Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dijous, 31 de març de 2016

NOTA DELS BISBES DE CATALUNYA SOBRE L'ACOLLIDA A LES PERSONES REFUGIADES

Els bisbes de Catalunya volem expressar la nostra solidaritat amb els milions de persones que han hagut de fugir de diferents països de l’Orient  Mitjà, Àsia i Àfrica a conseqüència dels terribles conflictes armats i de les persecucions. També amb els milions de persones que arreu del món es veuen abocades a emigrar a causa de la pobresa.

En els seus desplaçaments, els refugiats i emigrants pateixen sovint situacions extremadament precàries, abusos per part d'organitzacions que trafiquen amb les persones i, de vegades, també rebuig social i tracte inadequat per part d'algunes autoritats. No podem oblidar que són milers, molts d’ells infants, els qui han perdut tràgicament la seva vida creuant la Mediterrània per arribar a Europa. Per tot això, els bisbes preguem Déu amb esperança, per tal que tots els emigrants i refugiats siguin protegits i tractats d'acord amb la dignitat que mereix tota persona. 

Malauradament, ens dol profundament constatar que algunes polítiques desenvolupades pels governs d’Europa i l’actitud d’una part de les poblacions europees no s’estan mostrant a l’alçada de la seva obligació legal i moral de protegir i acollir tots els refugiats, la qual cosa provoca encara majors sofriments.

Amb tot, són de lloar i agrair els gestos i esforços de solidaritat de bona part de la ciutadania i d’organitzacions no governamentals que s’han multiplicat arreu. També a Catalunya hem vist que són moltes les persones i organitzacions que s’han mobilitzat en iniciatives de salvament, assistència humanitària i sensibilització social. Les institucions públiques i entitats socials s’han preparat per a l’acollida i integració de refugiats al nostre país. Els bisbes donem suport i encoratgem totes aquestes accions. Les nostres diòcesis, a través de Caritas i altres entitats catòliques, han ofert des del primer moment diversos equipaments i recursos per a la acollida i, de fet, fa temps que atenen refugiats i ajuden a sensibilitzar l’opinió pública.

Els cristians no ens hem de cansar d’insistir que els refugiats i els emigrants han de ser tractats com a germans, respectant sempre la seva dignitat humana. Hem de fer nostre el seu sofriment i superar la temptació de la indiferència. És el desig, tantes vegades expressat, de veure una Europa unida i cohesionada, compartint els valors democràtics que defineixen la seva identitat. El Papa Francesc ha mostrat reiteradament la seva preocupació per aquesta problemàtica, amb múltiples gestos i paraules de denúncia i de solidaritat.

Per tot això, els bisbes de Catalunya volem fer una crida a la societat catalana a continuar mobilitzant-se i a treballar en favor de l’acollida i integració dels refugiats i també de tots aquells que, per raons econòmiques o altres dificultats, arriben al nostre país amb el desig de poder emprendre una vida millor. I oferim de nou la màxima col·laboració de l’Església per a fer-ho possible.

Així mateix, convidem la ciutadania i les institucions a incidir sobre la Comunitat internacional per tal que es garanteixi l’acollida i protecció de la vida i els drets humans de tots els emigrants i refugiats. És necessari i urgent que s’afrontin seriosament les causes d’aquesta dura realitat, posant fi als greus conflictes armats, a la inseguretat i la pobresa que provoquen la sortida de milions de persones dels seus països d’origen.

Finalment, ens volem adreçar a les comunitats cristianes, demanant que intensifiquin la pregària i els esforços concrets de solidaritat i hospitalitat davant de tots els immigrants i refugiats que arriben al nostre país. El papa Francesc, en aquest Any Sant de la Misericòrdia, ens convida a «desvetllar la nostra consciència, molts cops adormida davant el drama de la pobresa, i d’entrar encara més en el cor de l'Evangeli» (MV 15).


Tarragona, 31 de març de 2016.


En el següent enllaç també la trobareu a la pàgina de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET)      
http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=23376

divendres, 18 de març de 2016

36è ANIVERSARI DEL MARTIRI DEL BEAT ÓSCAR ROMERO



El proper dimecres 23 de Març a les 20:00h a la Parròquia de Santa Anna a Barcelona (Carrer Santa Anna, 29) tindrà lloc la celebració de l’aniversari de la mort de Monseñor Romero.

És important recordar i celebrar la vida i la mort de persones tan imprescindibles en la nostra trajectòria cristiana. Persones com Monseñor Romero que van optar per la solidaritat, la justícia i l’opció pels més desfavorits.

Serà una missa molt entranyable, plena de simbolisme i que ens donarà força per seguir treballant per tots aquells que ho necessiten.

dimecres, 16 de març de 2016

ENS MOVEM CONTRA L'ACROD DE LA VERGONYA DE LA UE AMB TURQUIA



Us animem a participar a l'ENCESA D'ESPELMES CONTRA L'ACORD ENTRE UE I TURQUÍA. Serà aquesta nit, dimecres 16, a les 21:00 a Pl. Sant Jaume de Barcelona, organitzada per Stop Mare Mortum 

https://www.facebook.com/events/1683207078619730/

La Plataforma d'entitats cristianes amb la Immigració, de la qual formem part com a Pastoral Obrera, hi serà present, i més ara que les entitats d'acció social  d'Església han manifestat al seu rebuig a l'acord. Hem quedat a la Plaça Sant Jaume entrant pel carrer Ferran.


També us animem a SIGNAR AQUESTA INICIATIVA D'OXFAM INTERMON per demanar al congrés que exigeixi al Govern en funcions que bloquegi el principi d'acord entre la Unió Europea i Turquia que permetrà tornar a territori turc a les persones refugiades que han arribat a Grècia


20è ANIVERSARI DE L'EQUIP DE PASTORAL OBRERA DE BADALONA

A les 10 del matí la Fina i la Montse rebien els assistents a l’entrada de l’Ateneu de Sant Roc que s’anaven acumulant per moments mostrant en animada conversa l’alegria d’un nou retrobament. En el Pati, el Salva ja ho tenia tot preparat per cuinar en el seu moment les paelles. En la sala gran de la reunió una exposició de 40 cartolines farcides de documents i fotos mostrava algunes de les activitats realitzades en els 20 anys d’història de l’EPO. En una taula lateral es podien consultar diverses publicacions que l’Equip de Pastoral Obrera ha editat i difós al llarg d’aquests anys, i més en concret el llibre que recull la seva història i que porta per títol Vint anys de compromís obrer i espiritualitat cristiana. Al fons de l’escenari una gran pancarta recordava el motiu de la trobada.
Amb goig i esperança renovada 12 de març de 2016 hem celebrat el nostre 20è aniversari. Els membres de l’EPO - Fina, Antonio, Isidre, Lídia, Amàlia, Elena, Alberto, Miquel  i  Emili - hem estat acompanyats pel Delegat de Pastoral Obrera de Barcelona Pepe Rodado i la secretària de l’entitat Èrika Fabregat, i pel Delegat de Pastoral Obrera de Terrassa, Pepe Baena, que fou en aquella primavera de 1996 un dels iniciadors de l’EPO de Badalona. També d’amics i amigues pertanyents a les parròquies de Sant Roc, Sant Antoni de Llefià, Santa Clara de Morera,  Capella de la Salut Alta, Sant Adrià, de moviments apostòlics obrers ACO i GOAC, de religioses de Lestonnac, de Jesús Maria, de la Sagrada Família, de rectors de parròquies i capellans obrers. 

Una gran alegria ens ha produït la presència i l’acompanyament en aquesta trobada de sindicalistes i militants obrers històrics de la ciutat i de fora que sempre ens han fet costat, molts dels quals van ser ponents de les xerrades realitzades per l’EPO, com Adoni González, Joan Rico, Xavier Becerra, Ernestina Ròdenas, Salva Figuerola, Esteve Corbera, Juanje Guerrero, Quim Cervera;  de persones que van realitzar el Curs de Formació per al Compromís Social; de membres d’entitats culturals com Associació Cultural El Pedrís i del propi Ateneu de Sant Roc amb els quals, juntament amb l’Institut Pau Gargallo, l’AAVV de Morera i l’Orfeó Badaloní, vam tirar endavant el “Projecte Haissa” per recuperar l’escultura dedicada a les obreres i l’obrer morts en l’incendi de la fàbrica tèxtil del mateix nom. Altres amics i amigues provenien de ciutats  i pobles propers com Barcelona, Cornellà, Sant Adrià de Besòs, Hospitalet, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Teià, Mataró i Badia del Vallès. Un record especial  vam tenir pels amics malalts i pels que ja ens han deixat: el bisbe Joan Carrera, la Roser Hernández, l’Enric Grasses, el José Antonio González, el Dani  Sabater,...

A l’acte es va fer present l’Alcaldessa de Badalona,  Dolors Sabater, que va dirigir unes paraules als assistents valorant la tasca feta per l’Equip de Pastoral Obrera, els valors cristians que l’inspiren i  encoratjant-lo a seguir actiu en el compromís per fer una Badalona més justa, acollidora,  igualitària i fraterna. També  la Fàtima Taleb, Regidora de Participació Ciutadana i Convivència, primera dona musulmana regidora de l’Ajuntament de Badalona, recordà en la seva intervenció la seva inicial participació en l’EPO que la va empènyer en el seu compromís social. Hi foren presents igualment el regidor Oriol Lladó, primer Tinent Alcalde de l’Ajuntament i responsable de l’àmbit Badalona Habitable, i Marcel Mauri,  Cap del Gabinet d’Alcaldia i Comunicació.

En la primera sessió es va fer memòria històrica d’aquests 20 anys de tasca formativa, social i evangelitzadora resseguint  les imatges de l’audiovisual elaborat amb motiu de la publicació Vint anys de compromís obrer i espiritualitat cristiana, amb aportacions i testimonis dels assistents. Després d’un descans reparador es va entrar en el debat sobre com llegim el moment històric actual i els valors que ens han de seguir acompanyant en la lluita per fer un món millor.  L’amic Quim Cervera ens ha elaborat un resum ordenat i completíssim de les aportacions i reflexions fetes pels assistents que adjuntem en un annex final.

Seguidament va tenir lloc el dinar de germanor amb un aperitiu i dues paelles d’arròs cuinades amb molt d’amor per l’amic Esteve Tortajada. En l’estona de sobretaula que seguí el seu fill Lot ens va oferir diverses caçons del seu extens repertori, contagiant-nos del seu missatge i del sentiment i la  tendresa  en què les interpretava.

Voldríem deixar constància del nostre agraïment a totes i tots els assistents i a totes i tots els que ens heu acompanyat en aquests vint anys d’acció evangelitzadora i transformadora. Una gratitud  enormel per a l’Ateneu de Sant Roc que amb tant d’afecte ens ha acollit sempre i de forma especial  en aquesta celebració. Esperem que aquesta trobada ens doni força per continuar seguint les passes de Jesús de Natzaret sempre al costat dels treballadors i treballadores de la nostra ciutat i del món. 

Els membres de l’Equip de Pastoral Obrera de Badalona en nom de tots els assistents ens adherim a la denúncia feta per les entitats d’acció social de l’Església que rebutgen l’acord subscrit entre la Unió Europea i Turquia per a retornar els refugiats, i animem a totes les persones de bona voluntat a denunciar aquesta situació indignant  i a tenir una actitud de solidaritat activa en favor de tots els germans i germanes que fugen de les guerres i/o de la fam. Entre altres coses diu el document: 

“... la imagen de una Europa de los mercaderes vuelve a emerger como escandaloso colofón a la larga serie de acciones caóticas, confusas y represivas que en los últimos meses vienen adoptándose contra los refugiados en la Frontera Este. 

El acuerdo adoptado con Turquía viola los convenios internacionales y europeos ratificados por los Estados miembros que prohíben expresamente la devolución de personas que son objeto de persecución o víctimas de guerra. Es, por tanto, inaplicable. Además, supondrá un incremento mayor si cabe del inmenso saldo de sufrimiento, dolor y muerte por parte de quienes siguen arriesgando cada día sus vidas mientras buscan bienestar, seguridad y protección a las puertas de Europa.

Pedimos a los Estados miembros que defiendan la Convención de Ginebra y se atengan a los valores proclamados en sus constituciones. Instamos una vez más a la UE a que ofrezca canales legales y seguros para acceder a nuestro territorio, garantizando la protección de los derechos humanos y la dignidad de estas personas que huyen del terror y la desesperación.
Invitamos a la comunidad cristiana y a toda la sociedad a expresar su rechazo inequívoco a este acuerdo, que condena a todos esos seres humanos —mujeres y niños en su mayoría— a ver cercenados sus anhelos de libertad”.

A través del link http://www.oxfamintermon.org/es/accion-humanitaria/emergencia/stop-acuerdo podeu accedir al document complet. 
                                                                                               Badalona, 12 de març de 2016


20 ANIVERSARI DE L’EQUIP DE PASTORAL OBRERA DE BADALONA I SANT ADRIÀ 
12 març 2016. Ateneu Sant Roc de Badalona
Resum del Debat

1. Lectura que fem del moment històric actual
- Estem passant d’una lectura europea de la realitat social, a una pluralitat de lectures, procedents d’altres cultures, cosmovisions i religions de l’anomenat “tercer món” . Sortim de l’eurocentrisme i anem vers el diàleg intercultural i hem d’escoltar què diuen, com llegeixen la realitat els marroquins, els pakistanesos, etc.

- Estem no en una etapa de canvis, sinó en un canvi d’etapa, en una nova era”:
  • De canvis tecnològics, científics, laborals, dels mitjans de comunicació,...
  • Que tenen efecte en les classes socials: en sorgeixen de noves, i les tradicionals entren en una dinàmica de transformació.
  • El sistema capitalista s’ha fet l’amo del món, i no té alternativa ni real, ni teòrica. Hem entrat en la globalització econòmica.
  • Això altera els partits polítics: “via-crucis” en els partits, conflictes, tensions, coalicions diverses, noves formacions polítiques,...
  • Es produeixen també canvis de valors: crisi i pluralitat cultural i religiosa...
  • Tot plegat afecta en desorientacions, pors, aprenentatges, recerques, a vegades de seguretats (fonamentalismes...)
  • Hi ha elements que moren i elements que naixen, tant en el pla econòmic, com polític, cultural religiós i eclesial.
  • Per això esdevenim a la vegada “ploraneres” que fem el dol del que es mor i necessitem recursos psicològics per afrontar-ho, i també esdevenim “llevadores” del que neix de nou, que encara no sabem com serà, i que ens dóna esperança, i en aquest sentit hem d’estar atents i escoltar als joves.

- El sistema capitalista és assassí, com observem en:
  • En els suïcidis que es donen que no suporten la pressió laboral, social...
  • El refús a l’entrada d’immigrants, la xenofòbia..., que ens avergonyeix, ens indigna i cal denunciar.
  • Els acomiadaments i els treballs precaris, l’atur...
  • Els desnonaments.
  • L’augment de la desigualtat i de la pobresa
  • L’individualisme que “mata” la vida comunitària i les relacions humanes.
  • Les guerres a diferents llocs del planeta (negoci de les armes).
  • La crisi ecològica.
  • En el món cada cop hi ha més persones i es va desertitzant (es fa petit el món).
  • El canvi climàtic.
  • La informació és “un mirall trencat”: arguments  i contra-arguments, no sabem a qui creure, davant de tanta desinformació, no sabem què és el que passa realment, se’ns amaga informació; la robòtica al servei de qui es posa? i de què?

- Estem en una democràcia segrestada, en la que sembla que l’alta banca i les grans empreses multinacionals, ja no hi creguin, la manipulin, l’utilitzin al seu servei, reduint-la i adulterant-la i no deixant que es desenvolupi i esdevingui més participativa.

- La classe obrera segueix existint i ens preguntem:
  • ¿Es pot parlar de classe obrera? Notem que és millor el terme obrer, que no pas “empleat”, o “productor”.
  • ¿On és?
  • ¿Qui representa les mestresses de casa, els aturats, els de l’economia submergida,...?
  • Hem lluitat pels drets, pels sous i en part hem perdut drets i sous.
  • Caldria cercar camins de coordinació de tots els moviments a favor de la classe obrera, i utilitzar els recursos tecnològics que tenim.


- La consciència de classe obrera
  • ¿Qui és considera classe obrera avui?
  • ¿Els joves es senten obrers? Alguns el terme “obrer” el veuen “antic” i diuen que hem de canviar de mentalitat.
  • Hi ha apatia i passivitat en els capes treballadores: joves que no es mouen gaire, potser perquè encara viuen massa bé i ja s’ho trobaran. Altres es mouen amb noves formes organitzatives, amb força creativitat, i potser imaginaran un altre sistema...
  • I cada cop hi ha més consciència que s’estén a partir  de les “esquerdes” que el mateix sistema capitalista té. Per una part no pot solucionar ni la desigualtat, ni la depredació de la natura, dos de les qüestions més importants del planeta, ja que està recolzat sobre elles, i les reprodueix per la necessitat del mateix sistema. Per altra part les “esquerdes” que l’acció del moviment obrer i la dels moviments socials li anem creant.
  • Hi ha resistències als canvis que es produeixen en els moviments socials, en els partits. Ens caldria ser més flexibles. Hem d’acceptar que les condicions de vida canvien, no podem viure com en temps “d’eufòries econòmiques”, ja que el model “occidental “ no es pot reproduir a tot el món, i per això cal afrontar una economia sostenible, i a la vegada avançar en el repartiment de la riquesa que acumulen uns molts pocs en el món.
  • No ens hem de culpabilitzar més del compte, ja que som més víctimes que causants de la situació.
  • Encara ens manca un pensament madur, que aglutini i globalitzi tot el que es va analitzant i pensant, també falta elaborar una utopia que engresqui i mobilitzi, i una coordinació de tots els moviments socials de protesta.


- La gent gran:
  • Sosté moltes de les associacions, entitats, fundacions, moviments socials, parròquies, moviments eclesials, iniciatives diverses...
  • Seguirà creixent el nombre de persones grans i cada cop es faran més grans i poden durar fins els 100, anys i més endavant fins els 120 anys (diu la demògrafa Anna Cabré).
  • Per tant no hem de tenir nostàlgia ni enyorança de la nostra època de joves, o tenir “enveja” o preocupar-nos massa dels joves d’avui si estan en les nostres accions o no.
  • Hem de trobar el nostre paper, saber transmetre la nostra experiència, recolzar i també seguir actuant (no “tirar la tovallola”).
  • Hem sembrat una llavor i hem de tenir esperança que anirà creixent i de fet anem veient com van sorgint “fruits” (alcaldesses d’esquerres en moltes poblacions, nous moviments socials, cooperativisme, associacions i fundacions de caire social...).


2. Valors amb els que volem continuar creixent com a persones i com a societat.
- Els valors de la tradició i moviment obrer: generositat, solidaritat, fraternitat, el compartir, l’estar per l’altre, sentit de col·lectiu, alliberament, acció, participació, justícia social, pau, dignitat,...

- Seguir esperançats.

- Creure en el valor de les petites accions, gests, que cada dia es fan per part de molta gent: Hi ha molt “volum” d’estimació en tot el món.

- Creure i confiar en els joves que se’n sortiran.

- Creure i confiar en la gent, que té ganes, que actuen, fan passos alliberadors, amb la gent gran que segueix aportant, etc.: confiança en l’esser humà.

- Viure l’estil de Jesús, que ens fa feliços, que implica:
  • Confiar amb les persones, amb la seva força interior espiritual  (“la teva fe t’ha salvat”).
  • Confiar en Déu, que ens estima i ens es fidel.
  • Seguir cooperant en la construcció del regnat de Déu (de justícia, pau, llibertat, amor...) en el món i a  dins nostre.


3. Propostes per seguir endavant.
- Passar de l’anàlisi i de la indignació a l’acció col·lectiva transformadora (manifestacions, signar manifestos...).

- Combatre les causes i no sols actuar amb mesures pal·liatives.

- Recolzar experiències humanitzadores i col·laborar amb les incitatives ja existents.

- Crear espais de diàleg, de trobada que ajudin a la presa de consciència.

- Repartir el treball.

- Ensenyar als nostres fills, nets i a les persones del nostre entorn, les nostres experiències d’acció, la nostra consciència, els nostres valors, la nostra esperança.

- Potenciar els equips de Pastoral Obrera i crear-ne de nous en altres indrets i procurar que l’Església els reconegui, valori i els  recolzi (seguint el bisbe de Roma Francesc).

- Fer una denúncia en nom de l’ EPO sobre el tancament d’Europa en quant a acollir els refugiats i immigrants.


divendres, 11 de març de 2016

DURÍSSIMA DENÚNCIA DE SANTIAGO AGRELO, ARQUEBISBE DE TÀNGER
















(Santiago Agrelo Martínez, Arzobispo de Tánger). 24 febrero 2016

En los alrededores de Ceuta hay emigrantes. No sé cuántos son. Sé que son seres humanos. Sé que no tienen papeles, pero tienen hambre. Sé que no están autorizados a estar donde están, pero tienen derecho a buscarse un futuro para sí mismos y para sus familias. Sé que las autoridades de las naciones los consideran una amenaza, aunque la realidad es que las autoridades son una amenaza para ellos.

El lunes les llevamos alimentos. El martes nos llaman para informar que las fuerzas del orden (ellos dicen "la policía") se los han quitado. ¿Qué dirían ustedes de una sociedad que persiguiese a hombres, mujeres y niños vulnerables e indefensos -a los que leyes inicuas han hecho ilegales, irregulares, clandestinos-, los acosase como si fuesen alimañas, los persiguiera como si fuesen criminales, los golpease como no se permitiría hacer con los animales, y los cercase para rendirlos por hambre? Se diría que esa sociedad se había deshumanizado, corrompido, embrutecido, envilecido, degenerado.

Pues lo que no hace la sociedad marroquí, acogedora y humana, se nos dice que lo hacen agentes uniformados, miembros de fuerzas del orden del Estado, que entran en el bosque de Beliones, no para apartar de la frontera -de una maldita frontera que Dios no hizo ni quiso ni quiere-, a unos emigrantes, sino para apropiarse de los pocos alimentos que los emigrantes han recibido para subsistir.

¿Qué nombre te das a ti mismo, tú, agente de la autoridad, si te has llevado a tu cuartel o a tu casa lo que un hermano tuyo necesita para vivir? ¿Te has divertido? ¿Te has escondido para que nadie te viese? ¿Es lo que te han mandado hacer? ¿Lo has hecho por propia iniciativa? ¿Crees que no habrás de dar cuenta al único Dios?

Por si lo hubieses olvidado, te recuerdo lo que dice el Señor de todos, el Dios de Abrahán, de Isaac y de Jacob, el Dios de Jesús de Nazaret, el Dios de Mohamed: "He visto la opresión de mi pueblo, he oído sus quejas contra los opresores, me he fijado en sus sufrimientos. Voy a bajar a librarlos". Te lo recuerdo por si quieres tener piedad de ti mismo, pues si comes el pan que has quitado a los pobres, estás comiendo tu propia condenación, estás comiendo el bocado que mete en tu cuerpo a Satanás.

Se lo recuerdo al soldado y al oficial que lo manda, al político que fija las normas y a los gobiernos que las ejecutan: Dios ve al opresor y al oprimido, y toma partido por el oprimido.

Tal vez pienses que puedes honrar a Dios y despreciar a los pobres. Un día comparecerás ante él y descubrirás aterrorizado que los pobres eran tan dignos de respeto como Dios. Aquel día, el Rey, el único Rey, el hermano de los pequeños a quienes hoy robamos el pan, lo creáis o no, nos juzgará y nos condenará, y de nada servirá que le llamemos "Señor", pues sólo se recordará el pan que le hemos dado o le hemos negado.

"Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo". A nadie le pediré que se convierta a Dios. Podéis tranquilamente no creer en él. No se os pedirá cuenta de semejante ignorancia. Pero estamos perdidos si no nos convertimos a los pobres. Entonces nuestra suerte estará entre los malditos. 

dijous, 10 de març de 2016

LAS ENTIDADES DE ACCIÓN SOCIAL DE LA IGLESIA EN ESPAÑA RECHAZAN EL ACUERDO SUSCRITO ENTRE LA U.E. Y TURQUÍA PARA DEVOLVER A TODOS LOS REFUGIADOS

Madrid, 8 de marzo 2016

Las entidades de acción social de la Iglesia que trabajan con refugiados y migrantes —Cáritas, CONFER, el Sector Social de la Compañía de Jesús y Justicia y Paz— expresan su consternación y su más absoluto rechazo ante el acuerdo alcanzado ayer en Bruselas entre la Unión Europea y Turquía que permitirá devolver a territorio turco a todos los refugiados que en los últimos meses han llegado a Europa desde las costas del Egeo. 

Estas entidades quieren denunciar un acuerdo inédito, que supone un giro radical en la política migratoria y un serio retroceso en materia de derechos humanos. De hecho, la Unión Europea ha decidido comprar, con el desembolso de una partida extraordinaria de 3.000 millones de euros adicionales al Gobierno de Ankara y otras contrapartidas, la contención de los refugiados fuera de las fronteras comunitarias y permitir la devolución —incluso colectiva— a Turquía de todas las personas refugiadas que llegan a la Unión. 

Con ello, la imagen de una Europa de los mercaderes vuelve a emerger como escandaloso colofón a la larga serie de acciones caóticas, confusas y represivas que en los últimos meses vienen adoptándose contra los refugiados en la Frontera Este.

El acuerdo adoptado con Turquía viola los convenios internacionales y europeos ratificados por los Estados miembros que prohíben expresamente la devolución de personas que son objeto de persecución o víctimas de guerra. Es, por tanto, inaplicable. Además, supondrá un incremento mayor si cabe del inmenso saldo de sufrimiento, dolor y muerte por parte de quienes siguen arriesgando cada día sus vidas mientras buscan bienestar, seguridad y protección a las puertas de Europa.

Pedimos a los Estados miembros que defiendan la Convención de Ginebra y se atengan a los valores proclamados en sus constituciones. Instamos una vez más a la UE a que ofrezca canales legales y seguros para acceder a nuestro territorio, garantizando la protección de los derechos humanos y la dignidad de estas personas que huyen del terror y la desesperación. 

Invitamos a la comunidad cristiana y a toda la sociedad a expresar su rechazo inequívoco a este acuerdo, que condena a todos esos seres humanos —mujeres y niños en su mayoría— a ver cercenados sus anhelos de libertad. 

Como el Papa Francisco señaló en su discurso ante el Parlamento Europeo, “Europa será capaz de hacer frente a las problemáticas asociadas a la inmigración (…) si es capaz de adoptar políticas correctas, valientes y concretas que ayuden a los países de origen en su desarrollo sociopolítico y a la superación de sus conflictos internos —causa principal de este fenómeno–, en lugar de políticas de interés, que aumentan y alimentan estos conflictos. Es necesario actuar sobre las causas y no solamente sobre los efectos”. 

_____________________________________________________________________
Contactos para Medios de Comunicación 
Cáritas: Angel Arriví comunicacion.ssgg@caritas.es (91.444.10.16 - 619.04.53.81) 
CONFER: María Jesús Arruti mcs@confer.es (607 45 85 39) 
Justicia y Paz: Montserrat Serrano (91.506.18.28) 
Sector Social Compañía de Jesús: Elena Rodríguez-Avial prensa@jesuitas.es (653 86 28 10)

dimarts, 8 de març de 2016

EPO de BADALONA - 20 ANYS D'ACTIVITAT FORMATIVA, SOCIAL, ECLESIAL I APOSTÒLICA


Estimat amic/ga de l'Equip de Pastoral Obrera de Badalona:

Amb goig et comuniquem que el dissabte dia 12 de març del present any celebrem el 20è aniversari de l’Equip de Pastoral Obrera de Badalona. Vint anys d’activitat formativa, social, eclesial i apostòlica, al servei dels treballadors i treballadores de la nostra ciutat, i al servei també d’una Església que voldríem es configurés cada vegada més a imatge de Jesús. Tu també formes part d’aquesta història de la qual hem volgut deixar constància en la publicació 20 anys de compromís obrer i espiritualitat cristiana.

T’adjuntem el cartell de convocatòria amb el programa del dia i t’agraïm, una vegada més, la teva fidelitat i  col·laboració. Serà una gran alegria el poder tenir-te entre nosaltres en aquesta celebració.

A fi  de poder organitzar el dinar i donar-te el millor servei, et preguem confirmes la teva assistència a través del correu electrònic:  epoa.bdn@gmail.com
Confirma també si necessites servei de guarderia.

dijous, 3 de març de 2016

COMUNICAT DE LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA en motiu DE LA JORNADA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA - 8 DE MARÇ DE 2016





De nou aquest any tenim motius per celebrar de forma reivindicativa el dia de la dona treballadora. Dones de tot el món continuem en múltiples situacions de desigualtat laboral i social. Vivim un canvi d’etapa, estem en un món molt canviant i la dona hi juga un paper important.

LES DONES EN LA FAMÍLIA. A la societat, es continua sense reconèixer el treball de cura de les dones. La feminització d’aquestes feines de dedicació a la família fan que siguin les dones les que normalment sol·liciten excedències o reduccions de jornada. I en conseqüència apareix l’economia submergida i una gran desprotecció legal.
LES DONES I EL MÓN LABORAL. Començant per les dones joves que en temps de crisi no tenen assegurada la feina i els estudis són cada vegada més cars. Tot això provoca perspectives de futur incertes que fan que l’emancipació arribi cada vegada més tard i es faci difícil conciliar vida personal, familiar i la vida laboral. Un cop incorporades al món del treball encara s’ha de superar el “sostre de vidre” (la dificultat de les dones per accedir a responsabilitats dins dels llocs de treball), o la desigualtat de salaris.
LES DONES I LA IMMIGRACIÓ. Partint que el millor és lluitar per un món de pau i superar les diferències culturals i lingüístiques, davant del fenomen de les persones refugiades que vivim avui dia hem de lluitar per facilitar la integració d’aquestes dones que venen de països en guerra. En els conflictes bèl·lics la dona és una de les més vulnerables, objecte de violacions i maltractaments per part dels altres.
LLES DONES I LA POLÍTICA. La dona s’incorpora públicament en el món de la política. Però són discriminades i es valora la seva capacitat a partir de criteris no polítics, sinó per criteris físics, estètics o de personalitat. Així doncs, també en aquest camp la lluita per la igualtat encara està molt present. Encara hem d’arribar a una política de tots i totes.   

Nosaltres, dones obreres i cristianes, acollim el missatge de Jesús de Nazaret que ens proposa que cercant l’AMOR i la JUSTÍCIA, tot home i tota dona pot viure amb dignitat vers la seva plenitud. Posem de manifest el valor de tota persona, especialment de la dona per totes aquestes situacions que encara vivim. Cap de nosaltres no pot ser menyspreada, ni pot ser tractada socialment com a un objecte de consum o mà d’obra barata.  

És per tot això que com a militants cristianes afirmem: Déu va crear l'home, a la seva imatge ho crea, va crear l'home i la dona. Gn 1,27.  Déu ens va crear IGUALS NO INFERIORS.

Un any més, continuem plantejant-nos qüestions essencials que devem respondre si volem garantitza un futur per a tothom, dones i homes:

  •      Reconeixem suficientment el valor central de les dones que acompanyen cap a la plenitud de que és humà en la societat i en l’Església, en totes les seves dimensions?
  •      Les tasques de cura continuen sent “cosa de dones” (“àngels de la llar”)? Tenen reconeixement econòmic? Com traduir aquesta expressió a nivell social? I en l’Església?
  •             La pobresa, situació de la majoria de dones del món, és la causa i la conseqüència de la  violència contra elles, sigui física o psíquica. Denunciem el feminicidi?
  •       Quina és la expectativa per dones i homes, respecte al temps dedicat al mercat de treball i tenint en compte l’elevada concentració sectorial de les dones en llocs de treball precaris?
  •     Que ens plantegem fer per evitar pràctiques de consum, basades en la explotació humana i concretament la de les dones?
  •     És possible esforçar-nos conjuntament en la construcció d’espais comunitaris de solidaritat i dignitat, que com a conseqüència de la crisi de llocs de treball i del sistema actual de benestar, porten a tantes dones a una situació global de precarietat?
  •    Com hauria d’educar, formar i quins valors necessita exercitar una societat realment democràtica per un canvi individual i col·lectiu pel benestar de tota la comunitat?

 Des de la POC ens sentim cridats i cridades a ser-hi presents en aquetes situacions que pateixen moltes dones i ens comprometem a treballar per la seva dignitat.


MOVIMENTS I COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERS I POPULARS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA