Com a treballadores i treballadors cristians afirmem la dignitat inalienable de les persones i de la classe obrera de tot el món. En aquest camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana, volem estendre la mà a tothom des de la nostra opció pels empobrits. Ho volem fer amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones, dues causes que no es poden separar mai per a qui seguim a Jesucrist.

dijous, 20 de juliol del 2017

COMUNICAT ACTE DE RECONEIXEMENT I COMPROMÍS AMB LA LLEI DE LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA, 14 DE JULIOL A CALABRIA 66

A la Sala Auditori de l'Espai Calàbria 66 va tenir lloc el passat divendres 15 de juliol a les 18:30 hores l'acte de Reconeixement i Compromís amb la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania.

Davant d'una sala plena, amb presència de persones representatives d'entitats socials, cíviques, sindicals, polítiques i altres persones que han col·laborat en el llarg procés de la Iniciativa Legislativa Popular de la Renda Garantida de Ciutadania, van obrir l'acte els representants de la Comissió Promotora Diosdado Toledano i Sixto Garganté, que van fer un repàs del procés d'aquesta Iniciativa legislativa, des del seu inici fins a l'aprovació de la llei per unanimitat. Es va explicar els aspectes principals del contingut de la llei, resultat del treball en la ponència i de la negociació amb el govern de la Generalitat, destacant els principals elements d'aquesta negociació.

També, es va explicar el sentit dels quatre punts dels compromisos que figuren en el Document que a continuació es va lliurar a les entitats i persones que l'havien subscrit:

1.- La implementació de la totalitat de la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania, i en conseqüència, la generalització de la compatibilitat amb les rendes de treball a temps parcial amb ingressos inferiors a l'IRSC.
2.- Promoure l'actualització en el termini més breu possible de l'IRSC, el qual està congelat des de 2010.
3.- Informar la ciutadania perquè totes les persones i famílies que tenen dret a la Renda Garantida de Ciutadania puguin sol·licitar-la.
4.- Defensar la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania davant de qualsevol amenaça o retallada en el futur.

Es va explicar la preparació de material informatiu sobre la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania, i la petició a les entitats a col·laborar en la tasca informativa perquè totes les persones i famílies de Catalunya que compleixi els requisits puguin beneficiar-se d'aquest dret.

Es va informar de la preparació d'un acte públic de celebració festiu i lúdic en una plaça pública de Barcelona el 15 de setembre, dia en què s'inicia la implementació d'aquest important dret social, trucant a la col·laboració en la seva preparació.

A continuació, Montserrat Rosaura i Laura Marí, de la Comissió Promotora van citar les 90 persones,  representatives de les entitats socials i cíviques que havien subscrit el compromís, a representants de la gran majoria de sindicats de Catalunya, representants d'organitzacions polítiques, i persones a títol individual, també als membres de la Comissió Promotora que per causa de malaltia no van poder estar presents, per fer-los entrega del document de Reconeixement i Compromís.

Finalment es va anunciar la preparació d'un acte específic amb els ajuntaments que van fer mocions de suport a la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania a la tardor.

Es va tancar l'acte amb una foto col·lectiva amb les persones i representants d'entitats a qui se'ls va lliurar el document.

Vídeo resumen: https://youtu.be/3KEmJ-mcL3Y   Vídeo complet: https://youtu.be/FQTJ9Dea37A 

Barcelona 16 juliol 2017


Comissió Promotora Renda Garantida de Ciutadania

dijous, 6 de juliol del 2017

TROBADA EUROPEA DE CAPELLANS OBRERS ESSEN, 3-6 juny 2017



Creo que vamos muriendo poco a poco aunque con ganas de seguir haciendo oír nuestra voz y compromisos!”  (Un de nosaltres, a un company jesuïta de MO). 

Essen, nordest d’Alemanya a prop de Colònia i dels Països Baixos. Conca minera del Ruhr, Vegetació rica amb rius caudalosos i interminables boscos d’arbres alts, només interromputs per cases de teulada punxeguda i ciutats de 600.000 habitants. Entre capellans, religioses i laics, ens vam trobar fins a 43 persones en els moments més plens: 3 francesos, 2 espanyols, 3 catalans, 5 d’Anglaterra, 7 de Bèlgica, 1 suïs, 1 dels Països Baixos, i 21 d’Alemanya (no endebades eren els amfitrions!). Tots i totes seguidors del Crist, amb una diversa però seriosa trajectòria de compromís laboral, popular, polític, en línia amb la  Teologia de l’Alliberament concretada en l’ara i aquí. Una llarga presentació personal de cadascú ens va situar el primer vespre.
  


1. Temes tractats
El tema central reflexionat prèviament en els diversos col·lectius era “CONDEMNATS A LA PRECARIETAT?, EMPESOS A ALLIBERAR DE LES PORS!”. Dels diversos documents, vam posar en comú una frase que personalment reflectís el més important.Un per un vam explicar per què. Degudament agrupades les respostes, van sortir cinc temes a debatre en petits grups. La precarietat, conseqüència del Sistema Global econòmic, social i polític que explota, estava  a la base dels cinc.
 La humanitat pel davant de tot. Com l’humanisme és una resposta a tots els fonamentalismes
Viure la inseguretat, sense pors. És impossible cercar la total seguretat a qualsevol preu.
El cercle viciós de les pors. Quines comprensions de les causes, quines anàlisis en fem de les pors emocionals i de les pors “reals” o induïdes.
Participació. Com a reacció a les deficiències de participació constatades en la vida en societat.
El Regne de Déu. Com aportar actualment la novetat de l’evangeli a les nostra gent obrera i popular d’Europa i del món. Quins desitjos i novetats percebem en la voluntat de canvis . Jesús va optar per la precarietat

2. Visites fetes
Són part important de la trobada. No és turisme sinó coneixement in situ de les realitats que ens afecten.
Visita a un menjador per passavolants al centre de Dusseldorf on hi treballa la Joanna Lochner . Cada dia més de 80 menjars. Explicacions de com s’organitza, etc
Visita al barri  i la gran mesquita de Duisburg-Marxloh, on les estructures social son gairebé destruïdes.
Trobada amb el Consiliari General de la CAJ (JOC d’Alemanya). Christoph és un laic de 24 anys, a sou del bisbat d’Essen; ha estudiat teologia i anima i segueix els diversos grups de la JOC.
Dortmund-Dortsfeld, ciutat de 600.000 habitants. Visita a un centre antifeixista en aquesta ciutat amb una forta i preocupant presència pública i militant de partits nazis i grups para-nazis. Molta organització pública i clandestina  Un 1% de la població vota nazi i hi milita. Tenen presència en el Consell Municipal de la ciutat Els moviments anti-nazi són molt valents. Una noia de 23 anys, universitària, ens va explicar la seva experiència de compromís arriscat.

3. Visita del bisbe d’ESSEN           

Msr Overbeck, responsable de la conferència episcopal alemanya per les qüestions socials. Gestor eclesiàstic proper i simpàtic, molt ben preparat(parla 7 llengües, castellà per suposat).Va estar un parell d’hores saludant a tothom i  responent a qüestions. No es va mullar. Va compartir el sopar festiu.




4. Eucaristia de Pentecosta
“segons la tradició catòlica” com va dir l’Albert Koolen que presidia, amb molta participació de les dones en la celebració. Hi participaven luterans i anglicans, i va combregar tothom.

5. “Soirée festive”
S’havia fet un cançoner amb lletres i músiques, en diverses llengües. A part de les guitarres habituals, una noia alemanya acompanyava les cançons amb...una serra de 70 cms (!) que feia vibrar amb un arc de violí. Sonava finíssim.

6. Document final
No vol ser un manifest sinó una “Letre ouverte”, una reflexió dels “delegats dels capellans obrers, germans i germanes obreres catòliques i protestants dels Països Baixos, Suïssa, Alemanya, França, Bèlgica, Anglaterra, Itàlia, Espanya i Catalunya”, en la trobada internacional a Essen. Manifestació com a resposta a les múltiples interpel·lacions del Papa Francesc a “escoltar el crit de la terra i dels desesperats”.

Expressa la voluntat d’afrontar conjuntament els reptes de la precarietat creixent per un gran nombre de ciutadans i ciutadanes europees.  Fa unes Preguntes Radicals a aquesta Europa que ha oblidat el seu passat històric, les guerres fratricides i la voluntat de construir la Unió Europea. Fa esment a la successió de tractats europeus signats a espatlles de la gent actual; a la covardia davant de la immigració per raons climàtiques i per les guerres civils o fratricides, oblidant l’època colonialista d’Europa, que va explotar i oprimir aquells països d’on ara ens venen els pobres. Fa una anàlisi sobre els reptes actuals i una crida urgent a “una Europa de fronteres obertes”, a fer “una política econòmica europea que acabi amb les causes de patiment de la gent, que tingui una política agrícola equitativa i rebutgi els “tractats entre poders”, sovint causa d’explotació de les poblacions africanes. Acaba solemnement proclamant els desitjos “d’una Europa vital: democràtica políticament, econòmicament justa, socialment solidària, culturalment pluralista, diversificada regionalment, ecològicament respectuosa amb l’entorn, ecumènica i interreligiosa... I esperant que “un esperit de generositat i gratuïtat es desvetlli en els nostres països”.

7. Possible futur de les trobades anuals
Pel futur es descarta el cap de setmana de Pentecosta en atenció als capellans obrers en actiu i amb responsabilitats pastorals, en dies de més feina.
Es proposa que les trobades anuals siguin alternativament a França (Saint Dénis) i a Alemanya (...) on la infraestructura ja està assegurada.
En qualsevol cas, els anglesos ens acolliran a Manchester, del 8 al 10 de juny de  2018.

8. Valoració final

Aquestes trobades sempre són gratificants perquè posen en comú molta vida compromesa, molts anys de coneixements personals, i sempre esperonen a major coherència per l’experiència que s’hi rep, malgrat la dificultat feixuga de les traduccions... Quedes amb la sensació de retenir més la “música” que la lletra del que s’ha sentit i s’ha comunicat. Però sortim amb ganes de retrobar-nos a Manchester el 2018.


carta OBERTA  (4 de Juny de 2017)
                       
dels membres de la Trobada internacional a ESSEN (Alemanya):
Delegats del col.lectiu de « sacerdots - obrers », i germans i germanes obrers/es catòlics i protestants dels Països Baixos,  Suïssa, Alemanya, França, Bèlgica, Anglaterra, Itàlia, Espanya i Catalunya.
(que, voluntàriament han decidit tornar a reunir-se a Anglaterra el 2018)

Desprès de les múltiples interpel·lacions del papa Francesc  a « escoltar el crit de la terra i el dels desesperats », En nom de la nostra Fe compartida en Jesucrist Alliberador, mort i ressuscitat   
per la salvació de tota la humanitat,  volem associar els nostres actes i les nostres paraules als de totes les dones i homes de bona voluntat, militantes i militants,  que escullen avui, els camins de la veritat, de la solidaritat,  del compartir i de la justícia… CAMINS de PaU, cAMINS d'amor universAL!

JUNTS I JUNTES, COM FER FRONT I ACTUAR DAVANT DE LA PRECARIETAT CREIXENT D'UN GRAN NOMBRE DE CIUTADANS EUROPEUS?

Juntes i junts, volem afrontar els desafiaments de la precarietat!

* Molts i moltes de nosaltres patim de prop o de lluny aquesta situació que es mostra de diferents formes:
            - Salaris massa baixos per viure decentment
            - Contractes de treball limitats a temps parcial o de durada determinada
            - Impossibilitat d'obtenir un títol de permanència pels refugiats/des
            - Por de perdre el treball – Por de l´atur… 
            - Els mes grans, por de viure la incapacitat de mantenir-se en el treball fins el terme de llur   recorregut professional
            - Per tots aquells i aquelles que tenen cura dels altres: pares, pròxims - envellint – amb   minusvalidesa, i que assumeixen així, el pes d'una gran responsabilitat
            - El risc de la malaltia

* Aquestes inseguretats generen múltiples pors, en particular les de violències mortals en tot el món, quan una autèntica resolució es trobaria en un projecte polític ambiciós.
A l’acceptar lluitar per solucions polítiques realistes, creiem necessari treballar per dilucidar les actituds útils per viure sense por en el cor d’aquestes incerteses,
            - a superar la vergonya per guanyar l’aposta de compartir les dificultats amb altres,
            - a sortir de l’isolament per recolzar-se solidàriament…

* Molts i moltes i sobre tot de les joves generacions, se senten de tal manera abandonats, exclosos/es, ja sigui del mon del treball, sigui de la vida social i econòmica… (cf. ''La joia de l’Evangeli'' N° 53), que ja no esperen res de la societat i refusen tota forma de participació a la vida democràtica i social. Sentint-se incapaços d’influenciar activament les decisions polítiques, a causa de llur marginalitat, a penes son representats en moltes instancies de decisió.

* Atès que es perceben com abandonats per la societat, opten per deixar de votar, o be, per protestar orienten llur vot vers una política sobiranista que navega i nodreix les pors de la gent…



Questions a Europa

            - És que ha oblidat Europa el seu passat històric, les guerres mortíferes que han tenyit de sang  a moltes nacions europees, i que estan a l’origen de la voluntat de construir la Unió Europea?
            - La successió de tractats, no validats pel conjunt dels pobles de les diferents nacions, no ha pas traït aquesta idea generosa d'una fraternitat i d’un just intercanvi entre tots els pobles dels països d'Europa ?
            - De la mateixa manera,  davant l’aflux de migracions climàtiques i les vinculades  a les guerres civils o fratricides, és que els països europeus obliden que son aquestes mateixes poblacions les que ells han explotat i oprimit durant l’era colonialista ?…D’altra part, aquests països europeus no son en gran majoria, signataris de la convenció de Ginebre, pel que fa al dret d'asil?…
            - Aquesta manca de consideració, aquesta forma de menyspreu, es perpetua encara actualment tan a nivell econòmic, pels més humils de la societat, com a nivell de totes les poblacions migrants vingudes en massa per cercar refugi i seguretat.

Aquesta situació que patim avui, haurem de sofrir-la molt mes en les properes generacions, si no tenim la capacitat d’inaugurar noves polítiques on la justícia tingui la primacia pel damunt del profit…
                                                          
Fem una crida urgent per:

- Una Europa de fronteres obertes:
     *  Una Europa acollidora a tots i a totes les que fugen de les guerres, i a llur lot de mals    conseqüents.
     * Una Europa dels drets humans, entre ells, el dret fonamental d’asil !
     * Una Europa que rebutja la criminalització dels migrants i la practica  de la reconducció immediata a la frontera, sense cap decisió de justícia… i en regions de guerra.
     * Una Europa que es nega a esser actriu de la indiferència general i esdevé culpable de crims contra la humanitat, externalitzant l’acollida dels migrants i demandants d’asil fora de les seves fronteres…

- Una política econòmica europea
* que deixi d’esser la causa del patiment de la població d'Europa….. tot enfrontant-la  a les "ruïnes industrials i als abandonaments de mitjans d producció”, a la creixent destrucció del medi ambient, a la lliure competència entre les nacions i els treballadors ...
* Que rebutgi els "tractats associatius” que sovint causen l'explotació dels africans,
* Que respecti els drets de tots els treballadors i promogui condicions de treball decent.

PERQUE DESITGEM
Una Europa viva:  democràtica a nivell polític– econòmicament justa – solidaria a nivell social – pluralista a nivell cultural – regionalment diversificada – ecològica i respectuosa del medi ambient – ecumènica i interreligiosa… /…

PERQUÈ ESPEREM
que un IMPULS DE GENEROSITAT I GRATUITAT ES DESVETLLI  EN ELS NOSTRES PAÏSOS,  a fi  que  esdevingui una veritable solidaritat Europea! …
Oferint el primat a l'humà ! i valoritzant sense treva, la trobada i el diàleg fratern entre tots i totes !

« Heus aquí que el regne de Deu es al mig de vosaltres. » Evangeli segons San Lluc, cap. 17, 20-25