Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dimecres, 26 d’octubre de 2016

NOTA DE LA PLATAFORMA D'ENTITATS CRISTIANES AMB LES PERSONES IMMIGRADES


Des de la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants continuem atents i preocupats davant la dramàtica realitat dels milers de persones que, fugint dels conflictes armats, la violència i la inseguretat, tracten d’obtenir refugi o residència a Europa.

Ens commou profundament el sofriment d’aquestes persones i la mortalitat que continua encara produint-se a la mediterrània. I ens preocupa l’actitud i la política dels governs europeus, que segueixen sense actuar d’acord amb les seves obligacions legals i morals de donar protecció i acolliment a aquestes persones i de contribuir més decididament a posar fi a les diferents causes que produeixen aquest èxode. Observem com, més aviat, la seva prioritat és una política, ben discutible, consistent a usar tercers països com a barrera, a canvi d’ajuts econòmics (Turquia, Níger, Nigèria, Senegal, Mali, Etiòpia...).

Pel que fa al Govern espanyol, volem recordar que l’any passat es va comprometre formalment davant d’Europa a acollir, fins l’any 2017, 1.449 persones refugiades pel procediment anomenat “reubicació” (és a dir, de persones ja assentades a països de la Unió Europea) i 15.888 pel denominat “reassentament” (persones procedents de països extracomunitaris).

A hores d’ara, octubre de 2016, Espanya no ha complert ni amb un 4% del que s’havia compromès. Malgrat l’enorme solidaritat que mostra la població i els programes impulsats per moltes ONG i administracions públiques locals i autonòmiques, els refugiats acollits procedents d’altres països de la Unió es limita a 50 persones provinents d’Itàlia i 313 des de Grècia. Pel que fa a reassentaments, només s’ha acollit 57 persones procedents de Turquia i 222 del Líban.

La resposta espanyola, i en general europea, contrasta enormement amb l’esforç que fan països com el Líban, un país amb poc més de 6 milions d’habitants on hi viuen més d’un milió de refugiats, sobretot sirians. Aquesta situació suposa un repte per totes dues parts: d’una banda els refugiats es troben amb restriccions fortes quant a accés al mercat laboral, un fet que els porta a una vulnerabilitat més acusada; de l’altra banda, el govern libanès fa front com pot a un augment sobtat de la població del 17%. Per tant, la única solució viable és el reassentament a altres països, en particular de la Unió Europea.

És per això que, un cop més, demanem al Govern d’Espanya, que acceleri les actuacions necessàries per donar compliment als compromisos signats i, en definitiva, assumeixi la responsabilitat internacional de solidaritat que ens pertoca enfront d’una situació de patiment humà d’aquesta magnitud.

Alhora, reiterem un cop més la nostra demanda al conjunt dels governs i institucions de la Unió Europea per tal que assumeixin com una prioritat la promoció de la pau i el desenvolupament del món i actuïn veritablement guiats pels principis de protecció dels drets humans, la solidaritat i l’hospitalitat, que són valors fonamentals que es troben en l’arrel del projecte europeu.

20 d’octubre de 2016


ACO, CARITAS DE BARCELONA, CONVIVIM, FUNDACIÓ BENALLAR, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, OBRA SOCIAL DOMINGO SOLÀ (EKUMENE), ACAT, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA STUDIUM, FUNDACIÓ LA SALUT ALTA, FUNDACIÓ ORTODÒXIA, FUNDACIÓ PERE TARRÉS, GOAC DE BARCELONA-SANT FELIU, JOC, JUSTÍCIA I PAU, MOVIMENT DE PROFESSIONALS CATÒLICS DE BARCELONA, FUNDACIÓ VIARANY, MANS UNIDES, CVX-C COMUNITAT DE VIDA CRISTIANA A CATALUNYA, COMUNITATS ADSIS DE BARCELONA, URC (UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA).

dilluns, 10 d’octubre de 2016

NO QUALSEVOL TREBALL, SINÓ UN TREBALL DECENT! LA POB, AMB ALTRES ENTITATS CRISTIANES, CELEBRA LA JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DECENT



 No qualsevol treball, sinó un treball decent. Aquest és el lema amb el que un conjunt d’entitats cristianes van celebrar divendres passat, 7 d’octubre, la Jornada Mundial pel Treball Decent.

Càritas Diocesana de Barcelona, Cristianisme i Justícia, la Delegació Pastoral Obrera, la Delegació Pastoral Social, Justícia i Pau, Mans Unides i Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església-SEDASE van aplegar més de cent cinquanta persones que ompliren la Sala d’actes de Cristianisme i Justícia.

Amb la presentació d’un vídeo que visualitzava la realitat de treball “indecent” que avui dia vivim i la necessitat de donar una resposta s’iniciava l’acte. Seguidament, Charo Castelló, militant de la HOAC i co-presidenta del Moviment Mundial de Treballadors-es Cristians-es va fer una exposició sobre el concepte de Treball Decent: d’on neix, amb quina necessitat, quin és el seu recorregut i la importància que té aquesta fita a nivell mundial.

Es va continuar amb la presentació de la web que s’ha elaborat per aquesta campanya, on, a part del vídeo,  es troba el díptic de difusió amb dades molt rellevants sobre la realitat laboral a Catalunya i el manifest que s’ha elaborat conjuntament al qual es poden adherir les persones i entitats que hi vulguin.

Finalment vam concloure l’acte amb unes paraules del Bisbe Sebastià Taltavull qui va ressaltar la causa d’aquesta actual situació laboral: és possible un treball decent en aquesta economia indecent? També va presentar la Nota sobre el Treball Decent que els Bisbes catalans de la Conferència Episcopal Tarraconense van fer pública el dia anterior.

Amb aquest acte es posava el punt de sortida a la campanya “No qualsevol treball, sinó un treball decent” on aquestes entitats volen posar de manifest el seu compromís de promoure oportunitats per a que tothom pugui aconseguir un Treball Decent amb condicions de llibertat, equitat, seguretat i dignitat humana.

Trobareu totes aquestes eines a la web. No deixeu de seguir-nos a www.treballdecent.cat

I si voleu veure l'acte sencer ho podeu fer a través del següent enllaç https://cristianismeijusticia.net/en-directe

divendres, 7 d’octubre de 2016

ELS BISBES DE CATALUNYA DAVANT LA JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DECENT!




En el dia de la Jornada Mundial pel Treball Decent, 7 d’octubre, impulsada per l’Organització Internacional del Treball (OIT), els bisbes de Catalunya donant suport a les delegacions diocesanes de pastoral obrera i altres entitats cristianes, volem recordar el compromís que tota la comunitat cristiana ha de tenir perquè tothom pugui aconseguir un treball decent en condicions de llibertat, equitat, seguretat i dignitat humana.

1. La situació actual
Darrere l’argument de la recuperació econòmica i de la disminució de l’atur, a Catalunya continuen havent-hi més de 650.000 persones aturades (més de 4.700.000 persones al conjunt de l’Estat Espanyol, segons dades del començament del 2016). En els darrers anys s’han aplicat algunes mesures en favor d’aquesta recuperació que han capgirat les condicions de treball de moltes persones treballadores pel que fa a la temporalitat, el tipus de jornada i el seu nivell salarial.

Avui, l’ocupació ja no garanteix sortir de la pobresa, com ho demostra el fet que el nombre de «treballadors pobres» vagi creixent de manera progressiva, ja que la taxa de risc de pobresa en el treball a Catalunya ja es troba a l’11,7% de les persones treballadores. Cada vegada ens trobem més persones excloses del mercat de treball, d’altres amb unes condicions laborals indignes, moltes treballant en l’economia submergida i molts joves que segueixen patint una falta de perspectives laborals que els angoixen.

2. La necessitat d’un treball decent per la persona i per la societat
A la nostra societat, el treball té un paper fonamental i decisiu en la vida personal, familiar i social de la ciutadania. Quan el treball i les seves condicions es veuen profundament deteriorats, tota la vida personal, familiar i social es veu afectada negativament. El treball és un bé i un dret fonamental de tota persona, vinculat a la dignitat humana. Es tracta d’una activitat amb la qual les persones desenvolupem la nostra creativitat i les nostres capacitats, majoritàriament adquirides amb esforç, així mateix ens relacionem amb els altres, ens sentim útils i compromesos amb la nostra societat, i potenciem la nostra autoestima, tot contribuint al bé comú. Alhora, el fet de treballar suposa un reconeixement social que ens dignifica com a persones i membres de la societat, i que actua com la principal via d’integració social. Per als cristians i tots els qui compartim la fe en Déu creador, el treball és un dret i un deure i constitueix una veritable col·laboració en el creixement i perfeccionament del món creat (Joan Pau II, Laborem exercens, 16).

3. L'Església pel treball decent
El Concili Vaticà II afirma que «el treball és un dret fonamental i un bé per a la persona humana» (Gaudium et Spes 26). Diferents entitats i associacions d’Església porten temps dedicant part dels seus esforços a la conscienciació sobre la situació laboral i el deteriorament en les condicions de treball. Per aquest motiu, manifestem la necessitat de posar com a objectiu de les nostres institucions i organitzacions la necessitat d’un treball decent per a tothom, promovent una economia que generi oportunitats, iniciativa empresarial, desenvolupament, llocs de treball i formes de vida més sostenibles per a tothom.

Benet XVI afirma «¿Què significa la paraula decència aplicada al treball? Significa un treball que, en qualsevol societat, sigui expressió de la dignitat essencial de tot home o dona: un treball lliurement elegit, que associï efectivament els treballadors, homes i dones, al desenvolupament de la seva comunitat; un treball que, d’aquesta manera, faci que els treballadors siguin respectats, evitant tota discriminació; un treball que permeti satisfer les necessitats de les famílies i escolaritzar els fills sense que es vegin obligats a treballar; un treball que consenti els treballadors d’organitzar-se lliurement i fer sentir la seva veu; un treball que deixi espai per a retrobar-se adequadament amb les pròpies arrels en l’àmbit personal, familiar i espiritual; un treball que asseguri una condició digna als treballadors que arriben a la jubilació» (Caritas in Veritate 63).

Demanem als governants que exerceixin la seva responsabilitat de defensar els drets humans i socials més bàsics com el treball, l’habitatge, la sanitat, l’ensenyament, i de controlar el desenvolupament de l’economia, perquè sigui un instrument al servei de les persones i no a l’inrevés. El camí cap al treball decent hauria de ser una prioritat en les polítiques i en els objectius dels agents socials i empresarials.

Com a seguidors de Jesús volem col·laborar a fer prendre consciència que l’economia no pot ser mai un absolut i que ha d’estar sempre al servei de les persones. La rendibilitat econòmica i, per tant, el preu que tingui en el mercat no pot ser mai, ni l’únic ni el darrer criteri de valoració del treball. Reclamem que es doni la importància merescuda al treball digne per a tothom i als drets de les persones més empobrides.

Si el sistema econòmic actual obliga a retallar els drets humans individuals i col·lectius, és que aquest sistema va en contra seu. Com diu el papa Francesc «Així com el manament de 'no matar' posa un límit clar per assegurar el valor de la vida humana, avui hem de dir “no a una economia de l'exclusió i la desigualtat”. Aquesta economia mata» (Evangelii Gaudium 53).

Les generacions futures i la nostra casa comuna, que és tot el planeta, ens urgeixen a no ser passius ni insensibles davant de les qüestions que ens afecten a tots, entre les quals hi ha el dret al treball, i a un treball decent. Com posa en relleu el Papa Francesc: «El treball és una necessitat, sorgeix del sentit de la vida en aquesta terra, camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització personal» (Laudato Si' 128).






Els Bisbes de Catalunya

Barcelona, 6 d’octubre de 2016

dilluns, 3 d’octubre de 2016