur.

Ens trobem davant d’un escenari en què la falta de transparència, els casos de corrupció i l’aclaparador descrèdit social de la política posen en entredit la legitimitat per aprovar unes mesures de tal magnitud antisocial. I això és cert tant pel que fa a l’Estat espanyol com al Govern de la Generalitat. Per tant, la unitat d’acció de tota la ciutadania, la desobediència i la lluita han de confluir al carrer, expressant el nostre rebuig que, després d’haver rescatat tantes entitats bancàries amb diner públic sense que cap causant de la crisi hagi assumit responsabilitats, l’única prioritat dels governs sigui pagar el deute financer... mentre es continua retallant la despesa social, mentre es tolera la pervivència del frau i es mantenen les prebendes fiscals de grans fortunes i empreses. No a una política d’austericidi constant!

El dret a decidir també ens vincula, en tant que persones i com a organitzacions, a la gent que s’ha quedat sense casa, a les persones que es troben en situació d’atur i a aquelles que, cada dia més nombroses, deixen de percebre cap prestació. Ens vincula a sectors com la sanitat, l’educació, els serveis socials, la cultura... o com la justícia -que, a còpia de taxes i manca de recursos, esdevé inaccessible a la ciutadania-, sectors on són dilapidades totes les estructures del pacte social construït des de la transició. Ens vincula als pensionistes, següent esglaó en el desmantellament dels drets conquerits a través de molts anys de lluita; al jovent, a qui es neguen oportunitats i futur, que pateix la precarietat i l’atur amb una especial intensitat; a la gent nouvinguda, maltractada i estigmatitzada per unes lleis d’immigració que promouen el racisme... Ens vincula, de manera transversal i en tots els àmbits, a les dones, que viuen el qüestionament dels seus drets, començant pel dret al propi cos, com una violència afegida al flagell de la desigualtat. Mes enllà, no hem de posar fronteres a l’exigència de justícia, perquè la iniquitat no les coneix: la solidaritat internacional, el foment de la pau i els drets humans, a casa nostra com arreu del món, han de ser igualment la senya d’identitat d’un país social.

I el dret a decidir el nostre futur ens vincula fonamentalment també a treballadores i treballadors, avui sotmesos a la pèrdua de drets i a l’autoritarisme empresarial a través d’una injusta contrareforma laboral que propicia milers d’acomiadaments arbitraris, rebaixes salarials, degradació de les condicions contractuals i precarietat generalitzada.

Per tot això, ara més que mai, cal sortir al carrer, mobilitzar-nos. Des de tots els sectors, des de totes les lluites, des de la pluralitat dels nostres moviments, organitzacions, assemblees i sindicats ens apleguem per dir que no acceptem aquests pressupostos antisocials.

I emplacem tota la ciutadania a expressar-ho fent seves les mobilitzacions i manifestacions que es duran a terme els dies 23 i 24 de novembre a tot Catalunya, coincidint amb mobilitzacions convocades aquella mateixa setmana arreu de l’Estat i a tot Europa per organitzacions sindicals i socials, i el dia 4 de desembre a Barcelona, a les portes del Parlament, així com davant les delegacions de la Generalitat i els diferents ajuntaments, cridant els i les polítiques a no aprovar uns pressupostos que representen una nova retallada contra el simbòlic 99% del poble!

ATUREM ELS PRESSUPOSTOS ANTISOCIALS!

24-N. Manifestació. 12 h. Passeig de Gràcia/Diagonal

4-D. 18 h. Concentració davant del Parlament

dimecres, 20 de novembre de 2013

COMUNICADO FINAL DE LAS XIX JORNADAS GENERALESDE PASTORAL OBRERA


Bajo el lema “No os dejéis robar la esperanza” se han celebrado, en Ávila, los días 16 y 17 de noviembre, las decimonovenas Jornadas Generales de Pastoral Obrera, que organiza el Departamento de Pastoral Obrera de la CEAS, presidido por Mons. Antonio Algora Hernando, Obispo prior de Ciudad Real, con asistencia de delegaciones y secretariados diocesanos de pastoral obrera de 40 diócesis, y participación de los Movimientos Apostólicos Obreros. Hemos contado con la presencia y las palabras de ánimo de Mons. Jesús García Burillo, Obispo de Ávila.

Constatamos que el desempleo, las condiciones indignas de trabajo, y la falta de esperanza asociada a esta larga crisis, generan precariedad y vulnerabilidad no solo laboral, sino precariedad vital. Nuestra sociedad es una sociedad fracturada, que genera exclusión, que deshumaniza, porque ha puesto al dinero en el centro de la vida económica, social y política. Nuestra sociedad ha olvidado que la persona es siempre lo primero, y que sólo el servicio al bien común de toda la persona y de todas las personas legitima la acción política y el dinamismo económico.[1] Y constatamos que esta situación es fruto de la acción interesada de poderes financieros, económicos y políticos, cuya acción inhumana hemos de seguir denunciando, por ser contraria al Evangelio.

Constatamos que la precariedad afecta no solo a las personas individualmente consideradas, sino a las familias enteras, a los niños y jóvenes, a los mayores, y a la misma estructura de la convivencia social. El deterioro humano que el desempleo creciente y la precariedad constante van generando clama ante el Dios de la Vida. Donde no hay trabajo, falta la dignidad. No podemos seguir recorriendo esos caminos. En nombre de Dios pedimos, como clamaba recientemente el Papa Francisco: ¡trabajo, trabajo, trabajo! [2]

Como miembros de la Iglesia somos conscientes de la necesidad de seguir reivindicando un trabajo decente para todos que sea expresión de la dignidad esencial de todo hombre o mujer: un trabajo libremente elegido, que asocie efectivamente a los trabajadores, hombres y mujeres, al desarrollo de su comunidad; un trabajo que, de este modo, haga que los trabajadores sean respetados, evitando toda discriminación; un trabajo que permita satisfacer las necesidades de las familias y escolarizar a los hijos sin que se vean obligados a trabajar; un trabajo que consienta a los trabajadores organizarse libremente y hacer oír su voz; un trabajo que deje espacio para reencontrarse adecuadamente con las propias raíces en el ámbito personal, familiar y espiritual; un trabajo que asegure una condición digna a los trabajadores que llegan a la jubilación.[3] (CV 63) Nuestra sociedad debe buscar caminos para hacer posible un trabajo humano digno para todas las personas.

Queremos reconocer, valorar, y agradecer cuantos esfuerzos de solidaridad y humanización, y en pro de estructuras políticas y económicas más justas van surgiendo en nuestro mundo, y a cuantas personas –creyentes o no- hacen de la solidaridad con los últimos y de la lucha por la justicia, su camino de vida.

Por eso:
  • Reafirmamos la dignidad inalienable de todas las personas. El trabajo humano es digno porque son los hombres y las mujeres quienes lo realizan.
  • Queremos abrir horizontes más allá de la precariedad. En Cristo Resucitado, vencedor de la muerte, podemos avanzar en nuevas posibilidades de vida para todos. Hemos de seguir alumbrando, nuevas formas de organización social, económica y política, más justas y humanas.
  • Hemos de sostener la utopía del Reino, y fomentar el discernimiento cristiano que nos ayude a articular lo utópico, lo posible, y lo concreto.
  • Queremos ayudar a que las personas descubran y activen sus fortalezas y se abran a la esperanza; queremos suscitar la esperanza en los demás.
  • Queremos potenciar espacios y experiencias de encuentro y acompañamiento de quienes sufren. Solo desde la solidaridad demostrada seremos capaces de suscitar esperanza.


A esta tarea invitamos de corazón a los militantes obreros cristianos, a los miembros de los movimientos apostólicos obreros, de las congregaciones religiosas, de las comunidades parroquiales, de nuestras diócesis, para seguir haciendo “una pastoral obrera de toda la Iglesia”.

Ávila, 17 de noviembre de 2013






[1] Cfr. CDSI 398. Cfr. Papa Francisco, Viaje pastoral a Cagliari, Encuentro con el mundo del trabajo 22.09.2013; Discurso 03.10.2013 en el aniversario de Pacem in Terri;, y Discurso 25.05.2013 a la Fundación Centessimus Annus.
[2] Papa Francisco. Viaje pastoral a Cagliari. Encuentro con el mundo del trabajo 22.09.2013
[3]ritas in Veritate 63

dimarts, 12 de novembre de 2013

PREGAR DES DE LA FE I LA VIDA

El proper divendres 15 de novembre la Pastoral Obrera de l'Arxiprestat de Sant Andreu ha organitzat una pregària social per pregar des de la fe i la vida.

Serà a les 20:30h a la Parròquia de Sant Andreu.


divendres, 8 de novembre de 2013

A LAMPEDUSA HEM NAUFRAGAT TOTS


  • Reivindiquem que les polítiques migratòries es regeixin per criteris d’humanitat i que tinguin com a prioritat el reconeixement dels drets de les persones, especialment dels menors no acompanyats.
  • Aquest canvi només serà possible si els estats membres de la UE s’hi comprometen i s’hi impliquen cooperant de forma efectiva per al desenvolupament i la pau en els països africans i de l’Orient Mitjà.

La política de control i d’externalització de fronteres seguida per la Unió Europea a partir del 2005, amb la creació de l’agència FRONTEX (Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Unió Europea),  ha empitjorat progressivament les condicions de les travessies i ha augmentat el nombre de víctimes. Hem traslladat el problema una mica més lluny, a la «terra de ningú», als deserts del Marroc, Algèria, Líbia, Tunísia, etc. com si les conseqüències d’allò que es decideix a Brussel·les no tinguessin res a veure amb els centenars i milers de morts en l’intent de buscar un futur millor. Però, un cop més, la realitat de mort i ignomínia s’ha fet present, davant els nostres ulls, a pocs quilòmetres de la costa italiana. Lampedusa posa en relleu el concepte d’Europa fortalesa i les tràgiques conseqüències que comporta.

Hem arribat a una situació complexa on es barregen factors que junts constitueixen un autèntic polvorí, del qual Lampedusa només ha estat un avís:
  • Una forta pressió demogràfica, motivada per les desigualtats entre les dues ribes. Desigualtats econòmiques, però també de piràmides demogràfiques, amb un envelliment accelerat de la població europea, que necessita i necessitarà en el futur nous contingents de migrants.
  • Una crisi econòmica que ha fet empitjorar les condicions de vida d’una bona part de la població, precisament d’aquells països de la frontera sud: Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, etc. L’atur ha incrementat la percepció errònia que, ara, la immigració no és necessària i que, per tant, sobra població. Com si les persones fossin mers objectes intercanviables en funció de les conjuntures econòmiques.
  • Un increment del discurs xenòfob i antiimmigratori en països rellevants per a la UE com demostra el cas francès. El creixement de l’ultradreta populista en determinats països condiciona les polítiques dels governs, siguin del color que siguin.
  • La inestabilitat creixent al nord d’Àfrica, amb estats fallits o semifallits, que fa molt difícil la posada en marxa d’un control de fronteres que garanteixi alhora la mobilitat de les persones i la seguretat d’aquesta mobilitat. Actualment, el tràfic de persones com a negoci practicat per bandes criminals s’està estenent, com han denunciat repetidament les ONGs que treballen sobre el terreny.

Una situació tan dramàtica exigeix una implicació més gran de tota la UE. Així ho ha reconegut també una recent resolució del Parlament Europeu sobre fluxos migratoris a la Mediterrània, aprovada el dia 23 d’octubre del 2013, i que demana a la Comissió i als Estats un replantejament de FRONTEX perquè aquesta agència europea garanteixi «els drets fonamentals universals dels migrants, en particular, dels menors no acompanyats» i un reforçament dels mecanismes i programes d’asil.

Per això, demanem: 
  • Recuperar i enfortir una política eficaç de cooperació al desenvolupament, la pau i la democràcia en els països africans i de l’Orient Mitjà, que compti amb la solidaritat de tots els estats de la Unió, sigui quina sigui la seva distància del Mediterrani i que afronti en profunditat les causes que generen emigració.
  • Desenvolupar, com ha assenyalat el mateix Parlament Europeu, una estratègia més global a la Mediterrània que situï la migració laboral en el context del desenvolupament social, econòmic i polític. És necessari obrir vies més realistes i eficaces per a l’entrada legal a Europea, sempre preferible a l’entrada irregular, generadora de tràfic de persones i mortalitat.
  • Prendre urgentment totes les mesures necessàries per a garantir plenament el socors i l’assistència a tots els migrants en perill al mar, com també suprimir totes aquelles normatives i pràctiques que en molts països penalitzen l’assistència humanitària als migrants, sigui quina sigui la seva condició.
  • Revisar en profunditat la política d’asil de la Unió Europea, a fi de garantir l’accés a l’asil de forma eficient, justa i segura, en coresponsabilitat plena de tots els països membres.
  • Contrarestar els discursos xenòfobs de la por, amb discursos que advoquin per autèntiques polítiques d’integració econòmica, social i cultural d’aquelles persones que aconsegueixen arribar a casa nostra. I això passa per un enfortiment dels serveis bàsics de salut i educació. 
  • Facilitar i no entorpir aquesta integració amb lleis injustes, amb apartheids sanitaris o amb pràctiques i normatives que comporten la detenció abusiva i arbitrària d’immigrants, i la seva reclusió en centres d’internament d’estrangers opacs que no respecten els drets humans.


Com a entitats cristianes presents a Catalunya, i formant part, doncs, d’aquesta frontera sud europea, demanem una mobilització de la solidaritat i la compassió per part de les comunitats, parròquies i entitats que se senten mogudes per Jesús i la causa de l’Evangeli. La situació és crítica. En aquest Mediterrani que tant estimem, cada dia moren persones sense que n’arribem a saber els seus noms; cada dia són interceptades i retornades més i més persones, algunes amb anys d’estada al nostre país; cada dia centenars de persones dormen en els centres d’internament sense saber quin serà el seu destí. Ens cal fer tota la pressió possible per a canviar aquesta situació i caminar cap a solucions en les quals el control dels fluxos migratoris sigui regit per criteris d’humanitat. Però, sobretot, ens cal esforçar-nos a construir, des de baix, societats que tinguin en compte l’altre com a germà, sigui quin sigui el seu origen, la seva religió o la seva situació legal.

En aquests temps de crisi i incertesa no poden condemnar-nos a existències porugues i desconfiades. No val la pena viure en una societat així. Necessitem mobilitzar més que mai la força que ens dóna el fet de saber-nos estimats per un Pare/Mare que ho és de tots. Només junts podrem travessar aquests temps difícils, només junts ens en sortirem. Altrament, Lampedusa serà també símbol i signe del nostre propi naufragi.

Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants    Novembre 2013


ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, , FUNDACIÓ LA SALUT ALTA I COMUNITATS DE VIDA CRISTIANA DE CATALUNYA.