Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dimarts, 16 de desembre del 2014

LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA VOL FER UNA MIRADA A LA SITUACIÓ DE PRECARIETAT LABORAL ACTUAL. ENS HI AJUDES?


Des de la Pastoral Obrera de Catalunya (amb les seves delegacions, moviments i col·lectius) volem fer una Revisió de Vida per descobrir el valor que té el treball digne des de l'Evangeli i la Doctrina Social de l'Església.

Amb aquesta enquesta comencem el veure. Volem adonar-nos de com la precarietat laboral ha anat minvant els drets que tenim com a persones, com a treballadors i treballadores. I quines respostes estan donant davant aquesta precarietat laboral.

Caldrà entrar en diàleg amb companys i companyes i recollir així el seu testimoni personal. Podeu oferir directament aquest formulari o bé omplir-ho vosaltres mateixos després d'entrar en diàleg amb els companys i companyes.
També a les parròquies, congregacions i col·lectius eclesials de les nostres diòcesis poden fer aquest treball de conscienciació i difusió d'aquesta enquesta i animar a que es pugui participar.

Així, podeu accedir a l'enquesta per mitjà del següent enllaç

Moltes gràcies!

dilluns, 15 de desembre del 2014

LA PASTORAL OBRERA A "L'ESGLÉSIA NO S'ATURA" (programa de Ràdio Estel)


RADIO ESTEL
 
La pastoral obrera "necessita més ajuda dels bisbes i implicació de tota l'Església", asseguren tres militants d'aquest àmbit
 
Oriol Martínez, militant de la Joventut Obrera Cristiana (JOC), Cèlia Santiago, militant de l'Acció Catòlica Obrera (ACO), i Emili Ferrando, de la Germandat Obrera d'Acció Catòlica (GOAC), han destacat aquest dimarts la importància d'aconseguir que l'Església s'impliqui en la seva totalitat en tot aquest àmbit d'acció. Ha estat en un col·loqui especial dins el programa L'Església no s'atura de Ràdio Estel, on els participants han recordat el document La pastoral obrera de tota l'Església, coincidint amb el seu 20è aniversari. "És un text que ara és tan actual com el 1994, o fins i tot més, perquè encara no està prou desenvolupat", ha dit Cèlia Santiago, que també ha demanat "més ajuda dels bisbes".

Dins la idea que la pastoral obrera va més enllà dels moviments, perquè inclou parròquies, seminaris i altres realitats, Oriol Martínez ha explicat que ara fa uns anys, alliberat per la JOC, va anar "a un centre de formació de futurs preveres per presentar la realitat de la pastoral obrera, que ha de ser present en tot el teixit de l'Església". Sobre les Jornades de Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal Espanyola, els dies 15 i 16 de desembre a Madrid, ha assegurat que"aquest àmbit és ara més necessari que mai", a partir de la seva experiència en les sessions de la trobada.

Cèlia Santiago ha explicat que "els cristians intenten evangelitzar els companys ajudant els qui pateixen i integrant-se en el món obrer", mentre que Emili Ferrando ha destacat "el procés que l'Església ha hagut de seguir en les últimes dècades per acostar-se al món obrer, del qual inicialment estava allunyada". En aquesta línia, ha recordat que els creients "ofereixen Jesús com a punt de referència per viure, i comuniquen amb el testimoni, però alhora cal aprofitar els grans valors evangèlics que té el món obrer".També ha assegurat que "la pastoral obrera, pel seu caràcter transversal, hauria de tenir una preeminència global en la vida eclesial".

Es pot escoltar aquí tot el col·loqui (a partir del minut 11'45").

divendres, 28 de novembre del 2014

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DIARI D'UN EMBOSCAT DE CIUTAT



Dimarts 2 de desembre a les 20 h es presentarà a la sala d'actes de l'Ateneu Sant Roc el llibre DIARI D'UN EMBOSCAT DE CIUTAT a càrrec de Josep Maria Farrés, Emili Ferrando i Maria Antònia Sabater. Una vida que ens ajuda a recuperar la Memòria històrica tants anys silenciada.

dijous, 27 de novembre del 2014

1a ASSEMBLEA DE LA CAMPANYA PER LES 30 HORES A LA SETMANA SENSE RETALLADA SALARIAL

Adrecem aquesta convocatòria a Sindicats i Organitzacions Socials, Polítiques i Cíviques

La discussió sobre les alternatives i accions per assolir la plena ocupació amb dignitat segueix essent fonamental. En aquest marc de debat sobre alternatives a la desocupació en el qual ens trobem immersos les assemblees i col·lectius de treballadors en atur, considerem imprescindible plantejar davant de l’opinió pública la qüestió del Repartiment del Treball, no tan sols com a mesura contra la desocupació, sinó també com un objectiu que incumbeix a la classe treballadora en general i a tota la societat.

En les condicions actuals d’atur massiu i de llarga durada a Catalunya i a Espanya, l’objectiu de reduir el temps de treball a 30 hores a la setmana sense reducció del salari permetria distribuir l’ocupació existent i incrementar la demanda, els ingressos fiscals i les cotitzacions socials, contribuint alhora a avançar en la millora de les condicions de vida i de treball.

La Coordinadora d’Assemblees d’Aturats de Catalunya ha acordat realitzar una àmplia convocatòria als sindicats i organitzacions socials, cíviques i polítiques per participar en una Campanya per la Setmana de les 30 hores sense rebaixa salarial. Considerem de gran importància la vostra participació activa, és per això que us convoquem a la 1ª Assemblea per debatre el desenvolupament de la campanya, que tindrà lloc el dimarts 2 de decembre a las 18:00 hores de la tarda al Casal de Barri Pou de la Figuera, carrer Sant Pere Mes Baix nº 70 (estacions de metro properes Arc de Triomf, Urquinaona, Jaume I)

PEL DRET AL TREBALL DIGNE,
REPARTIM EL TREBALL I LA RIQUESA

Coordinadora d’Assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya

dimecres, 19 de novembre del 2014

ASCA - 17a EDICIÓ PREMIS A LA INSERCIÓ LABORAL JOSEP M. PIÑOL.

Amb la conferència "Dret al treball, dret a la dignitat" a càrrec del Sr. Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya


dimarts, 18 de novembre del 2014

COMUNICAT FINAL DE LES XX JORNADAS GENERALES DE PASTORAL OBRERA-CEE

 Departament de Pastoral Obrera Comisión Episcopal de Apostolado Seglar


DIGNIDAD Y ESPERANZA EN EL MUNDO DEL TRABAJO

Los días 15 y 16 de noviembre, el Departamento de Pastoral Obrera, presidido por Mons. Antonio Algora Hernando, nos ha convocado en Madrid a la Iglesia que peregrina en España en medio de la vida del mundo obrero, para celebrar las XX Jornadas Generales de Pastoral Obrera. Este año bajo el lema: “A los veinte años de la pastoral obrera de toda la Iglesia. Dignidad y Esperanza en el mundo del trabajo”.

Hemos acudido a esa convocatoria más de ciento cincuenta personas de 37 diócesis, con el objetivo de profundizar desde las experiencias compartidas, y desde la reflexión y la oración común, en:
• La acción de gracias por el camino evangelizador recorrido en el mundo obrero a lo largo de estos últimos veinte años
• La propuesta del Evangelio como alegría y esperanza para nuestros hermanos ante la nueva configuración del trabajo humano
• La presencia eclesial y la tarea evangelizadora en el mundo del trabajo que estamos llamados a seguir realizando.

Nos han acompañado militantes de los movimientos apostólicos, religiosos y religiosas presentes en el mundo obrero; hemos contado también con las palabras de aliento de Mons. Carlos Osoro, Arzobispo de Madrid.

Iluminados por las reflexiones de los distintos ponentes, empujados por la fuerza del Espíritu, hemos dado gracias al Padre por la riqueza del camino recorrido por la pastoral obrera de toda la Iglesia a lo largo de más de sesenta años, y especialmente por el regalo que supuso la publicación del documento “La Pastoral Obrera de toda la Iglesia”.

En estos últimos veinte años el mundo del trabajo ha sufrido unos cambios profundos, que dotan de una configuración absolutamente nueva al trabajo, y que afectan a todas las dimensiones de la existencia. Conscientes de la realidad dolorosa que hoy vivimos en el mundo del trabajo, queremos compartir con todos, un mensaje de denuncia y esperanza:

  1. Con las mismas palabras del papa Francisco, denunciamos, una vez más, que esta economía mata. Que el sometimiento de la vida de los pobres a la codicia de unos pocos ha generado un sistema inhumano que antepone el beneficio a la dignidad sagrada de las personas. Queremos denunciar que este sistema económico empobrece, precariza la vida de las mujeres y hombres trabajadores, hiere radicalmente su dignidad, frustra proyectos de vida personales y familiares, excluye, descarta y siembra de muerte los caminos de la existencia humana.
  2. Queremos denunciar que negar la dignidad humana, impidiendo el trabajo decente que haga posible una vida digna, es negar a Dios mismo, de quien tenemos en los pobres el rostro sufriente. Este sistema construye una forma de ser hombre y mujer hoy que deshumaniza.
  3. Queremos denunciar que el actual sistema político no está al servicio del bien común y de los más pobres, no está al servicio de la vida de las personas, sino que se ha convertido en amparo de corruptos y amorales. Necesitamos regenerar y dignificar la política al servicio del bien común.
  4. Ni podemos, ni queremos permanecer impasibles e indiferentes ante el sufrimiento humano que la nueva configuración del trabajo humano, y de la sociedad, están generando. Nos urge a responder evangélicamente el mismo amor de Cristo, que se hizo pobre por nosotros hasta dar su vida para que todos tuviéramos vida, porque la persona humana es siempre lo primero en el proyecto del Reino de Dios.
  5. Por eso como signo de esperanza, nos comprometemos:
a.  A vivir la conversión pastoral a la que nos llama el papa Francisco para seguir siendo Iglesia encarnada en el mundo obrero. Nuestra propia vida personal, y nuestra vida eclesial han de ser testimonio encarnado del amor preferente de Dios por los empobrecidos. Por eso estamos dispuestos a trabajar con nuestros obispos para que la presencia pastoral y samaritana, la presencia compasiva de la Iglesia acompañe especialmente a desempleados y a trabajadores precarios, a sus familias, a los jóvenes, mujeres y migrantes, a las víctimas de accidentes laborales y sus familias, a los trabajadores de la economía informal y sumergida.
b.  A seguir anunciando la propuesta de liberación de Jesucristo para el mundo obrero. A esta tarea somos enviados por nuestra Iglesia para recorrer solidariamente los caminos en cuyas cunetas quedan hermanos nuestros, Estamos convocados a una nueva imaginación de la caridad y la justicia, llegando hasta las periferias del mundo obrero.
c.  A generar espacios de encuentro que devuelvan el protagonismo vital a quienes son excluidos por este sistema económico y político, que posibiliten otra economía, otro trabajo posible, en clave de humanización, que ponga siempre en el centro a las personas. Estamos convocados a ser Iglesia, casa de todos.
d. Queremos invitar a toda la Iglesia a poner en marcha, de manera creativa, posibilidades concretas de economía de comunión que muestren que podemos establecer nuevas relaciones sociales y económicas basadas en la lógica del don y la gratuidad.
e.  A trabajar por, y a seguir reclamando proféticamente, un trabajo decente para todos, que haga posible la vida digna personal y familiar, y la construcción de proyectos sociales, económicos, y políticos de fraternidad, solidaridad y justicia, cuyo eje sean los más débiles y los descartados de nuestro mundo.
f.   Del mismo modo nos comprometemos, y animamos a sostener y apoyar aquellas iniciativas que ya existen y que hacen posible otra economía, otro trabajo, otra sociedad, acorde con la que Dios, Padre de Misericordia, sueña para todos sus hijos e hijas.

Queremos llevar este mensaje de esperanza a nuestras diócesis y movimientos, ofrecerlo como propuesta a nuestras comunidades, a trabajadores y empresarios, a creyentes y no creyentes, a hombres y mujeres de buena voluntad, a todos aquellos dispuestos a seguir abriendo caminos de esperanza para recuperar la dignidad en el mundo del trabajo.

A María, Madre de los pobres, madre del divino obrero de Nazaret, confiamos nuestra tarea.

Madrid, 16 de noviembre de 2014

diumenge, 16 de novembre del 2014

VII INFORME FOESSA - SOBRE EXCLUSIÓN Y DESARROLLO SOCIAL EN ESPAÑA




Us facilitem l'enllaç on podreu consultar el VIIInforme Foessa 2014

dijous, 6 de novembre del 2014

XERRADA - 40 ANYS DE LA TRAGÈDIA DE HAISSA - Condicions de treball i de vida de les obreres tèxtils badalonines

El proper dimarts 11 de novembre a les 19 h podem gaudir a la sala d'actes de la Fundació Ateneu Sant Roc de la xerrada 40 aniversari de la tragèdia de Haissa. Condicions de treball de les obreres tèxtils badalonines.

Aquest acte s'emmarca dins les activitats organitzades per un grup d'entitats de la ciutat per tal de recuperar la memòria d'aquesta tragèdia i poder aconseguir els diners per pagar i fer la plantada de l'escultura feta per l'artista Laia Soler en commemoració d'aquest 40 anys.


divendres, 24 d’octubre del 2014

dilluns, 20 d’octubre del 2014

SETMANA DE LA DIGNITAT - ILP per una RENDA GARANTIDA CIUTADANA

Com recordareu a finals del passat mes de juny es va realitzar la "Setmana de la Dignitat" com a suport al procés de la ILP per una Renda Garantida Ciutadana al Parlament.
A continuació teniu l'enllaç a un vídeo que recull les accions realitzades durant aquella setmana. També hi teniu l'enllaç al vídeo que es va fer del Parlament Ciutadà.


Setmana Dignitathttp://youtu.be/iDdT_yUZJT8

Parlament Ciutadà Plaça del Reihttp://youtu.be/HRmg0i8eDCU

dissabte, 18 d’octubre del 2014

divendres, 17 d’octubre del 2014

TANCAREM EL CIE BARCELONA

Nosaltres, associacions, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, hem decidit tancar el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona.

No entenem ni acceptem l’existència de llocs on es poden retenir, fins a dos mesos, persones que no han comès cap delicte, sinó tan sols una falta administrativa, i fer-ho amb menys garanties que en una presó. Un espai on es vulneren de forma sistemàtica els Drets Humans, un lloc on ningú va poder evitar que persones com tu -el Jonathan, l’Idrissa, el Mohamed i l’Alik-, hi perdessin la vida o decidissin posar-hi fi.

El CIE és un espai totalment opac, al qual les organitzacions i institucions que vetllen pels Drets humans no poden accedir ni exercir cap control, on els abusos i les agressions per part dels policies a les persones retingudes són freqüents, i on no es garanteix el dret a la tutela judicial per tal de poder denunciar aquestes situacions.

Tot això passa al CIE de Barcelona però també a la resta de CIEs de l’Estat espanyol. I és per això que no els volem, ni aquí ni enlloc. L’existència d’un CIE a Barcelona suposa un dramàtic retrocés en el compliment dels Drets humans a la nostra ciutat i al nostre país: efectivament, els CIEs són incompatibles amb els Drets humans i amb la igualtat de les persones, i són totalment impensables en un nou model de país.

Hi ha moltes més raons per tancar el CIE de Barcelona, però una sola de les anteriors ja és suficient per fer-ho.

Per Vergonya !!
Per Justícia !!
Per Dignitat !!
No volem ser-ne còmplices

Participa a les diverses accions:

Divendres 17 d'octubre, a les 19h a Cotxeres de Sants (c. Sants, 79). Vine al miting piulada: 100 intervencions en directe!

Dissabte 18 d'octubre, a les 17h al CIE Barcelona (c. EZ Franca). Encerclem el CIE. Mobilització popular per envoltar el CIE

dijous, 9 d’octubre del 2014

CONCERT DE GÒSPEL EN SOLIDARITAT AMB LA TRAGÈDIA DE HAISSA


El cant espiritual oxigena l’ànima i també pot ajudar a dignificar el record d’unes treballadores mortes fa 40 anys en un incendi a la fàbrica Haissa de Badalona.


Des de l'Equip de Pastoral Obrera de Badalona ens conviden a participar d'un concert de gòspel de la Coral Sentits. Serà el proper dissabte 11 d’octubre a les 20 h al col·legi Salvador Espriu de Badalona (av. Reina Elisenda, s/n al barri de Morera).

L’entrada val 5 € i es destinarà a sufragar el cost del monument commemoratiu de les treballadores: un coixí de bronze amb sis agulles.

dimarts, 7 d’octubre del 2014

JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DECENT!!


La Delegació diocesana de Pastoral Obrera hem volgut sumar-nos a la reivindicació i celebració de la Jornada Mundial pel Treball Decent.

I ho hem volgut fer a través d'aquest vídeo.




Us demanem si us plau que en feu difusió a través de les vostres xarxes socials. 


JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DECENT 2014

Bona Jornada!!!

diumenge, 28 de setembre del 2014

PORTES OBERTES A LA CASA DELS MOVIMENTS DE PASTORAL OBRERA


Els moviments de la Pastoral Obrera (ACO, JOC Nacional de Catalunya i les Illes, MIJAC de Catalunya i Balears i GOAC Barcelona-Sant Feliu) han organitzat un acte per tal d'obrir les portes de la seva seu i conèixer de prop la seva tasca dins el món obrer. Serà el proper 3 d'octubre a les 19:30h (c. Tapioles, 10)

Moviments i col·lectius de la Pastoral Obrera, esteu tots i totes convidades!!!!!!!!




divendres, 26 de setembre del 2014

PRESENTACIÓ DE L'EQUIP DE PASTORAL OBRERA DE SANT ADRIÀ DEL BESÓS



Hola a todos/as!

Somos Laura, Raimon, Susana y Mireia, militantes de ACO y GOAC, en Sant Adrià de Besòs. De alguna manera, algunos/as de nosotros hemos estado vinculados a la parroquia de Sant Adrià de Besòs en algún momento de nuestra vida, e incluso actualmente.
Este año, retomamos el contacto entre nosotros y a nivel parroquial con la preparación de una Vetlla de Pregària Óscar Romero, y surgió la posibilidad de trabajar conjuntamente mediante un Equipo de Pastoral Obrera.

Creemos que hace falta en Sant Adrià una referencia de este tipo por varios motivos:
  • Nos encontramos en un momento en que la gente trabajadora estamos sufriendo las consecuencia de una crisis de manera brutal, si no en las propias carnes, en personas de nuestro entorno cercano.
  • Todas estas personas, a las que llamamos clase obrera por motivos históricos, formamos un grupo muy diverso:

somos trabajadores precarios,
amas de casa que trabajan sin que su trabajo sea remunerado ni reconocido en la sociedad,
trabajadores fijos con miedo a que su situación estable cambie,
parados/as de larga duración con contratos intermitentes,
personas que trabajan en negro porque no les queda otra opción,
autónomos que sobreviven con largas jornadas de trabajo,
trabajadores de alta calificación profesional que no tienen trabajo o lo tienen inestable,
estudiantes que se plantean irse al extranjero cuando acaben sus estudios,
estudiantes en prácticas que no reciben ni un céntimo por su trabajo,
personas jubiladas que se sostienen con un sistema de pensiones cada vez más vulnerado,
personas que inmigraron a España, se hicieron aquí un lugar para vivir, y ahora ven peligrar sus papeles por no poder demostrar que están trabajando,
personas inmigrantes que no pudieron conseguir los papeles y que son tratadas como delincuentes por ello,

y un largo etcétera que se llenaría con muchos rostros que ahora se nos pasan por la cabeza.

Ante esta situación, el evangelio nos llama a ir más allá, a tener una mirada limpia, como Jesús, para poder entender las causas y poner un poco de luz en esta situación. Jesús nos llama a la acción desde su testimonio de amor en medio de esta precariedad.

Desde esta llamada, queremos concretar este trabajo en la parroquia de Sant Adrià, para:
  • transmitir esta sensibilidad al resto de la comunidad parroquial, para hacer cada vez más presente la necesidad de evangelizar la clase trabajadora, una tarea que es de toda la Iglesia.
  • velar por la formación de personas trabajadoras, cristianas y comprometidas, estén o no en movimientos de acción católica, comprometidas con la Iglesia y dispuestas a transformar la sociedad.


Por todo esto, os queremos invitar a formar parte del futuro Equipo de Pastoral Obrera de Sant Adrià de Besòs, como un lugar donde ir articulando todas estas llamadas.

Para esto, hemos pensado quedar

 PROPER DISSABTE 27 DE SETEMBRE, 
a les 18h als locals parroquials de la 
parroquia de Sant Adrià Nord

  
donde explicaremos un poco de dónde vienen los equipos de pastoral obrera, su papel, y la experiencia concreta del EPO de Badalona, que lleva años funcionando.

Después de esta reunión-presentación, cada uno/a podrá decidir si quiere formar parte del EPO de Sant Adrià.
  
Esperamos que queráis participar de esta reunión.

Un abrazo en Cristo Obrero,

Laura, Raimon, Susana y Mireia


dimecres, 3 de setembre del 2014

Seminari Cristianisme i Justícia: Guillem Rovirosa, revolució cristiana i classe treballadora

Guillem Rovirosa, fundador de la HOAC (Hermandad Obrera de Acción Catòlica) fou un català de soca-rel, laic, científic i inventor; ateu en la seva joventut, però sempre cercador de la veritat; convers a Crist i als pobres; místic; comunicador extraordinari, escriptor i articulista... La llavor que ell sembrà en milers de persones de les classes treballadores no ha cessat de donar fruits, i el seu missatge és d'una rabiosa actualitat.

El seminari serà impartit per Miguel A. Hernández, Ferran Piñeiro i Llum Mascaray, militants de la GOAG de Barcelona-Sant Feliu.

Les sessions seran els dilluns 10, 17 i 24 de novembre, de 19.00 a 20.30 h, a la seu de Cristianisme i Justícia (c. Roger de Lluria, 13 - Barcelona, 933172338, cursos@fespinal.com). 
Teniu tota la informació al següent enllaç  http://cristianismeijusticia.net/civicrm/event/info?reset=1&id=131


dilluns, 1 de setembre del 2014

LABOR DAY, DIA DEL TRABAJO, 1 september 2014

Com cada any, el primer dilluns de setembre, es celebra el Labor Day, dia del treball. Un dia festiu federal que es celebra en Estats Units.

A continuació teniu la Declaració que la Conferència Estadounidense de Bisbes Catòlics ha elaborat en motiu d'aquesta Jornada.

Un bon motiu per començar el nou curs!!!



Declaración del Día del Trabajo
Mons. Thomas G. Wenski de Miami
Presidente del Comité de Justicia Nacional y Desarrollo Humano
Conferencia de Obispos Católicos de los Estados Unidos
1 de septiembre de 2014

Este año el Papa Francisco canonizó a San Juan XXIII y San Juan Pablo II. Ambos hicieron enormes contribuciones a la doctrina social de la Iglesia sobre la dignidad del trabajo y su importancia para el florecimiento humano. San Juan Pablo II llamó al trabajo “quizá la clave esencial de toda la cuestión social” (Laborem exercens, No. 3) y San Juan XXIII enfatizó que “ha de retribuirse al trabajador con un salario establecido conforme a las normas de la justicia” (Pacem in terris, No. 20).

El Papa Francisco agregó a esta tradición la noción de que el trabajo “es fundamental para la dignidad de una persona... nos ‘unge’ de dignidad, nos colma de dignidad; nos hace semejantes a Dios... da la capacidad de mantenerse a sí mismo, a la propia familia, y contribuir al crecimiento de la propia nación”. El trabajo nos ayuda a comprender nuestra humanidad y es necesario para el florecimiento humano. El trabajo no es un castigo por el pecado, sino un medio por el cual hacemos un don de nosotros mismos unos a otros y a nuestras comunidades. Simplemente no podemos avanzar el bien común sin un trabajo decente y un firme compromiso con la solidaridad.

El Día del Trabajo nos da la oportunidad de ver cómo el trabajo en Estados Unidos coincide con los elevados ideales de nuestra tradición católica. Este año, algunos estadounidenses que han encontrado estabilidad y seguridad están respirando con alivio. El crecimiento económico esporádico, el descenso de la tasa de desempleo y la creación más consistente de puestos de trabajo sugieren que el país puede finalmente estar curándose económicamente después de años de sufrimiento y dolor. Para aquellos hombres y mujeres, y sus hijos, esta es una buena noticia.

Sin embargo, al explorar un poco más profundo, se revelan las persistentes penurias de millones de trabajadores y sus familias. La tasa de pobreza sigue siendo alta, al punto de que 46 millones de estadounidenses luchan por llegar a fin de mes. La economía sigue sin producir suficientes trabajos decentes para todo el que es capaz de trabajar, a pesar de que la generación de postguerra ya se está jubilando. Hay dos veces más desocupados que buscan trabajo que el número de empleos disponibles, y eso no incluye a los siete millones de trabajadores a tiempo parcial que desean trabajar a tiempo completo. Millones más, sobre todo los que llevan desempleados largo tiempo, están desanimados y abatidos.

Lo más preocupante es que nuestros adultos jóvenes han cargado con lo peor de la crisis del desempleo y el subempleo. La tasa de desempleo de los adultos jóvenes en Estados Unidos, superior a 13 por ciento, es más del doble del promedio nacional (6.2 por ciento). Y entre los afortunados en tener trabajo, muchos están mal pagados. Un mayor número de graduados universitarios agobiados por las deudas regresan a casa de sus padres, mientras que los graduados de secundaria y otros pueden tener menos deudas, pero muy pocas oportunidades de trabajo decente. El Papa Francisco ha reservado parte de su lenguaje más enérgico para hablar del desempleo de los adultos jóvenes, llamándolo un “mal”, una “barbaridad” y emblemático de la “cultura del descarte”.

La situación es aún peor en otras partes del mundo, en que la desocupación de los adultos jóvenes alcanza hasta tres y cuatro veces el promedio nacional, incluso en lugares como Inglaterra y Australia. En algunos países, tres cuartas partes de los jóvenes que trabajan han recurrido a la inestable y a veces peligrosa economía informal, en un intento por llegar a fin de mes. El Papa Francisco ha dicho que los jóvenes “nos llaman a despertar y acrecentar la esperanza, porque llevan en sí las nuevas tendencias de la humanidad y nos abren al futuro” (Evangelii gaudium, No. 108). Necesitamos hacer más para consolidar esta esperanza y proporcionar a nuestros adultos jóvenes cualificaciones, apoyo y oportunidades para florecer.

El trabajo significativo y decente es vital si los adultos jóvenes esperan formar familias sanas y estables. El trabajo y la vida familiar “deben unirse entre sí correctamente y correctamente compenetrarse. El trabajo es, en un cierto sentido, una condición para hacer posible la fundación de una familia, ya que ésta exige los medios de subsistencia, que el hombre adquiere normalmente mediante el trabajo” (Laborem exercens, No. 10). La investigación está corroborando las consecuencias de descuidar esta relación: la tasa de matrimonios ha disminuido en cerca de 20 por ciento en los últimos 40 años, y la tasa de natalidad es la más baja de que se tenga registro. Entre los adultos jóvenes, el declive del matrimonio ha sido más pronunciado: 40 por ciento. Aunque no es la única razón, muchos adultos jóvenes, al no poder encontrar un trabajo decente, están retrasando el matrimonio y la fundación de una familia.

Nuestro reto en este Día del Trabajo es ponernos a la altura del desafío de la solidaridad planteado por Jesús cuando ordenó: “Ámense los unos a los otros, como yo los he amado” (Jn 13:34). El Catecismo de la Iglesia Católica enseña, “Los problemas socio-económicos sólo pueden ser resueltos con la ayuda de todas las formas de solidaridad: solidaridad de los pobres entre sí, de los ricos y los pobres, de los trabajadores entre sí, de los empresarios y los empleados, solidaridad entre las naciones y entre los pueblos” (No. 1941). Puesto que cada uno de nosotros está hecho a imagen de Dios y vinculado por su amor, en posesión de una profunda dignidad humana, tenemos la obligación de amar y honrar esa dignidad los unos en los otros, y especialmente en nuestro trabajo.

¿Cómo estarían nuestras comunidades, parroquias y el país si todos reiterásemos nuestro compromiso mutuo y con el bien común? ¿Si, en vez de lamentar las esperanzas cada vez más escasas de nuestros jóvenes, creásemos instituciones, relaciones y una economía que nutra el florecimiento humano? ¿Si, en lugar de disputar por ideologías, las personas reconocieran la dignidad humana de los demás y trabajaran juntas?

En su mejor expresión, los sindicatos e instituciones afines encarnan la solidaridad y la subsidiariedad a la vez que promueven el bien común. Ayudan a los trabajadores “no solo a ‘tener’ más, sino ante todo a ‘ser’ más: es decir… realizar más plenamente su humanidad en todos los aspectos” (Laborem exercens, No. 20). Sí, los sindicatos y asociaciones de trabajadores son imperfectos, como lo son todas las instituciones humanas. Pero el derecho de los trabajadores a asociarse libremente es apoyado por la doctrina de la Iglesia con el fin de proteger a los trabajadores y hacerlos avanzar —especialmente a los más jóvenes, a través de la mentoría y la formación de aprendices— a empleos decentes con salarios justos.

Como nación de inmigrantes, reconocemos que una economía vibrante y justa requiere la contribución de todos. En general, los que vienen en busca de trabajo decente para mantener a sus familias complementan, y no desplazan, a los trabajadores estadounidenses. Pero tenemos que arreglar nuestro sistema de inmigración obsoleto para detener la explotación y la marginación de millones de personas, así como atender las necesidades de desarrollo de otros países. De este modo podríamos también equilibrar las condiciones entre los trabajadores, proporcionar más oportunidades para todos los que pueden trabajar, y llevar a cabo un necesario “cambio de actitud hacia los inmigrantes y los refugiados” (Papa Francisco, Mensaje para la Jornada Mundial del Emigrante y del Refugiado).

Apoyar políticas e instituciones que creen empleos decentes, paguen salarios justos y apoyen la formación y estabilidad de las familias también honrará la dignidad de los trabajadores. Aumentar el salario mínimo, más y mejores programas de capacitación de la fuerza laboral y regulaciones más inteligentes que minimicen consecuencias imprevistas negativas serían buenos puntos de partida.

Al hacer esto, seguimos el ejemplo del Papa Francisco de rechazar una economía de exclusión y abrazar una auténtica cultura de encuentro. Nuestras generaciones más jóvenes cuentan con nosotros para dejarles un mundo mejor que el que nosotros heredamos.


dimecres, 2 de juliol del 2014

CONCERT SOLIDARI PER RECUPERAR L'ESCULTURA "40 ANYS HAISSA", 6 de juliol


Com recordareu el passat mes de maig us anunciàvem una iniciativa que des de l’àmbit cívic de cívic de Badalona, un grup de ciutadans, ciutadanes i entitats encapçalada per l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo i la Fundació Ateneu Sant Roc i en la que hi participa l’Equip de Pastoral Obrera de Badalona-Sant Adrià (EPO Badalona-Sant Adrià) s’han proposat rescatar l’escultura que va ser escollida en un concurs per donar homenatge a les víctimes.

El proper diumenge 6 de juliol, el grup musical MUNU (http://www.munu.cat/farà un concert gratuït per aquesta causa. Serà  la platja de Badalona (davant l'estàtua de Roca i Pi) a les 8 de la tarda.

dimarts, 1 de juliol del 2014

EQUATORIANS A CATALUNYA APORTEN UNA NOVA PERSPECTIVA SOBRE LA SITUACIÓ DELS IMMIGRANTS (taller impartit a l'ACO)

El passat 19 d'abril, Dissabte Sant, en la trobada de Setmana Santa del moviment ACO vam realitzar el taller "Impacte psicològic de la immigració davant la desocupació laboral" preparat per 'Associació d'Equatorians, Ecu-Integration, i amb la participació de la Comissió d'Assumptes Migratoris del Moviment Aliança País Catalunya. 16 persones vam conversar sobre la situació social, econòmica, humana i familiar dels equatorians que arriben a Catalunya, els que ja hi viuen (alguns 15 o més anys) i els que es plantegen tornar per la falta de treball. 

Què observem 
-        L'acollida informativa i orientativa a l'immigrant és insuficient (fins i tot per als nadius), cada persona s'ha d'espavilar sola. Les institucions, administracions i les persones que hi treballen (sovint, cal millor relació humana i atenció al públic) haurien d'informar, formar i orientar amb claredat dels tràmits necessaris als que arriben d'un altre país. Així podran comprendre les normes, els costums, la llengua i la història del país d'acollida. 
-        La situació d'atur i treball precari agreujada en els treballadors estrangers, que senten rebuig i culpabilització per la falta de treball i d '"ús indegut o privilegiat" dels serveis socials. 
-        Algunes famílies volen tornar a l'Equador per la falta de treball, però els seus fills els retenen ja que han fet la seva vida i amistats aquí. Abans, en arribar la primera persona estrangera a Catalunya havia de lluitar per portar la seva família (la família estava dividida), ara es pot tornar a dividir causa que els pares marxin i els fills es quedin. 

Què denunciem 
-        Les injustícies que crea la llei d'estrangeria i les normes més estrictes que es preparen (control en els locutoris, atenció sanitària, renovació targetes de residències i altres). 
-        El suport del govern d'Espanya a les polítiques europees de restricció de la mobilitat de treballadors, que són hipòcrites davant la gran facilitat de mobilitat de capitals. 
-        Els CIES i els maltractaments, il·legalitats i injustícies que es donen en ells. 
-  Els poders financers i econòmics que han elaborat aquesta "crisi" en favor de l'acumulació de més capital per interès propi, que està tenint conseqüències molt negatives per a les persones i famílies del món treballador, tant nadiu com estranger (el president d'Equador, Rafael Correa, denuncia que el "capital financer està per sobre del capital humà", quan hauria de ser al contrari). 
-        La privatització i burocratització dels serveis nacionals. 
-        L'ús desproporcionat i distorsionat de la llei. 
-        El control dels estrangers en el sistema públic de protecció d'atur. 
-    La "Postil·la de l'Haia" o tràmit burocràtic per impedir a la pràctica les acreditacions de solteria i de càrregues familiars en el subsidi d'atur. 
-  L'actuació del Banc Pichincha de matriu equatoriana i amb fitxa bancària del Banc d'Espanya, que avui dia segueix executant desnonaments provocant la protesta a les seves seus dels afectats. D'aquesta manera, el Banc Pichincha contradiu l'ordre del president Rafael Correa sobre la praxi ètica de l'actuació bancària equatoriana. 

Què valorem i per què apostem 
-        Els processos d'integració que impulsen diferents entitats socials, culturals i religioses (parròquies, congregacions religioses, moviments cristians, etc.). Reconeixem l'aportació que els treballadors estrangers estan fent a les empreses del país i per tant al desenvolupament econòmic. Creiem que per a la mateixa integració cal ser fidels a les pròpies tradicions i arrels. 
-        Reconeixem conjuntament els valors i qualitats i també els errors i límits o defectes de la manera de ser dels diferents pobles. De vegades, establim estereotips i generalitzacions sobre la manera de ser de cada cultura i país. Si això no s'evita o s'ignora, pot arribar a extrems racistes perillosos i manipulables per grups d'ultradreta. La xenofòbia, les expulsions de centres, d'espais públics i el tractament desigual a l'hora de mirar i tractar els immigrants, produeix en ells por i sentiments de marginació. A vegades s'han sentit també utilitzats per partits polítics pel seu interès. 
-        Experimentem que tots som iguals en drets i deures, que som germans/es i que les diferències culturals ens enriqueixen enormement com a persones i com a país. La vida es pot viure de moltes maneres i al relacionar-nos amb altres persones d'altres cultures podem millorar moltes de les nostres formes de ser i aprendre dels altres. 
-        Exigim poder votar almenys en les eleccions locals i autonòmiques per als que tinguin targeta de residència. La impossibilitat de votar és una falta de democràcia i de respecte. 
-        Apostem per una major obertura i sensibilitat humana i cultural, per augmentar el grau de convivència i de fraternitat entre tots. 
-        Seguir relacionant-nos per seguir involucrant-nos i així comprendre’ns millor, ajudar-nos mútuament en les nostres necessitats socials, humanes, culturals i religioses. Podem conjuntament construir una Catalunya nova i plural que segueixi la seva tradició de respecte a les diferents identitats i d'acollida. 
-        Valorem el foment de la democràcia participativa que fan els governs progressistes llatinoamericans (com Rafael Correa a Equador). 


Comunicat Asociación de Ecuatorianos Ecu-Integration i ACO (Acció Catòlica Obrera) - 25/05/14